La Comunitat Feministes de Gràcia

La Comunitat Feministes de Gràcia és un col·lectiu divers i compromès que treballa activament per promoure la igualtat de gènere i els drets de les dones al barri de Gràcia de Barcelona. Fundat al voltant dels principis d’unitat, germandat i justícia social, el grup cerca tenir un impacte positiu dins el seu entorn immediat i context més ampli. Les activitats inclouen conferències, tallers, campanyes de sensibilització i esdeveniments culturals per visibilitzar la desigualtat de gènere i promoure el canvi social.

Aspectes Ètics

Des d’una perspectiva ètica, treballar amb aquesta comunitat requereix un enfocament que respecti la seva autonomia, valors i objectius. La confiança, el respecte mutu i la sensibilitat cultural són essencials per evitar qualsevol forma d’explotació o malentès del seu treball. És crucial garantir que les veus dels participants estiguin representades fidelment i justament, i que s’emfatitzi la seva agència i experiència.

Raó de l’elecció

Vaig escollir aquesta comunitat ja que resideixo al veïnat de Gràcia i tinc amigues que participen activament en aquest grup. Sempre he valorat enormement la seva feina i com aconsegueixen vincular els principis feministes amb accions específiques que afavoreixen la comunitat. Em sembla inspiradora i digna d’estudi la seva habilitat per mobilitzar les persones, conscienciar sobre assumptes crítics i crear espais de reflexió.

A més, la seva influència a la vida social i cultural del veïnat em resulta un assumpte intrigant, ja que evidencia com l’activisme es pot incorporar a la rutina diària d’un lloc tan dinàmic i variat com Gràcia. Aquest interès personal i comunitari em motiva a fer un estudi que sigui tant exhaustiu com rellevant.

Expectatives amb el Treball de Camp

En aquest projecte, el meu enfocament etnogràfic serà immersiu. A través del treball de camp amb la comunitat de feministes de Gràcia, busco entendre les dinàmiques internes del col·lectiu, els valors ètics que sustenten la seva acció i els reptes que enfronten el seu activisme. El meu objectiu és observar com interactuen amb la resta del barri, identificar els impactes que generen a la vida comunitària i explorar el sentiment de pertinença i apoderament que promouen entre els seus integrants i veïns.

A més, espero documentar les seves estratègies organitzatives, les seves col·laboracions amb altres entitats locals i el significat que atorguen a la feina dins el context de Gràcia. Aquest enfocament no només em permetrà comprendre amb profunditat la seva contribució al barri, sinó també contribuir al reconeixement del seu esforç com una part essencial de la identitat de Gràcia.

Bibliografia

Feministes de Gràcia. (s.d.). Recuperat de https://feministesdegracia.wordpress.com

KIT DE CAMP: FEMINISTES DE GRÀCIA

A) QUÈ ÉS L’ETNOGRAFIA I QUINES TÈCNIQUES UTILITZA?

L’etnografia és un mètode qualitatiu de la recerca que s’enfoca en l’observació i la participació directa en una comunitat o col·lectiu social. La meta principal és entendre els costums, principis, interpretacions i vincles socials des del punt de vista dels mateixos participants.

Les tècniques principals inclouen:

• Observació participant: Implicar-se en les activitats del grup mentre s’observa.
• Entrevistes en profunditat: Converses detallades amb els membres per entendre les seves experiències i punts de vista.
• Notes de camp: Registre detallat de tot el que s’observa i experimenta al camp.
• Anàlisi de materials culturals: Revisió de textos, imatges, esdeveniments o objectes relacionats amb el grup estudiat.
• Mapatge social: Identificar relacions, espais i dinàmiques de poder dins del grup.

B) COM S’ADAPTA EL KIT AL CAMP I A LES INQUIETUDS DE RECERCA?

El tema “Feministes de Gràcia” implica estudiar una comunitat activa que defensa valors feministes a un barri concret. El kit s’adapta per abordar preguntes com ara:

• Quins són els objectius principals del moviment feminista a Gràcia?
• Com s’organitzen i col·laboren els membres?
• Quins són els espais físics i simbòlics que utilitzen per les seves activitats?

El kit inclourà:

1. Llibreta de camp: Per prendre notes detallades, reflexions personals i observacions immediates.
2. Gravadora de veu: Per enregistrar entrevistes i converses informals amb activistes feministes.
3. Càmera fotogràfica: Per documentar espais, accions i materials culturals (graffitis, murals, cartells).
4. Mapes de Gràcia: Per identificar els llocs clau associats al moviment.
5. Guia d’entrevistes: Amb preguntes flexibles per explorar les experiències i perspectives de les membres.
6. Carpeta per materials: Per guardar fullets, adhesius i altres documents distribuïts pel moviment.
7. Roba còmoda i adaptable: Per integrar-se fàcilment a les activitats sense destacar excessivament.

C) COM UTILITZAR EL KIT PER A LA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ?

1. Observació participant:

1. • Assistir a esdeveniments públics, manifestacions o tallers organitzats pel moviment feminista a Gràcia.
   • Documentar comportaments, interaccions i l’ús de l’espai mitjançant notes i fotografies (sempre amb consentiment).

2. Entrevistes en profunditat:

1. • Utilitzar la gravadora per registrar converses amb líders i membres clau del moviment.
   • Centrar les preguntes en la seva història personal dins del moviment, les seves percepcions sobre el barri i els reptes que afronten.

3. Recollida de materials culturals:

1. • Utilitzar la càmera i la carpeta per guardar proves visuals i físiques (murals, eslògans, cartells).
   • Fer anotacions detallades sobre el context de cada material: qui l’ha creat, on i amb quin propòsit.

4. Mapatge:

1. • Identificar i registrar els espais de trobada més importants, com ara ateneus, places o locals col·lectius.
   • Dibuixar connexions entre llocs físics i dinàmiques socials.

Aquest kit ofereix una oportunitat única per dur a terme una exploració profunda, detallada i enriquidora del moviment feminista al barri de Gràcia. Amb un enfocament acurat, sensible i respectuós, aquest recurs permet captar la complexitat i la riquesa de les experiències, històries i lluites que han configurat aquesta comunitat, garantint una comprensió matisada i significativa que contribueix a fomentar un diàleg constructiu i conscient.

• Bibliografia:

Universitat Oberta de Catalunya (UOC). (2021, abril 2). Componer el kit de campo 3. Recuperat de https://202-20-108-01.folio.uoc.edu/2021/04/02/componer-el-kit-de-campo-3/

KIT DE CAMP
Per a abordar la segona fase del nostre estudi Etnogràfic definim:

Què és l’etnografia?
L’etnografia és un mètode de recerca que se centra en la descripció i anàlisi de cultures i pràctiques socials. El seu objectiu principal és comprendre i documentar les interaccions i comportaments de les persones en els seus contextos quotidians. L’etnografia implica una immersió prolongada de l’investigador en la vida social dels subjectes estudiats, la qual cosa permet captar la complexitat de les seves experiències i significats. Tal com vam veure en la història ”El camí Zen de l’etnografia” la importància, que el nostre personatge favorit, Amina, tingués un enfocament empatico i actiu dins d’una comunitat, arribant a transformar-se ella mateixa per a entendre el món dels Moelanis. Per a poder experimentar com un propi Moelani i les peculiaritats de la seva cultura i de les seves interaccions. Encara que Amina s’impliqui en la participació activa en la vida social de la comunitat. Mai podrà ser completament nativa, aquesta és la Paradoxa de l’experiència: la impossibilitat que l’antropòleg pugui ser natiu de la cultura que estudia.

Per això l’antropòleg necessités d’eines i metodologies tant tangibles com intangibles per a realitzar l’estudi.

Definim alguns de les característiques per a l’estudi Etnogràfic.

El antropòleg necessita una Observació Participant, implica que l’investigador sigui participi de les diferents interaccions diàries de la comunitat i que aquesta sigui de Llarg Termini de temps, en la vida diària dels participant. Haurem de contextualitzar mitjançant una descripció cultural detallada de les practiques i relacions socials de la comunitat. Aquesta serà una recerca Intencionada incorporant estratègies que ens permetin la intervenció i el canvi social a través del disseny.

KIT DE CAMP

Creem el nostre KIT de CAMP per a realitzar la nostra recerca de la Comunitat del Taller de Serigrafia del centre del Pati de la Llimona.

Per a recollir les mostres i dades empíriques de la recerca utilitzarem les següents tècniques.

Observació Sistemàtica: Registre detallat de comportaments i esdeveniments en el context natural dels participants. Aquestes observacions seran des de l’empatia i participació activa en el taller amb els diferents membres de la comunitat. Podrem registrar fotografies, gravacions en vídeo dels processos i interaciones.
Eines: empatia, Càmera fotografica, Quadern de bitacora

Entrevistes: Realització d’entrevistes obertes o semiestructuradas per a obtenir perspectives i experiències dels subjectes. Realitzarem entrevistes informals amb els diferents participants del taller. Realitzarem gravacions de les entrevistes.

Eines: càmera de video

Registre de Camp: Documentació de la vida quotidiana i les interaccions observades, sovint en forma de notes de camp. Podrem realitzar fotografies i filmacions de les diferents interaccions diàries en el taller.

Eines: Paper,i llapis, Càmera de video, Predisposició a experimentar

Anàlisi d’Artefactes: Estudi d’objectes i documents rellevants per a comprendre el context cultural. Realitzarem un estudi detallat dels instruments i tècniques del taller i els seus aplicaciónes.
Eines: Paper,i llapis, Càmera de video, Predisposició a experimentar

Treball de Camp: Immersió en la comunitat o grup estudiat per a una comprensió més profunda de les seves pràctiques. Mitjançant aquesta tècnica podrem acostar-nos i entendre com els talleristas articulen la seva comunitat i les seves interaccions situant-les en un context cultural.

Eines: Paper,i llapis, Càmera de video, Predisposició a experimentar

Disseny Participatiu: Incorporació activa dels usuaris en el procés de disseny per a crear solucions que reflecteixin les seves necessitats i habilitats. Podrem interactuar amb la comunitat per a proposar i co-crear algun servei o disseny.

Eines: Paper,i llapis, Càmera de video, Predisposició a experimentar

Anàlisi Comparativa: Comparació de diferents contextos o cultures per a identificar patrons i variacions. Podrem comparar el taller de Serigrafia amb altres tallers del centre, fins i tot tallers privats de les mateixes practiques i usos

Eines: empatia, Reserca internet, publicacions

Reflexió final

L’etnografia és una eina inavaluable per a estudiar i entendre comunitats. A través de tècniques com l’observació sistemàtica, entrevistes, registre de camp, anàlisi d’artefactes, treball de camp, disseny participatiu i anàlisi comparativa, podem obtenir una visió integral i matisada de la cultura i pràctiques de la comunitat. Aquest enfocament no sols facilita la comprensió de les dinàmiques socials i culturals, sinó que també ens permet dissenyar solucions que són culturalment significatives i profundament connectades amb les necessitats i desitjos de les persones. L’etnografia del disseny, per tant, es converteix en un pont essencial entre l’observació detallada i la creació de productes, serveis i sistemes que realment són de valor per als usuaris.

Bibliografia

Centres cívics – Ajuntament barcelona [en línia] [15 de novembre de 2024]. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/es/centre-civic/centre-civic-pati-llimona#ccivic-historia

https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/es/centre-civic/centre-civic-pati-llimona#ccivic-historia

Ajuntament de Barcelona. “Pati de la Llimona” https://patillimona.net/

Ardèvol, Elisenda, Bayre Francesca, Lanzeni Débora, UOC. “El camí zen de l’etnografia, Els mons del laberint” Data d’accés: 12 de novembre de 2024, https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/

Gustavo Lino Ribeiro, “Descotidianizar, Extrañamiento y conciencia practica. Un ensayo sobre la perspectiva antropológica”, Buenos Aires – Agosto 1986

Otto, T. et al. “Entre hacer y conocer. Culturas del futuro: emergencia e intervención en la antropología del diseño” Mexico, ENES morelia, 2021

Per acostar-me a la Protectora d’Animals Lydia Argilés, desenvoluparé un kit de camp etnogràfic dissenyat per coneixer el funcionament intern de la protectora. El propòsit principal és comprendre quines són les necessitats d’aquesta comunitat.

Introducció: Què és l’etnografia?

L’etnografia és una metodologia de recerca que se centra en la immersió en una comunitat per a comprendre-la des de dins. Mitjançant l’observació i altres tècniques com entrevistes, registres visuals, i anotacions de camp, l’investigador/a es converteix en part de l’entorn que vol estudiar.

1. Eines del Kit de Camp

a) Observació Participativa

Participaré com a voluntari en la protectora per aconseguir una visió propera de les tasques diàries i les interaccions amb els animals. Concretament cada setmana els voluntaris de l’associació fan passejada amb els gossos, la meva idea és ser partícep. És un bon moment per:

• Observar les relacions entre els voluntaris, així com entre els voluntaris i els animals.
• Captar les activitats diàries.
• Entendre les jerarquies i els rols dins de la protectora.

b) Entrevistes

Faré diferents entrevistes amb membres de la comunitat: voluntaris, personal de direcció i adoptants. Aquestes converses em permetran aprofundir en qüestions com:

• Les motivacions que els han portat a col·laborar amb la protectora.
• Les seves opinions sobre les necessitats més urgents de la protectora i les limitacions.
• Les intencions futures de la protectora.

Planificaré les entrevistes de manera flexible per donar espai a les persones a expressar-se de forma lliure, ja sigui en persona, videotrucada o trucada. Concretament faré l’entrevista al Darío Mejón, co-fundador de la protectora, ja que el conec personalment i la Silvia Trasobares, adoptant de la protectora. Aquest serà el primer contacte pel que fa a les entrevistes, encara que en vull fer més.

c) Registre Visual (Fotografia i Vídeo)

Aquests vídeos i fotografies m’ajudaràn a visualitzar:

• L’estructura de les instal·lacions i les condicions dels espais que ocupen els animals.
• Les expressions i comportaments dels animals.
• Les accions quotidianes dels voluntaris.

d) Anàlisis de la seva comunicació online

Faré un anàlisi de la seva comunicació en Xarxes Socials. Les seves formes de comunicar-se és a través de Facebook, Instagram i Blogger. Actualment tenen una pàgina web que no utilitzen, ja que no es operativa.

e) Diari de Camp

El diari de camp serà una eina clau per documentar el procés de recerca. Aquí registraré observacions detallades, reflexions. Aquest diari m’ajudarà a:

• Identificar patrons i temes recurrents que apareguin durant la recerca.
• Reflexionar sobre el meu propi paper i qualsevol influència que pugui tenir en la comunitat.

3. Utilització del Kit per a la Recollida d’Informació

Durant la recollida d’informació, el kit permetrà la reflexió personal sobre la protectora. Els registres visuals, per exemple, seran una eina per ubicar-nos dins de la protectora, mentre que les entrevistes i el diari de camp revelaran la realitat del dia a dia de la comunitat.

En resum, aquest kit de camp m’ajudarà a obtenir una comprensió profunda de la protectora i a captar els valors, les pràctiques i les necessitats que defineixen aquesta comunitat. Així podré contribuir amb propostes més realistes i útils per la protectora en el futur.

Hola a tothom,
He triat el Centre Cívic Pati de la Llimona com a objecte per al meu estudi de la comunitat, enfocant-me en un dels tallers que es realitzen allí: Taller de Serigrafia.

Per a situar-nos en context, el Centre Cívic Pati de la Llimona està situat en el districte de Ciutat Vella, en el barri del Gòtic de Barcelona. Aquest centre es presenta com un espai inclusiu i accessible per a tota la comunitat. Qualsevol persona pot proposar cursos i tallers de diversa índole, la qual cosa permet una oferta cultural àmplia i variada. El centre té una particularitat especial, donat el seu emplaçament en el cor històric de Barcelona, i fa un treball essencial en la creació i enfortiment del teixit social en un barri tan afectat per l’especulació turística i la gentrificació.

El barri Gòtic, conegut pel seu patrimoni històric i cultural, es troba en una constant tensió a causa de l’afluència turística massiva i els processos de gentrificació que desplacen als residents locals. En aquest context, el Pati de la Llimona actua com un oasi, oferint un espai segur i enriquidor on es promouen les arts i la cultura. El centre organitza tallers de fotografia, il·lustració, restauració de mobles, entre altres. Durant l’estiu, quan els tallers estan tancats, el centre convida als veïns a participar en les “llimonades”, sessions de cinema a l’aire lliure amb projeccions de curts i documentals. A més, el centre és seu d’esdeveniments culturals com el DOCfield, el festival Enfocats i diverses exposicions d’alta qualitat. També compta amb un laboratori i un plató fotogràfic, la qual cosa subratlla el seu enfocament en disciplines visuals i plàstiques.

La meva justificació per a triar aquest centre es basa en les seves connotacions socials, artístiques i de divulgació cultural.
La proximitat geogràfica, ja que soc veí de Ciutat Vella, i la meva afinitat per l’art fan d’aquesta comunitat un objecte d’estudi particularment interessant per a la meva recerca antropològica.

Batec és una associació animalista de Cardedeu que es denominen com a Brigada Animalista pel Tracte Ètic de Cardedeu. Són una associació sense ànima de lucre que treballen de manera independent de les protectores municipals.

Jo tinc 3 gats adoptats de protectores i sempre estic pendent dels gats de carrer de la meva zona, per saber si els cal alguna visita veterinària. Això m’ha portat a connectar molt amb aquesta associació que ajuda a la millora dels drets dels animals del lloc on visc.

No tenen un espai comú de reunions, però actuen organitzant-se a través de xarxes i els xats (WhatsApp, Telegram) i es troben sobre el terreny (rescatant gats, a les visites veterinàries, amb les cases d’acollida…). Es tracta d’una comunitat molt activa, ja que sovint organitzen concerts, xerrades, fires o espectacles per poder recaptar fons, ja que no reben ajuda econòmica de l’administració. A més, involucren molt als ciutadans a través de les xarxes socials quan necessiten ajuda o cases d’acollida.

M’ha semblat molt interessant escollir aquesta comunitat per tractar-se d’una associació molt viva i activa, fruit de l’amor desinteressat dels seus voluntaris pels animals.

Espero poder estudiar la seva manera d’organitzar-se internament, com distribueixen les tasques i com es prenen les decisions. També trobo interessant analitzar els diferents nivells d’implicació dels voluntaris.

¿Quina és la comunitat que he definit per trobar el meu disseny?

La comunitat que he triat per tal de desenvolupar aquesta segona activitat és l’Associació Rosa Peris, formada per un equip de dones, inspirades per la Rosa Peris, que va ser una dona que lluitava per introduir els valors d’igualtat, solidaritat i l’educació com a eines per al desenvolupament íntegre d’altres dones a la societat. Així, l’associació treballa amb noies en situació de pobresa, a qui ajuden a guanyar confiança en elles mateixes a través de l’educació.

A Rosa Peris, hi participen, com voluntàries i directives nou dones joves excepcionals que lluiten per la igualtat de gènere i el progrés. Principalment, donen suport a noies adolescents en situacions de vulnerabilitat que viuen a la ciutat de Barcelona i rodalies. Actualment, s’enfoquen en dos programes diana, “Únicas” i ¿Y ahora, qué?

“Únicas” està centrat en trencar els cicles de pobresa de les dones a través de l’educació post obligatòria i la inserció al món laboral, dintre d’aquest es desenvolupen activitats com ara seguiment acadèmic i emocional, tallers de formació, mentories amb professionals, finançament acadèmic i estudi d’idiomes, suport legal i serveis socials, preparació per a la inserció al món laboral, formació anual intensiva i conferències en Instituts. D’altra banda, el programa ¿ Y ahora qué? En canvi, està centrat en abordar les xifres baixes d’estudis superiors femenins (FP, batxillerat i universitaris), i guia a les dones joves en la presa de  decisions encertades sobre el seu futur acadèmic i professional.

¿Per què he escollit aquesta comunitat?

He escollit aquesta comunitat perquè trobo que fan una labor molt significativa, ja que addicionalment de lluitar pels drets femenins, troben la forma de canalitzar aquesta lluita mitjançant l’educació, proporcionant les eines necessàries a dones joves per al seu òptim desenvolupament. D’igual forma, he pogut tenir accés a dues de les voluntàries dirigents més actives al voltant d’una comunitat de dones emprenedores de la qual formo part, he preguntat si puc accedir, fer estudis etnogràfics de camp i un projecte per l’assignatura d’antropologia del disseny i m’han obert les portes de manera àmplia.

¿Quines són les meves expectatives de cara al treball de camp?

Donat que, dintre de l’associació, les dones que la dirigeixen fan tot el possible per protegir la identitat de les noies amb qui treballen, el focus principal de l’anàlisi comunitari serà l’interior de l’associació i el seu funcionament. Així em centraré en el mètode etnogràfic, de treball de camp, es a dir com a investigadora, m’endinsaré en el món que estic estudiant, fent el que se’m permeti sense intromissió per tal de poder tenir una perspectiva àmplia des de dintre de la comunitat. També, l’estudi de camp conformarà un lloc exterior de descobriment des del punt de reflexivitat investigativa, on, mitjançant la observació podré detectar petits detalls sobre les interaccions a l’Associació i saber com funciona aquesta comunitat. Igualment, respectant la privacitat de les voluntàries i beneficiàries del treball de l’associació, assistiré a les activitats regulars que es duguin a terme a l’associació, com ara reunions, tallers, o conferències organitzades on pugui efectuar un treball etnogràfic complet.

Bibliografia

Di Prospero, C. (2017) “Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia”, Virtualis, Vol.8, núm. 15, enero – junio 2017, pp. 44-60, ISSN 2007-2678.

Guber R. (2001). La etnografia, método, campo y reflexividad. Bogotá: Norma.

Ton O.; Charlotte Smith, R., & Kjærsgaard, M. (2021) Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño. México: Universidad Autónoma de México.

Más que un kit, una voz para los olvidados

Para realizar mi investigación etnográfica sobre la comunidad de jubilados en la Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi, he diseñado un Kit de Campo adaptado a las necesidades de mi estudio. Este kit me permitirá recolectar datos relevantes sobre cómo las personas mayores interactúan con los espacios de la residencia y los servicios ofrecidos, además de comprender los significados emocionales y culturales que estos espacios tienen para ellos. A continuación, explico el fundamento de la etnografía, las técnicas que utilizaré y cómo cada herramienta se adapta a mis preguntas de investigación.

Adaptación del Kit de Campo

Mi investigación se centrará en los jubilados que residen en Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi. Mi principal interés es comprender cómo interactúan con los espacios de la residencia y cómo estos influyen en su bienestar emocional, social y físico. Además, quiero explorar cómo el diseño del centro ha impactado su calidad de vida y su autonomía, considerando que la ubicación de la residencia presenta ciertos retos de accesibilidad debido a su localización montañosa. Este kit está diseñado para capturar tanto las interacciones funcionales con los espacios de la residencia como los aspectos emocionales y culturales que emergen de la experiencia diaria de los jubilados en el centro. Mis preguntas giran en torno a cómo el diseño y la organización del entorno influyen en el bienestar, la comodidad y el sentido de pertenencia de esta comunidad.

1. Observación Participante
Uso: Esta técnica me permitirá estar presente en los espacios comunes de la residencia mientras los jubilados realizan sus actividades cotidianas. Observaré cómo interactúan con los espacios, cómo se mueven por la residencia y cómo utilizan las instalaciones diseñadas para su confort. También observaré las interacciones sociales entre ellos y con el personal.
Inquietud: Observaré cómo las personas mayores se relacionan con el entorno físico, qué retos enfrentan y cómo estas experiencias afectan su bienestar emocional y social en la residencia.

2. Entrevistas Semiestructuradas y Grupo Focal
Uso: A través de entrevistas semiestructuradas y de la realización de un grupo focal con los residentes, profundizaré en sus percepciones subjetivas sobre los espacios en los que viven. Preguntaré sobre qué áreas consideran más cómodas, qué mejoras propondrían y cómo sienten que el diseño impacta en su bienestar y autonomía.

Inquietud: Quiero entender qué significados emocionales o sociales atribuyen a los espacios de la residencia y cómo estos impactan en su vida diaria. Las entrevistas y el grupo focal me permitirán recoger información en profundidad sobre su experiencia en el centro.
Entrevistas a trabajadores: Además de los residentes, realizaré entrevistas a los trabajadores del complejo para obtener una visión más completa de cómo ellos perciben el diseño de los espacios y su impacto en el bienestar de los residentes.

3. Diarios de Usuario (A definir si es viable)
Uso: Solicitaré a algunos residentes que mantengan un diario durante una semana, en el que registren sus experiencias cotidianas en la residencia. Esto proporcionará una visión detallada y continua de su relación con los espacios, lo que les resulta cómodo y qué aspectos les generan dificultades.
Inquietud: Los diarios me permitirán captar patrones que podrían pasar desapercibidos en observaciones puntuales o en entrevistas, ofreciendo una perspectiva más completa de sus desafíos y experiencias diarias.

4. Notas de Campo
Uso: Durante las sesiones de observación y entrevistas, llevaré un registro detallado de las interacciones entre los residentes y el entorno físico de la residencia. Estas notas me ayudarán a analizar las situaciones observadas desde diferentes ángulos.
Inquietud: Las notas de campo me proporcionarán una base sólida para interpretar cómo el diseño del entorno afecta la vida diaria de los residentes y el personal del centro.

5. Etnografía Virtual
Uso: En caso de que algunos residentes o sus familiares prefieran compartir sus experiencias de manera digital o si quiero observar cómo se discuten temas relacionados con residencias de jubilados en línea, realizaré una parte de la investigación de forma virtual. Observaré foros y redes sociales para recoger más opiniones sobre el diseño de estos espacios y su impacto.
Inquietud: Quiero comprender cómo las personas mayores o sus familias comparten información y experiencias sobre las residencias a través de plataformas virtuales, identificando retos y soluciones comunes en cuanto al diseño y la accesibilidad.

6. Registro Fotográfico
Uso: Documentaré los espacios físicos de la residencia a través de fotografías, centrándome en la infraestructura, los espacios comunes, las áreas de descanso y las rutas de acceso. Estas imágenes complementarán las notas de campo y me ayudarán a ilustrar cómo los espacios están diseñados para atender las necesidades de las personas mayores.
Inquietud: Las fotos me permitirán capturar detalles específicos sobre el diseño de la residencia y cómo este impacta en la vida cotidiana de los residentes, apoyando visualmente los datos cualitativos obtenidos de las entrevistas y la observación.

Este Kit de Campo está diseñado para cubrir múltiples aspectos de la vida cotidiana de los residentes de la Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi, centrándose tanto en sus interacciones con el entorno físico como en las percepciones emocionales y sociales que emergen de esa interacción. Las herramientas seleccionadas (observación participante, entrevistas, grupo focal, diarios de usuario, notas de campo, etnografía virtual y registro fotográfico) me permitirán recolectar datos cualitativos ricos y variados que responderán a mis preguntas de investigación.

Además, la combinación de enfoques en campo y en línea, junto con la documentación fotográfica de los espacios, me ayudará a captar la experiencia completa y multidimensional de esta comunidad. Documentaré todo en mi FOLIO personal, donde incluiré los resultados obtenidos y las reflexiones sobre cada herramienta utilizada, compartiendo así mis avances con el resto de la clase a través del Ágora de la asignatura.

Mi elección del colectivo y la comunidad

He decidido centrarme en una comunidad de jubilados, concretamente en la comunidad de los residentes de la Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi, ya que esta ofrece una oportunidad única para explorar la relación entre el diseño de espacios y el bienestar de las personas mayores. La ubicación de esta residencia, en el pequeño pueblo de Viñale Monferrato, está en una zona montañosa que dificulta el acceso de los residentes al pueblo más grande, Casale Monferrato. Dado que la mayoría de las personas en Viñale son mayores y enfrentan problemas de movilidad, el proyecto de renovación y creación del nuevo centro de jubilados tiene como objetivo mejorar su calidad de vida, facilitando el acceso y ofreciendo un entorno adecuado a sus necesidades.

¿Por qué este colectivo y esta comunidad?

He elegido esta comunidad por varias razones. En primer lugar, tengo un vínculo cercano con la zona, ya que vivo en Casale Monferrato, lo que me permite tener fácil acceso tanto a la residencia como a los residentes. Este proyecto ha sido un esfuerzo de largo plazo dentro de la comunidad, y me interesa investigar cómo la creación de este nuevo centro responde a las necesidades funcionales y emocionales de las personas mayores. Además, quiero profundizar en cómo los residentes perciben los espacios de la residencia y las soluciones de diseño implementadas, ya que estos no son solo lugares donde viven, sino también entornos que afectan su autonomía, su bienestar emocional y su calidad de vida. Mis expectativas para el trabajo de campo son comprender cómo los jubilados de la residencia enfrentan las limitaciones del entorno físico y cómo las decisiones de diseño en el nuevo centro influyen en su día a día. Además, quiero explorar qué significa para ellos el hecho de que, en el lugar donde han pasado la mayor parte de su vida, donde tienen sus raíces y su identidad, se haya pensado en ellos para mantener su bienestar y conexión con su entorno. Por ello, quiero investigar si los espacios creados específicamente para personas mayores no solo cubren sus necesidades funcionales, sino también si promueven la inclusión y el respeto a su dignidad. Asimismo, me interesa analizar si los residentes experimentan frustración con algunos elementos del diseño y cómo podrían mejorarse estos espacios para hacerlos más accesibles y confortables.

La viabilidad de trabajar con esta comunidad es alta, ya que tengo acceso directo a la residencia y a los profesionales que gestionan el lugar. He planificado realizar una visita preliminar para conversar con algunos de los residentes y obtener su consentimiento para participar en el estudio. Este paso es crucial para cumplir con los estándares éticos de la investigación y garantizar que las voces de los jubilados sean escuchadas e integradas en el proceso desde el principio.

Mi enfoque en esta investigación será observar cómo los jubilados se relacionan con el entorno del nuevo centro, prestando especial atención a las barreras físicas o sociales que puedan influir en su bienestar. Además, reflexionaré sobre los significados que atribuyen a estos espacios y cómo el diseño puede contribuir no solo a su comodidad física, sino también a su bienestar emocional y a la creación de un sentido de comunidad y pertenencia.

Cinta Casete

He seleccionat el meu objecte: Una cinta casset d’un grup de rock dels 90’s “The Jesus and Mary Chain”.

La meva vinculació a aquest objecte es deu a la meva afició a la música en general, que en diferents etapes de la meva vida ha anat evolucionant fins a l’actualitat. Regirant entre objectes i records vaig trobar aquesta cinta, una de les poques que he conservat durant tot aquest temps. La cinta m’evoca a temps passats, on la música indie rock underground va ser eix del meu dia a dia. Submergit en la tendència no sols musical, va ser tota una cultura alternativa, que transcendia a tot un ventall de peculiaritats i detalls en la forma en què vivies. Els concerts i festivals de música, cinema, literatura, manera de vestir, fins i tot actitud vital enfront de la vida. Aquest grup heterogeni entre la generació X i la I (Millennials) on no tot aquest segment de població estava identificat amb l’objecte ni el grup, però molts de nosaltres érem “fans”, persones submergides en la foscor i el soroll com la pròpia banda “The Jesus and Mary Chain”. Ens podíem reconèixer per totes aquestes característiques culturals que consumíem. Fins i tot l’estiu passat, en un ascensor del conegut museu Ludwig de Viena, un home de la meva edat portava una samarreta de “The Jesus and Mary Chain”. Li vaig comentar mirant-li amb aprovació: “I like your t-shirt, Jesus and Mary is great”. Ell em va respondre sorprès, “Do you know them?” I vaig afirmar amb el cap. Crec que el va sorprendre que algú reconegués aquesta característica cultural en un context com el museu Ludwig de Viena.

Característiques Formals de l’Objecte

El casset o caset, és un format de gravació de so que va ser àmpliament utilitzat entre els principis de la dècada de 1970 i fins de la dècada de 1990. És també esmentat sovint com a casset d’àudio o cinta casset. En l’etapa de la seva vigència, era un dels dos formats més comuns per a la música pregrabada, al costat dels discos de vinil. Van ser reemplaçats més endavant pel disc compacte.

El casset consta de dos rodets en miniatura, entre els quals es passa una cinta magnètica. Aquests rodets i les seves altres peces es troben dins d’una carcassa protectora de plàstic. En la cinta estan disponibles dos parells de pistes estereofòniques, un per cada cara (una cara es reprodueix quan el casset s’insereix amb els seus revestiments laterals de cara A o costat A per a dalt i l’altra quan se li dona la volta, cara B o costat B).

Característiques Socials

El casset és un suport analògic que, a part dels avanços purament tècnics, també va servir com a catalitzador per al canvi social. La seva durabilitat i facilitat de copiat van ajudar a portar música rock underground i punk darrere del teló d’acer, creant un equilibri per a la cultura occidental entre les generacions més joves. Per raons similars, van arribar a ser populars en països en desenvolupament i tancats culturalment a influències externes.

Podem afirmar que aquest objecte va més enllà de les “necessitats”, part d’una base tecnològica i pràctica com la gravació d’un dictat, i es converteix en un contenidor de contracultura, ja que per la seva facilitat de transport i ús es converteix en càpsula d’idees lliures del control governamental, ajudant que en la dècada dels 80 i 90 en plena Guerra Freda, fos un agent transformador social.

Els usuaris del casset podien gravar la seva música fàcilment i amb qualitat suficient com per a crear mercats alternatius als normatius. Així va néixer la cultura underground, de la mà del casset i els anomenats fanzines, aquestes revistes totalment autoeditades d’escassa tirada on la distribució es realitzava en mà o per correu postal.

En l’actualitat, la humanitat està submergida en l’anomenada era de la informació i el casset ja ha deixat de ser un element transformador social. Les noves generacions com l’Alfa consumeixen cultura per canals totalment digitals, relegant al casset a un objecte del passat. No obstant això, alguns moviments actuals de cultura alternativa estan rescatant la cinta casset de nou. Per contra, estan naixent botigues alternatives en grans capitals europees on Barcelona es troba entre elles, on el casset torna a estar en les rutes underground. A la ciutat comtal podem trobar de nou gravacions de grups locals i internacionals en cintes de casset. En Discos Paradiso, situada en el Raval, joves de generacions Z compren de nou aquest objecte oblidat.

Reflexió Final

La relació entre el disseny i l’antropologia es manifesta clarament en la història i evolució del casset. Aquest objecte no és simplement un mitjà per a emmagatzemar i reproduir música; és un símbol d’una època i un agent de canvi cultural. L’antropologia del disseny ens permet entendre com els objectes, com el casset, adquireixen significats profunds i variats dins de diferents contextos culturals i temporals. En aplicar metodologies antropològiques, com l’etnografia i l’anàlisi cultural, els dissenyadors poden crear productes que són no sols funcionals, sinó també culturalment rellevants i emocionalment ressonants. En el cas del casset, el seu ressorgiment en unes certes subcultures contemporànies demostra com els objectes poden renéixer i adquirir nous significats, adaptant-se a les necessitats i desitjos de noves generacions mentre conserven el seu llegat cultural. L’antropologia, en integrar-se amb el disseny, ens ajuda a comprendre millor la relació profunda entre els objectes i les persones, assegurant que els productes creats siguin significatius i connectats amb les vides dels seus usuaris.

bibliografia

Casete-Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Casete

Generación X – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3n_X

Cultura underground – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_underground

Era de la información – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Era_de_la_informaci%C3%B3n

La antropología del diseño y el melocotón jugoso – Medium [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c