Debat1el Cinta Casset

  1. Eva Portolés López says:

    M’ha semblat molt interessant la teva connexió personal amb la cinta de The Jesus and Mary Chain. És un objecte que, a més de tenir un valor sentimental, també reflecteix una època i una subcultura molt concreta. M’agrada com expliques que no només era música, sinó tot un estil de vida: concerts, moda, actituds… És fascinant veure com un simple casset pot encapsular tant.

    A més, has tocat un punt clau en parlar de la seva funció social. M’ha semblat molt potent la idea que el casset va ser una eina de contracultura i resistència, especialment en llocs on les idees i la música estaven controlades. Aquest objecte es va convertir en un símbol de llibertat creativa, molt més que un mitjà tècnic.

    També penso que el ressorgiment actual del casset, que esmentes amb exemples com les botigues de Barcelona, és un fenomen interessant. Potser aquest retorn ens parla de la necessitat de trobar alguna cosa més física i tangible en una era tan digitalitzada. Em sembla que aquesta reflexió sobre el valor de l’objecte en la cultura contemporània aporta una capa extra molt enriquidora.

Debat1el Repte 1 – L’antropologia en el disseny

  1. Cristina Muñoz Santiago says:

    Hola!

    Després de llegir l’anàlisi cultural, antropològic i emocional de l’agulla de ganxet, m’agradaria afegir algunes paraules.

    M’ha semblat molt interessant l’anàlisi funcional, ja que a partir d’un objecte a primera vista senzill, veiem que el seu ús pot variar en funció del material, la mida i la forma.

    Però sobretot, m’agradaria remarcar la vessant històrica i antropològica, on veiem que aquest element passa a ser un recipient de moltes narratives. El relacionar l’acte de fer ganxet amb la cura a les persones, i la importància de la tradició. També el fet de transmetre coneixement entre generacions, a partir d’una activitat que pot tenir vessant més funcional però també artística. Un lligam entre generacions, generant un vincle entre diferents èpoques i maneres de veure l’activitat artesanal.

    Veure l’agulla de ganxet com un element que ens ajuda a entrar dins un món on l’activitat manual s’entrellaça amb experiències viscudes, i amb una atmosfera d’introspecció i alhora de connexió entre persones.

    En resum, m’ha semblat una anàlisi molt acurada, i interessant, d’un estri que a dins  hi conté moltes històries.

     

    Ens seguim llegint!

Debat1el R1 Joc d’objectes

  1. Núria Danon Martín says:

    Bona tarda!

    Llegint el teu comentari m’he sentit molt identificada, ja que soc una persona que va amb la seva cantimplora a tot arreu. A banda de per consciència ambiental, també ho faig per la practicitat de disposar sempre d’aigua i per mantenir-la fresca a l’estiu perquè la meva ampolla és aïllant. Com bé comentes, fomentar l’ús de les cantimplores és una pràctica ecològica que ajuda a combatre la sobreproducció de plàstics. Això m’ha fet pensar en què, com a societat, el que estem fent és tornar enrere (en el bon sentit). Crec que el que ara entenem com a nova cultura “zero waste” és tornar al que es feia abans de la producció massiva d’envasos de plàstic d’un sol ús. Abans la gent s’enduia l’aigua en cantimplores de metall, la llet es distribuïa porta a porta amb ampolles de vidre i es recollien les buides per reutilitzar-les, es comprava a petits comerços (ja que no estaven tan esteses les grans superfícies) on els frescs com la carn o el peix els embolicaven amb paper, etc. Les cantimplores han adquirit un nou significat a la societat com a símbol d’un futur sense residus, són el primer pas per conscienciar a la societat d’evolucionar la cultura del consum actual fins a tornar a costums passats.