Publicat per 
Debat0el Repte 2, Fase 1: Definir la comunitat Arteneu
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el R2: Comunitat: Rosa Peris
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Kit de Campo: Investigación que transforma vidas.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Abriendo el diseño: escucha, conecta y transforma la comunidad
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per 
Debat1el Repte 1 – L’antropologia en el disseny
- Cristina Muñoz Santiago says:
Hola!
Després de llegir l’anàlisi cultural, antropològic i emocional de l’agulla de ganxet, m’agradaria afegir algunes paraules.
M’ha semblat molt interessant l’anàlisi funcional, ja que a partir d’un objecte a primera vista senzill, veiem que el seu ús pot variar en funció del material, la mida i la forma.
Però sobretot, m’agradaria remarcar la vessant històrica i antropològica, on veiem que aquest element passa a ser un recipient de moltes narratives. El relacionar l’acte de fer ganxet amb la cura a les persones, i la importància de la tradició. També el fet de transmetre coneixement entre generacions, a partir d’una activitat que pot tenir vessant més funcional però també artística. Un lligam entre generacions, generant un vincle entre diferents èpoques i maneres de veure l’activitat artesanal.
Veure l’agulla de ganxet com un element que ens ajuda a entrar dins un món on l’activitat manual s’entrellaça amb experiències viscudes, i amb una atmosfera d’introspecció i alhora de connexió entre persones.
En resum, m’ha semblat una anàlisi molt acurada, i interessant, d’un estri que a dins hi conté moltes històries.
Ens seguim llegint!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el R1 Joc d’objectes
- Núria Danon Martín says:
Bona tarda!
Llegint el teu comentari m’he sentit molt identificada, ja que soc una persona que va amb la seva cantimplora a tot arreu. A banda de per consciència ambiental, també ho faig per la practicitat de disposar sempre d’aigua i per mantenir-la fresca a l’estiu perquè la meva ampolla és aïllant. Com bé comentes, fomentar l’ús de les cantimplores és una pràctica ecològica que ajuda a combatre la sobreproducció de plàstics. Això m’ha fet pensar en què, com a societat, el que estem fent és tornar enrere (en el bon sentit). Crec que el que ara entenem com a nova cultura “zero waste” és tornar al que es feia abans de la producció massiva d’envasos de plàstic d’un sol ús. Abans la gent s’enduia l’aigua en cantimplores de metall, la llet es distribuïa porta a porta amb ampolles de vidre i es recollien les buides per reutilitzar-les, es comprava a petits comerços (ja que no estaven tan esteses les grans superfícies) on els frescs com la carn o el peix els embolicaven amb paper, etc. Les cantimplores han adquirit un nou significat a la societat com a símbol d’un futur sense residus, són el primer pas per conscienciar a la societat d’evolucionar la cultura del consum actual fins a tornar a costums passats.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Una llibreta. Antropologia-PAC 1
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Antropologia del Disseny
- Jose Antonio Rodriguez Carrillo says:
Hola Merce,
Fa alguns anys aquest objecte era molt habitual a totes les llars, tal com descriues en el teu post. Recordo que a moltes cases es realitzaven feines de cosir per a tallers o empreses textils, que normalment estaven remunerades per peça cosida, que es pagaven en negre i no cotitzaven a la seguretat social.
També recordo que s’utilitzaven molt aquestes màquines per a adequar la nova roba comprada a la talla, reparar peces de roba o confeccionar articles textils per a la llar. Tot i que també moltes d’aquestes feines anys enrere també les realitzaven a les merceries.
L’objecte que has triat m’ha portat molts records de fa anys quan les màquines de cosir s’utilitzaven molt sovint, però també m’ha plantejat un dubte. Si ara pràcticament ja no hi ha màquines de cosir ni merceries com arregla la gent actualment les peces de roba, pot ser d’aquí ve la moda de portar els pantalons i altres articles textils trencats.
Salutacions,
- Lucía Padrón Zappettini says:
Hola Merce,
M’ha agradat molt la teva reflexió sobre la màquina de cosir i com has integrat la teva experiència personal amb el seu valor cultural. La connexió emocional amb la teva mare i els records d’infantesa afegeixen una dimensió íntima i profunda a l’anàlisi, que permet veure com un objecte quotidià pot ser molt més que una simple eina.
A més, has fet un bon treball en mostrar la diversitat d’usos i significats de la màquina de cosir en diferents cultures, cosa que dóna una visió global i rica de l’objecte. Crec que has fet una anàlisi molt completa i interessant, i m’ha fet pensar en com un objecte pot tenir significats tan diversos segons el context cultural i personal.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Repte 1 – L’antropologia en el disseny
- Jordi Dot Serrat says:
Hola, Marta!
El teu treball sobre el boteller de ceràmica és molt interessant. El fet de vincular-lo amb valors com l’artesania, la producció local i la sostenibilitat és un punt molt potent, especialment en el context actual de crisi climàtica. Això faria que el boteller no sigui només un objecte pràctic, sinó també un símbol cultural que ens recorda la importància de recuperar pràctiques més respectuoses amb el medi ambient.
També trobo molt interessant la connexió que fas entre el boteller i el càntir tradicional. El fet que expliques el mecanisme de l’exsudació i com aquest principi s’ha mantingut vigent a través del temps és un bon exemple de com dissenys tradicionals poden tenir valor encara avui.
Una idea interessant que podries afegir és la relació entre el boteller de ceràmica i la noció de “temps lent” o slow design, que connecta perfectament amb el teu enfocament sobre sostenibilitat i artesania. Aquest moviment reivindica el valor dels processos de producció més lents, que donen prioritat a la qualitat, la durabilitat i la connexió emocional amb els objectes, en contrast amb la producció industrial massiva.
Bona feina!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
M’ha semblat molt interessant la teva connexió personal amb la cinta de The Jesus and Mary Chain. És un objecte que, a més de tenir un valor sentimental, també reflecteix una època i una subcultura molt concreta. M’agrada com expliques que no només era música, sinó tot un estil de vida: concerts, moda, actituds… És fascinant veure com un simple casset pot encapsular tant.
A més, has tocat un punt clau en parlar de la seva funció social. M’ha semblat molt potent la idea que el casset va ser una eina de contracultura i resistència, especialment en llocs on les idees i la música estaven controlades. Aquest objecte es va convertir en un símbol de llibertat creativa, molt més que un mitjà tècnic.
També penso que el ressorgiment actual del casset, que esmentes amb exemples com les botigues de Barcelona, és un fenomen interessant. Potser aquest retorn ens parla de la necessitat de trobar alguna cosa més física i tangible en una era tan digitalitzada. Em sembla que aquesta reflexió sobre el valor de l’objecte en la cultura contemporània aporta una capa extra molt enriquidora.