Comunitat

Arteneu: un espai creatiu i de desenvolupament a Sabadell per a infants i joves amb necessitats educatives especials. Composta per infants/joves, les seves famílies i l’equip de treball del centre.

Qui són, què fan i on

Arteneu és un centre actiu i innovador dedicat a infants i joves amb necessitats educatives especials, d’entre 5 i 18 anys, que busca cobrir la mancança de serveis d’aprenentatge i lleure adaptats. Un espai ubicat a Sabadell on els infants/joves poden desenvolupar les seves habilitats de forma integral fora de l’horari escolar.

Serveis i Activitats
Les activitats i serveis d’Arteneu es distribueixen principalment en:

• Tallers d’Art (música, dansa, teatre i arts plàstiques)

• Tallers Funcionals (tallers pràctics per el desenvolupament d’habilitats per a la vida quotidiana)

• Teràpies Especialitzades (psicologia, logopèdia i fisioteràpia)

• Servei Personalitzat

També s’organitzen activitats complementàries, amb l’objectiu de crear vincles dins de la comunitat, promoure el vincle familiar, i oferir experiències en entorns diversos.

El Perquè

He escollit Arteneu per proximitat geogràfica i emocional. Està situat al centre de Sabadell, el meu barri i ciutat, i conec tant l’equip que gestiona el centre com algunes de les famílies que hi participen, cosa que reforça la meva connexió amb el projecte.
A part d’aquests aspectes pràctics, em motiva que Arteneu sigui un projecte viu que pot convertir “una problemàtica” en una oportunitat real de benestar i integració per a les persones d’aquesta comunitat. Si amb el meu treball puc contribuir a la comunitat, serà un valor personal afegit.

Enfoc i expectatives del  treball de camp

En aquest projecte, el meu enfocament etnogràfic serà immersiu. Centrat en l’observació dels infants amb una immersió no invasiva per part meva i una interacció directa amb les famílies dels infants i treballadors del centre per tal d’escoltar les seves visions/reflexions. Amb aquestes dues accions intentaré comprendre com es relacionen amb el centre d’activitats, l’espai, i les persones que el gestionen.
L’objectiu final és preveure si existeixen possibles millores en el disseny i les pràctiques del centre per afavorir un ambient inclusiu i enriquidor, on els infants puguin desenvolupar-se plenament i tinguin el sentiment de formar part d’una comunitat.

Bibliografia en línea

El camí zen de l’etnografia
Els mons del Laberint
Elisenda Ardèvol
Francesca Bayre
Débora Lanzeni

Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño .
Otto, Ton, Rachel Charlotte Smith, and Mette Gislev Kjærsgaard.
Mésico: Molelia, 2021. 0p. ISBN 978607305419

Entorno a la silla
https://entornoalasilla.wordpress.com/

Arteneu
Website de la comunitat

¿Quina és la comunitat que he definit per trobar el meu disseny?

La comunitat que he triat per tal de desenvolupar aquesta segona activitat és l’Associació Rosa Peris, formada per un equip de dones, inspirades per la Rosa Peris, que va ser una dona que lluitava per introduir els valors d’igualtat, solidaritat i l’educació com a eines per al desenvolupament íntegre d’altres dones a la societat. Així, l’associació treballa amb noies en situació de pobresa, a qui ajuden a guanyar confiança en elles mateixes a través de l’educació.

A Rosa Peris, hi participen, com voluntàries i directives nou dones joves excepcionals que lluiten per la igualtat de gènere i el progrés. Principalment, donen suport a noies adolescents en situacions de vulnerabilitat que viuen a la ciutat de Barcelona i rodalies. Actualment, s’enfoquen en dos programes diana, “Únicas” i ¿Y ahora, qué?

“Únicas” està centrat en trencar els cicles de pobresa de les dones a través de l’educació post obligatòria i la inserció al món laboral, dintre d’aquest es desenvolupen activitats com ara seguiment acadèmic i emocional, tallers de formació, mentories amb professionals, finançament acadèmic i estudi d’idiomes, suport legal i serveis socials, preparació per a la inserció al món laboral, formació anual intensiva i conferències en Instituts. D’altra banda, el programa ¿ Y ahora qué? En canvi, està centrat en abordar les xifres baixes d’estudis superiors femenins (FP, batxillerat i universitaris), i guia a les dones joves en la presa de  decisions encertades sobre el seu futur acadèmic i professional.

¿Per què he escollit aquesta comunitat?

He escollit aquesta comunitat perquè trobo que fan una labor molt significativa, ja que addicionalment de lluitar pels drets femenins, troben la forma de canalitzar aquesta lluita mitjançant l’educació, proporcionant les eines necessàries a dones joves per al seu òptim desenvolupament. D’igual forma, he pogut tenir accés a dues de les voluntàries dirigents més actives al voltant d’una comunitat de dones emprenedores de la qual formo part, he preguntat si puc accedir, fer estudis etnogràfics de camp i un projecte per l’assignatura d’antropologia del disseny i m’han obert les portes de manera àmplia.

¿Quines són les meves expectatives de cara al treball de camp?

Donat que, dintre de l’associació, les dones que la dirigeixen fan tot el possible per protegir la identitat de les noies amb qui treballen, el focus principal de l’anàlisi comunitari serà l’interior de l’associació i el seu funcionament. Així em centraré en el mètode etnogràfic, de treball de camp, es a dir com a investigadora, m’endinsaré en el món que estic estudiant, fent el que se’m permeti sense intromissió per tal de poder tenir una perspectiva àmplia des de dintre de la comunitat. També, l’estudi de camp conformarà un lloc exterior de descobriment des del punt de reflexivitat investigativa, on, mitjançant la observació podré detectar petits detalls sobre les interaccions a l’Associació i saber com funciona aquesta comunitat. Igualment, respectant la privacitat de les voluntàries i beneficiàries del treball de l’associació, assistiré a les activitats regulars que es duguin a terme a l’associació, com ara reunions, tallers, o conferències organitzades on pugui efectuar un treball etnogràfic complet.

Bibliografia

Di Prospero, C. (2017) “Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia”, Virtualis, Vol.8, núm. 15, enero – junio 2017, pp. 44-60, ISSN 2007-2678.

Guber R. (2001). La etnografia, método, campo y reflexividad. Bogotá: Norma.

Ton O.; Charlotte Smith, R., & Kjærsgaard, M. (2021) Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño. México: Universidad Autónoma de México.

Más que un kit, una voz para los olvidados

Para realizar mi investigación etnográfica sobre la comunidad de jubilados en la Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi, he diseñado un Kit de Campo adaptado a las necesidades de mi estudio. Este kit me permitirá recolectar datos relevantes sobre cómo las personas mayores interactúan con los espacios de la residencia y los servicios ofrecidos, además de comprender los significados emocionales y culturales que estos espacios tienen para ellos. A continuación, explico el fundamento de la etnografía, las técnicas que utilizaré y cómo cada herramienta se adapta a mis preguntas de investigación.

Adaptación del Kit de Campo

Mi investigación se centrará en los jubilados que residen en Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi. Mi principal interés es comprender cómo interactúan con los espacios de la residencia y cómo estos influyen en su bienestar emocional, social y físico. Además, quiero explorar cómo el diseño del centro ha impactado su calidad de vida y su autonomía, considerando que la ubicación de la residencia presenta ciertos retos de accesibilidad debido a su localización montañosa. Este kit está diseñado para capturar tanto las interacciones funcionales con los espacios de la residencia como los aspectos emocionales y culturales que emergen de la experiencia diaria de los jubilados en el centro. Mis preguntas giran en torno a cómo el diseño y la organización del entorno influyen en el bienestar, la comodidad y el sentido de pertenencia de esta comunidad.

1. Observación Participante
Uso: Esta técnica me permitirá estar presente en los espacios comunes de la residencia mientras los jubilados realizan sus actividades cotidianas. Observaré cómo interactúan con los espacios, cómo se mueven por la residencia y cómo utilizan las instalaciones diseñadas para su confort. También observaré las interacciones sociales entre ellos y con el personal.
Inquietud: Observaré cómo las personas mayores se relacionan con el entorno físico, qué retos enfrentan y cómo estas experiencias afectan su bienestar emocional y social en la residencia.

2. Entrevistas Semiestructuradas y Grupo Focal
Uso: A través de entrevistas semiestructuradas y de la realización de un grupo focal con los residentes, profundizaré en sus percepciones subjetivas sobre los espacios en los que viven. Preguntaré sobre qué áreas consideran más cómodas, qué mejoras propondrían y cómo sienten que el diseño impacta en su bienestar y autonomía.

Inquietud: Quiero entender qué significados emocionales o sociales atribuyen a los espacios de la residencia y cómo estos impactan en su vida diaria. Las entrevistas y el grupo focal me permitirán recoger información en profundidad sobre su experiencia en el centro.
Entrevistas a trabajadores: Además de los residentes, realizaré entrevistas a los trabajadores del complejo para obtener una visión más completa de cómo ellos perciben el diseño de los espacios y su impacto en el bienestar de los residentes.

3. Diarios de Usuario (A definir si es viable)
Uso: Solicitaré a algunos residentes que mantengan un diario durante una semana, en el que registren sus experiencias cotidianas en la residencia. Esto proporcionará una visión detallada y continua de su relación con los espacios, lo que les resulta cómodo y qué aspectos les generan dificultades.
Inquietud: Los diarios me permitirán captar patrones que podrían pasar desapercibidos en observaciones puntuales o en entrevistas, ofreciendo una perspectiva más completa de sus desafíos y experiencias diarias.

4. Notas de Campo
Uso: Durante las sesiones de observación y entrevistas, llevaré un registro detallado de las interacciones entre los residentes y el entorno físico de la residencia. Estas notas me ayudarán a analizar las situaciones observadas desde diferentes ángulos.
Inquietud: Las notas de campo me proporcionarán una base sólida para interpretar cómo el diseño del entorno afecta la vida diaria de los residentes y el personal del centro.

5. Etnografía Virtual
Uso: En caso de que algunos residentes o sus familiares prefieran compartir sus experiencias de manera digital o si quiero observar cómo se discuten temas relacionados con residencias de jubilados en línea, realizaré una parte de la investigación de forma virtual. Observaré foros y redes sociales para recoger más opiniones sobre el diseño de estos espacios y su impacto.
Inquietud: Quiero comprender cómo las personas mayores o sus familias comparten información y experiencias sobre las residencias a través de plataformas virtuales, identificando retos y soluciones comunes en cuanto al diseño y la accesibilidad.

6. Registro Fotográfico
Uso: Documentaré los espacios físicos de la residencia a través de fotografías, centrándome en la infraestructura, los espacios comunes, las áreas de descanso y las rutas de acceso. Estas imágenes complementarán las notas de campo y me ayudarán a ilustrar cómo los espacios están diseñados para atender las necesidades de las personas mayores.
Inquietud: Las fotos me permitirán capturar detalles específicos sobre el diseño de la residencia y cómo este impacta en la vida cotidiana de los residentes, apoyando visualmente los datos cualitativos obtenidos de las entrevistas y la observación.

Este Kit de Campo está diseñado para cubrir múltiples aspectos de la vida cotidiana de los residentes de la Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi, centrándose tanto en sus interacciones con el entorno físico como en las percepciones emocionales y sociales que emergen de esa interacción. Las herramientas seleccionadas (observación participante, entrevistas, grupo focal, diarios de usuario, notas de campo, etnografía virtual y registro fotográfico) me permitirán recolectar datos cualitativos ricos y variados que responderán a mis preguntas de investigación.

Además, la combinación de enfoques en campo y en línea, junto con la documentación fotográfica de los espacios, me ayudará a captar la experiencia completa y multidimensional de esta comunidad. Documentaré todo en mi FOLIO personal, donde incluiré los resultados obtenidos y las reflexiones sobre cada herramienta utilizada, compartiendo así mis avances con el resto de la clase a través del Ágora de la asignatura.

Mi elección del colectivo y la comunidad

He decidido centrarme en una comunidad de jubilados, concretamente en la comunidad de los residentes de la Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi, ya que esta ofrece una oportunidad única para explorar la relación entre el diseño de espacios y el bienestar de las personas mayores. La ubicación de esta residencia, en el pequeño pueblo de Viñale Monferrato, está en una zona montañosa que dificulta el acceso de los residentes al pueblo más grande, Casale Monferrato. Dado que la mayoría de las personas en Viñale son mayores y enfrentan problemas de movilidad, el proyecto de renovación y creación del nuevo centro de jubilados tiene como objetivo mejorar su calidad de vida, facilitando el acceso y ofreciendo un entorno adecuado a sus necesidades.

¿Por qué este colectivo y esta comunidad?

He elegido esta comunidad por varias razones. En primer lugar, tengo un vínculo cercano con la zona, ya que vivo en Casale Monferrato, lo que me permite tener fácil acceso tanto a la residencia como a los residentes. Este proyecto ha sido un esfuerzo de largo plazo dentro de la comunidad, y me interesa investigar cómo la creación de este nuevo centro responde a las necesidades funcionales y emocionales de las personas mayores. Además, quiero profundizar en cómo los residentes perciben los espacios de la residencia y las soluciones de diseño implementadas, ya que estos no son solo lugares donde viven, sino también entornos que afectan su autonomía, su bienestar emocional y su calidad de vida. Mis expectativas para el trabajo de campo son comprender cómo los jubilados de la residencia enfrentan las limitaciones del entorno físico y cómo las decisiones de diseño en el nuevo centro influyen en su día a día. Además, quiero explorar qué significa para ellos el hecho de que, en el lugar donde han pasado la mayor parte de su vida, donde tienen sus raíces y su identidad, se haya pensado en ellos para mantener su bienestar y conexión con su entorno. Por ello, quiero investigar si los espacios creados específicamente para personas mayores no solo cubren sus necesidades funcionales, sino también si promueven la inclusión y el respeto a su dignidad. Asimismo, me interesa analizar si los residentes experimentan frustración con algunos elementos del diseño y cómo podrían mejorarse estos espacios para hacerlos más accesibles y confortables.

La viabilidad de trabajar con esta comunidad es alta, ya que tengo acceso directo a la residencia y a los profesionales que gestionan el lugar. He planificado realizar una visita preliminar para conversar con algunos de los residentes y obtener su consentimiento para participar en el estudio. Este paso es crucial para cumplir con los estándares éticos de la investigación y garantizar que las voces de los jubilados sean escuchadas e integradas en el proceso desde el principio.

Mi enfoque en esta investigación será observar cómo los jubilados se relacionan con el entorno del nuevo centro, prestando especial atención a las barreras físicas o sociales que puedan influir en su bienestar. Además, reflexionaré sobre los significados que atribuyen a estos espacios y cómo el diseño puede contribuir no solo a su comodidad física, sino también a su bienestar emocional y a la creación de un sentido de comunidad y pertenencia.

Cinta Casete

He seleccionat el meu objecte: Una cinta casset d’un grup de rock dels 90’s “The Jesus and Mary Chain”.

La meva vinculació a aquest objecte es deu a la meva afició a la música en general, que en diferents etapes de la meva vida ha anat evolucionant fins a l’actualitat. Regirant entre objectes i records vaig trobar aquesta cinta, una de les poques que he conservat durant tot aquest temps. La cinta m’evoca a temps passats, on la música indie rock underground va ser eix del meu dia a dia. Submergit en la tendència no sols musical, va ser tota una cultura alternativa, que transcendia a tot un ventall de peculiaritats i detalls en la forma en què vivies. Els concerts i festivals de música, cinema, literatura, manera de vestir, fins i tot actitud vital enfront de la vida. Aquest grup heterogeni entre la generació X i la I (Millennials) on no tot aquest segment de població estava identificat amb l’objecte ni el grup, però molts de nosaltres érem “fans”, persones submergides en la foscor i el soroll com la pròpia banda “The Jesus and Mary Chain”. Ens podíem reconèixer per totes aquestes característiques culturals que consumíem. Fins i tot l’estiu passat, en un ascensor del conegut museu Ludwig de Viena, un home de la meva edat portava una samarreta de “The Jesus and Mary Chain”. Li vaig comentar mirant-li amb aprovació: “I like your t-shirt, Jesus and Mary is great”. Ell em va respondre sorprès, “Do you know them?” I vaig afirmar amb el cap. Crec que el va sorprendre que algú reconegués aquesta característica cultural en un context com el museu Ludwig de Viena.

Característiques Formals de l’Objecte

El casset o caset, és un format de gravació de so que va ser àmpliament utilitzat entre els principis de la dècada de 1970 i fins de la dècada de 1990. És també esmentat sovint com a casset d’àudio o cinta casset. En l’etapa de la seva vigència, era un dels dos formats més comuns per a la música pregrabada, al costat dels discos de vinil. Van ser reemplaçats més endavant pel disc compacte.

El casset consta de dos rodets en miniatura, entre els quals es passa una cinta magnètica. Aquests rodets i les seves altres peces es troben dins d’una carcassa protectora de plàstic. En la cinta estan disponibles dos parells de pistes estereofòniques, un per cada cara (una cara es reprodueix quan el casset s’insereix amb els seus revestiments laterals de cara A o costat A per a dalt i l’altra quan se li dona la volta, cara B o costat B).

Característiques Socials

El casset és un suport analògic que, a part dels avanços purament tècnics, també va servir com a catalitzador per al canvi social. La seva durabilitat i facilitat de copiat van ajudar a portar música rock underground i punk darrere del teló d’acer, creant un equilibri per a la cultura occidental entre les generacions més joves. Per raons similars, van arribar a ser populars en països en desenvolupament i tancats culturalment a influències externes.

Podem afirmar que aquest objecte va més enllà de les “necessitats”, part d’una base tecnològica i pràctica com la gravació d’un dictat, i es converteix en un contenidor de contracultura, ja que per la seva facilitat de transport i ús es converteix en càpsula d’idees lliures del control governamental, ajudant que en la dècada dels 80 i 90 en plena Guerra Freda, fos un agent transformador social.

Els usuaris del casset podien gravar la seva música fàcilment i amb qualitat suficient com per a crear mercats alternatius als normatius. Així va néixer la cultura underground, de la mà del casset i els anomenats fanzines, aquestes revistes totalment autoeditades d’escassa tirada on la distribució es realitzava en mà o per correu postal.

En l’actualitat, la humanitat està submergida en l’anomenada era de la informació i el casset ja ha deixat de ser un element transformador social. Les noves generacions com l’Alfa consumeixen cultura per canals totalment digitals, relegant al casset a un objecte del passat. No obstant això, alguns moviments actuals de cultura alternativa estan rescatant la cinta casset de nou. Per contra, estan naixent botigues alternatives en grans capitals europees on Barcelona es troba entre elles, on el casset torna a estar en les rutes underground. A la ciutat comtal podem trobar de nou gravacions de grups locals i internacionals en cintes de casset. En Discos Paradiso, situada en el Raval, joves de generacions Z compren de nou aquest objecte oblidat.

Reflexió Final

La relació entre el disseny i l’antropologia es manifesta clarament en la història i evolució del casset. Aquest objecte no és simplement un mitjà per a emmagatzemar i reproduir música; és un símbol d’una època i un agent de canvi cultural. L’antropologia del disseny ens permet entendre com els objectes, com el casset, adquireixen significats profunds i variats dins de diferents contextos culturals i temporals. En aplicar metodologies antropològiques, com l’etnografia i l’anàlisi cultural, els dissenyadors poden crear productes que són no sols funcionals, sinó també culturalment rellevants i emocionalment ressonants. En el cas del casset, el seu ressorgiment en unes certes subcultures contemporànies demostra com els objectes poden renéixer i adquirir nous significats, adaptant-se a les necessitats i desitjos de noves generacions mentre conserven el seu llegat cultural. L’antropologia, en integrar-se amb el disseny, ens ajuda a comprendre millor la relació profunda entre els objectes i les persones, assegurant que els productes creats siguin significatius i connectats amb les vides dels seus usuaris.

bibliografia

Casete-Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Casete

Generación X – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3n_X

Cultura underground – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_underground

Era de la información – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Era_de_la_informaci%C3%B3n

La antropología del diseño y el melocotón jugoso – Medium [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c

La cantimplora o carabassa és un tipus de recipient que s’utilitza per a dur beguda per a consum humà, sovint per part d’excursionistes, campistes, militars i treballadors del camp. Normalment té anelles o un altre mitjà de subjecció per a

dur-la penjada de l’espatlla o a la cintura, així com un aïllant tèrmic per a mantenir la temperatura alta del beure en temps calorós, ja sigui recobrint el recipient o mitjançant cambra d’aire.

Entre les cantimplores primigènies destaquen les que eren fetes amb una carbassa a la qual es feia un forat de sortida i s’eixugaven al foc. Així mateix, a l’Antiguitat ja eren conegudes les bótes de cuir i els recipients metàl·lics.

També foren molt utilitzades les bótes de cuir, però tenen l’inconvenient que es fan malbé i fins i tot arriben a inutilitzar si no es fan servir, a més que solen comunicar al líquid que conté el gust de la pega negra que revesteix interiorment el cuir.

Més tard, van sorgir les cantimplores de vidre, material que preservava més bé les propietats de la beguda. Habitualment es portaven en cistells de vímet o eren cobertes amb tela i es tancaven amb taps de suro, però tenien l’inconvenient de la fragilitat del recipient.

Entre els dissenys de mitjans del segle xx van proliferar les cantimplores de metall com ara llauna, acer inoxidable o alumini, amb tap de rosca que sovint se subjectava al recipient mitjançant una cadena o corretja per a evitar-ne la pèrdua. Fou una millora envers les cantimplores de vidre, però encara eren freqüents les fugues per forats que s’hi feien, per exemple en caure a terra o en topar amb roques escarpades.

Entre els dissenys actuals és freqüent l’ús de plàstics, especialment polietilè i policarbonat.

Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?

La meva vinculació amb aquest objecte comença l’any 2013 quan gràcies a un programa d’ERASMUS em concedeixen unes pràctiques a l’òpera de La Monnaie de Munt a Brussel·les. És allà on em regalen per primer cop una cantimplora personal per dur sempre a sobre i anar reomplint a les fonts amb l’objectiu de fomentar la salut i el benestar del planeta.La cultura d’aquest país em descobreix la consciència de la cura del planeta sobretot des d’una perspectiva col·lectiva. A partir de llavors, el costum de portar sempre a sobre la meva cantimplora passa a ser una extensió de la meva personalitat, genera una dependència i em procura benestar al fer-me sentir que m’estic fent un bé a mi mateixa i al planeta.D’alguna manera no és l’objecte sinó el que representa per mi aquesta pràctica. Els records dels meus viatges, els aprenentatges, els valors i compromisos adquirits que formen part de mi.

Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat?

Aquest objecte compleix la funció de transportar líquid en un format individual. Existeixen diversos materials i formes més o menys semblants a l’ampolla. Amb nanses, funda, elements corporatius …

A quina “necessitat universal” respon? Amb quines pràctiques socials es relaciona? Quins diferents significats culturals pot tenir?

Respon a la necessitat universal de reduir al màxim la producció d’ampolles de plàstic, s’estima que cada cinc minuts es consumeix un milió d’ampolles d’aigua en el món, una xifra que fa inviable la recuperació i reciclatge de totes elles.

També incentiva a beure aigua de forma més freqüent. Ambdues pràctiques responen a pràctiques socials vinculades a la cura. Per una banda, la cura i compromís urgent amb el planeta i per l’altre l’autocura en l’àmbit individual, mantenir el cos hidratat és fonamental per a la salut a totes les edats i no hi ha prou consciència.

Aquests dos moviments actualment són coneguts com a “Zero waste”, un sistema de gestió que resulta ser una de les bases de l’economia circular. Aquest model imita la naturalesa fent ús els recursos disponibles de la forma més eficient allargant així la seva vida útil i reintegrant-los després en el sistema per donar-los un nou ús. El moviment “self care” és el compromís de cuidar-se a un mateix de manera conscient i deliberada, prenent mesures per mantenir i millorar la salut física, mental i emocional.

Com l’objecte va més enllà de les “necessitats” pràctiques per cobrir altres pràctiques socials i significats culturals? 

La cantimplora ha passat a ser en molts casos, una insígnia del compromís amb la cura del planeta.

Tanmateix, també s’ha convertit en un element distintiu que atorga categoria en funció del tipus de cantimplora.

Moltes marques s’han volgut vincular amb aquests moviments de cura i han dissenyat cantimplores de diferents materials, formes i colors que han generat tota una jerarquia del producte que atorga “estatus”.

El màrqueting està jugant un paper molt important en la significació d’aquest producte que està assumint darrerament funcionalitats noves més vinculades amb l’estratègia de marca que no pas amb el transport d’aigua. Aquesta tendència està afectant a altres objectes com per exemple les motxilles o bosses que ara tenen butxaques per a poder transportar aquestes cantimplores.

L’objecte, existeix en totes les cultures? Hi ha altres objectes per a les mateixes “funcions”?

Des de fa anys, moltes ciutats com San Francisco, Hong Kong y Montreal han prohibit la venda d’ampolles de plàstic mentre que d’altres capitals com París o Londres han instal·lat més fonts per promoure el consum de la cantimplora personal.

Avui en dia podem dir que és ja un hàbit molt estès, més en la gent jove que en la gent gran, però que de mica en mica, la cantimplora passarà a ser un objecte totalment necessari.

Cada cop trobem més fonts a les ciutats per a beure directament, però l’ús no és el mateix exactament ja que la cantimplora té la peculiaritat de transportat líquid i molts cops preservar la seva temperatura.

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?He triat precisament aquest objecte perquè trobo que és un bon exemple per mostrar com un objecte amb una funcionalitat aparent clara com podria ser en aquest cas transportar aigua, pot arribar a tenir funcionalitats diferents relacionades per exemple amb la conscienciació de la cura del planeta, la cura de la salut física i mental de l’individu i com pot fins i tot acabar influenciant la modificació de l’arquitectura urbana implementant més fonts, en el disseny d’altres objectes com les motxilles que incorporen butxaques per a les cantimplores i també participant en campanyes de màrqueting i estratègies de marca que s’apropien l’insígnia d’aquest objecte i de les seves connotacions pel seu propi benefici.En l’àmbit cultural aquest objecte identifica moviments de tendència com el “zero waste”, “self care” i d’aquests moviments en deriven d’altes com el de la mateixa cultura de l’esport i també ja en un àmbit més inconscient la cultura de “l’estatus” a través de l’objecte i el seu disseny.

Citacions

Definición de l’objecte

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cantimplora

Artícles relacionats amb l’antropología de l’objecte

https://www.lavanguardia.com/natural/20180708/45701613302/son-ciudades-te-sera-dificil-beber-agua-embotellada.html

https://www.lavanguardia.com/natural/20180322/441538075805/agua-envasada-agua-del-grifo-plastico-botellas-residuo.html

https://www.lavanguardia.com/comer/tendencias/20220922/8535480/como-afecta-organismo-no-beber-suficiente-agua.html#google_vignette

https://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/rae/article/view/7360

Recursos d’aprenentatge

Que entenem per cultura

Una llibreta de paper

Aquesta llibreta ocupa un lloc predominant a la meva història. L’he triat, per l’ús que en faig d’ella, és un lloc on plasmo la manera que penso. En ella escric, dibuixo, prenc apunts sobre antropologia del disseny, faig esbossos, organitzo idees, guardo frases per recordar qui era i qui soc. Aquest objecte forma part del meu valor d’amor a la bellesa, a l’art, a la profunditat del que produeix la ment, a l’autoconeixement, al valor de preservar, de recordar, de rememorar els moments que omplen les seves pàgines. Quan faig servir aquesta llibreta em sento feliç i tranquil·la, connecto amb el meu ésser interior, m’entenc, i se’m fa més fàcil gestionar la vida. Em vaig regalar aquesta llibreta el 2022, quan començava la carrera de Disseny, la idea era fer esbossos en els seus fulls de puntets i que la il·lustració de la seva portada sempre em recordés el que podia arribar a crear, així, que a més a més, és un símbol. Aquesta llibreta és antropologia del disseny en acció, ja que miti miti, la dissenyadora, va triar els colors, les formes, la perspectiva, el gosset i la resta de detalls al seu disseny per transmetre un missatge cultural, que jo vaig entendre; el missatge de la soledat positiva, de la introspecció com un valor per cuidar i d’un món intern amb colors vius i combinacions excèntriques, la riquesa de l’interior. Des d’aqui, la premissa que cap objecte és només una cosa, és una cosa dissenyada (Appadurai, 2015); amb aquest exemple, és diàfana.

Soc fan del paper, en tinc més de cinc llibretes, totes distintes, amb diferents usos. Així i tot, les que més faig servir són les petites que pesen menys, tenen com a característica principal que es poden transportar fàcilment, però sempre de paper; la característica principal les llibretes és que contenen paper. El paper respon a la necessitat humana de comunicar, de plasmar el pensament i les idees, i finalment, de deixar una herència, de que ens recordin. El paper va canviar la història de la humanitat i el seu accés al coneixement, i sobretot, va ser un element de canvi cultural imprescindible (Nerone, 2015).

En altres cultures, com al Japó, per exemple, el paper es pot fer servir mitjançant l’origami, per crear un peix. D’igual forma, els papers ajuntats en forma de llibres o llibretes amb dissenys particulars poden esdevenir un objecte de decoració. En altres usos més excèntrics, els llibres i llibretes es fan servir per ajudar a créixer en alçada a uns altres objectes o per aguantar coses. Com a símbol, els llibres i les llibretes representen l’educació, la saviesa, l’erudició. El paper, tant de les llibretes, com dels llibres pot ser cremat per simbolitzar el rebuig a les idees o per donar calor a les persones en situacions extremes. El paper podria contenir missatges transcendentals a una manifestació a favor dels drets humans, o missatges més banals a una revista cosmètica. L’ús del paper, i dels llibres i llibretes, i sobretot, si el relacionem amb les idees que contenen; pot ser infinit.

Un objecte similar a una llibreta és el llibre, que té fulls, algunes pàgines blanques, portades i lloms i sempre pertany o és autoria d’algú; però no està buit. Al contrari que les llibretes, on les pàgines es van emplenant a poc a poc, la majoria de les seves pàgines expliquen històries. Amb relació al paper i a les pàgines buides, els humans també substituïm les llibretes amb fulls en blanc de Word, blocs de notes al nostre mòbil, fulls de càlcul d’Excel o taules de treball d’Illustrator. Actualment, més que mai, experimentem com la cultura i manera de socialitzar estan canviant dramàticament pel nostre accés a la tecnologia i el disseny. En efecte, com diuen Otto y Smith (2021), el disseny s’ha convertit en un dels majors llocs de producció cultural i canvi juntament amb la ciència, la tecnologia i l’art.

Després d’aquesta reflexió, com a conclusió, es pot dir que el disseny i l’antropologia estan altament lligats, l’un precedeix a l’altre. No hi pot haver disseny sense cultura ja que l’antropologia brinda al disseny el paper de la interpretació cultural (Otto i Smith, 2021) i el disseny és la materialització de l’antropologia.

BOTELLER DE CERÀMICA

1 – Tria de l’objecte

LA MEVA VINCULACIÓ AMB L’OBJECTE. VALORS, RECORDS, EMOCIONS

He triat aquest boteller de ceràmica per a refredar ampolles perquè m’agrada molt l’objecte en si, és senzill i bonic i està fet a mà. Valoro les coses produïdes per les mans d’una persona, amb cura i dedicació. Vaig tenir un taller i botiga durant uns anys i em cosidero una mica dissenyadora-artesana i suposo que això em fa empatitzar molt amb altres artesans i valorar la seva feina.

Valoro aquesta peça també perquè vaig necessitar-la, vaig esperar a tenir diners per comprar-la i també vaig esperar a anar a la Bisbal per comprar-la allà i no a qualsevol botiga de Barcelona exportada de l’extranger i feta per màquines. Tinc una amiga que hi viu i quan la vaig a veure, a vegades compro alguna peça de ceràmica. Aleshores, per barata que sigui, per mi té un valor afegit per tot això. També compleix la funció de gerro per posar-hi flors. Una altra necessitat que havia de cobrir a la meva llar i que compleix a la perfecció.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS PRINCIPALS DE L’OBJECTE

Aquest boteller està fet amb terrissa. S’utilitza mullant-lo sencer per dins i per fora i posant-lo al congelador una estona. Després el treiem i hi posem una ampolla de vi per així mantenir-la freda a la taula mentre mengem. Hi ha qui a més li posa aigua dins. Al mullar-lo i posar-lo al congelador es congela l’aigua a l’interior dels poros de la ceràmica i refreda l’ampolla de vi que posarem.

Té forma de cilindre buit per dins, tapat per la part inferior i obert a la part superior per a posar-hi una ampolla. Mesura 23 cm d’alt i 11 de diametre (forat). El gruix de les parets de terrissa és de 0’7 cm apx.

La terrissa és un material natural que està fet de sediments picats fins fer-los pols. D’aquesta pols barrejada amb aigua aconseguim la terrissa per a ser treballada, és l’encarregada de que el fang sigui moldejable. La ceràmica és l’art de fabricar objectes de terrissa cuita.

Un cop treballada es forneja a altes temperatures (800-900 ºC). Com més alta és la temperatura, menys porosa serà la peça i més dura. Aquesta peça en concret interessa que sigui porosa i que no s’esmalti ja que per aconseguir la funció de refredar, el material ha de tenir capacitat d’exsudar.

PRÀCTIQUES SOCIALS

Aquest objecte és el resultat de l’evolució del tradicional càntir. El càntir es feia servir per contenir aigua i mantenir-la fresca. La diferència del refredador d’ampolles amb el càntir és que el refredador d’ampolles té un gran forat per poder posar-hi una ampolla de vi, aquesta superfície exposada a l’aire i la temperatura exterior fa que s’evapori més ràpidament l’aigua i pugi abans la temperatura però també fa la seva funció, sobretot si el mullem bé i el posem al congelador abans de fer-lo servir. D’aquesta manera l’aigua que ha penetrat als poros del boteller es congela.

Tornem a lòrigen: el càntir. Abans de l’època moderna, no feien continents que refredaven altres continents (l’ampola de vi) si no que usaven “ampolles” de terrissa directament. És una matèria primera molt fàcil d’aconseguir que s’ha utilitzat a totes les cultures del món. Si investiguem una mica sobre l’objecte-mare d’aquest refredador, fet del mateix material, veurem que és un disseny quasi perfecte ja que encara és vigent avui dia gracies al baix cost dels seus materials i la eficiència del seu mecanisme per refredar.

MECANISME D’UN CÀNTIR

El refredament dins del recipient es produeix per l’exsudació de l’aigua a través del material porós, la terrissa. Quan exsuda, s’evapora i l’aire de l’interior del recipient agafa més calor i per tant és important que estigui ple. Com menys ple estigui més ràpid anirà agafant una temperatura similar a la del exterior. La temperatura a l’interior del recipient tendeix a equilibrar-se amb la de fora. Per tant, en un clima més sec la terrissa sua més i refreda més. En un clima més humit la terrissa no sua tant i no refredarà tant.

La característica de la porositat del material és la clau, és la que ens dona aquestes qualitats per que exsudi i tregui una mica d’aigua però que no tota, la justa. Aquesta qualitat l’aprofitarà l’esser humà per a altres creacions variants d’aquest càntir com són els testos de ceràmica per plantes o l’objecte triat per aquest repte el boteller refredador de ceràmica.

El boteller refredador es podria omplir d’aigua i refredaria l’ampolla però encara és més recomanable mullar-lo sencer per dins i per fora i posar-lo al congelador abans d’utilitzar-lo. D’aquesta manera es congela l’aigua a l’interior dels poros de la ceràmica i encara refreda més les nostres ampolles de vi.

Això no es podia fer antigament amb càntirs perquè no tenien congeladors elèctrics, perquè tampoc haguéssin capigut donades les dimensions de la gran majoria de càntirs i sobretot perquè si tens un congelador no caldrà un càntir per refredar aigua.

BAIX COST I MATERIALS ECOLÒGICS

Els materials necessaris són sediments i foc. Els recipients de ceràmica existeixen des de l’època del neolític en forma d’objectes per cuinar i per acumular líquids i menjar. Els càntirs, testos, botellers per refredar i altres recipients de ceràmica sempre s’han fet servir. Però amb l’arribada de l’electricitat i la producció industrial de recipients junt amb l’arribada de les neveres elèctriques va suposar una davallada del consum d’aquests objectes.

S’ha de dir però que mai han deixat de fer-se servir. I avui dia amb l’emergència climàtica que estem vivint i la necessitat de trobar o re-trobar materials més sostenibles ja està resorgint l’ús de la ceràmica i nous dissenys per a noves realitats. Per exemple, actualment s’estan començant a idear nous sistemes per fer parets de cases amb aquest materials per poder conviure amb les altes temperatures a les que està arribant el planeta en les èpoques més caluroses de l’any. També s’estan retrobant amb maneres de regar que no gastin tanta aigua com per exemple el sistema d’enfonsar a terra petits recipient semblants a càntirs al costat de les arrels de les plantes per que l’exsudació a través de les parets de terrissa vagi deixant anar l’aigua justa que la planta necessita.

2 – Anàlisi cultural de les pràctiques socials i funcions simbòliques en diferents contextos

HISTÒRIA

La història de la ceràmica s’inicia al principi de la civilització fins a l’era digital. És una història molt interessant reflex de l’enginy i la cultura dels pobles que ha evolucionat al llarg de mil·lennis i avui és font d’innovació i sostenibilitat.

Al Neolític es va descobrir que s’enduria en escalfar-se. Les primeres ceràmiques eren simples i funcionals, utilitzades per conservar i transportar aliments i aigua. A Mesopotàmia, es va perfeccionar el modelatge manual i es va introduir el torn de terrisser, cosa que va permetre crear formes més simètriques. Així començà l’ofici del ceramista.

ART I PRÀCTICA DE LES CERÀMIQUES AL MÓN

Amb el temps, la ceràmica va evolucionar cap a una forma d’expressió artística. A l’antiga Grècia, les peces no només eren funcionals, sinó que també estaven decorades amb escenes mitològiques i quotidianes. Aquest art es va difondre globalment, adaptant-se a cultures com a la xinesa i la italiana.

A Àsia: La Xina va destacar la delicadesa de la porcellana, el Japó és conegut per la ceràmica raku que reflecteix la connexió amb la natura.

La ceràmica grega, una de les més emblemàtiques de l’antiguitat, les peces, a més de ser utilitàries, explicàven históries i teníen un significatiu valor artístic i simbòlic, fascinant historiadors i arqueòlegs d’avui dia.

La ceràmica espanyola és reconeguda per la seva diversitat i herència multicultural. Destaquen la influència islàmica d’Andalusia i les ceràmiques de Manises de Valencia.

LA INFLUÈNCIA CULTURAL A TRAVÉS DE LES ÈPOQUES

La història de la ceràmica reflecteix intercanvis culturals a través de les rutes comercials, que no només transportaven mercaderies, sinó també tècniques i estils. Artistes contemporanis demostren com la ceràmica continua sent un mitjà d’expressió que combina tradició i innovació.

La ceràmica artesanal avui dia i la tecnologia

La ceràmica moderna ha evolucionat més enllà de l’àmbit artesanal i ha esdevingut un element clau en tecnologia avançada en indústries com l’aeroespacial i la biomèdica. Tot i aquesta evolució, a l’art, la ceràmica manté el seu caràcter manual i personal, combinant tècniques tradicionals amb enfocaments moderns i sostenibles.

Sostenibilitat i futur en la fabricació ceràmica

La sostenibilitat s’ha tornat fonamental en la producció de ceràmica buscant minimitzar-ne l’impacte ambiental mitjançant l’ús de materials responsables i processos energèticament eficients.

3 – Reflexió sobre la relació entre disseny i antropologia

Com ja he comentat en apartats anteriors, actualment s’estan començant a idear nous sistemes per regar estalviant aigua o per refredar les parets de les cases en aquesta època de canvi climàtic que sembla ser ja de no retorn. Aquesta emergència climàtica ens fa revisar antigues costums que hauríem de recuperar per poder frenar la sobreproducció i el sobrecalentament del planeta. Aquest moviment slow que vol no creixer o no créixer tant necessita d’aquesta revisió del passat, necessita dels estudis d’antropologia i el coneixement de què feien els humans, com feien les coses quan no hi havia aquesta emergència climàtica.

4 – Referències bibliogràfiques

• FUOC. Què entenem per cultura? [en línia] [Consulta: 1 d’octubre 2024]. Disponible a: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00281372/
• Matteo Guarnaccia. CrossCulturalChairs. [en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://crossculturalchairs.com/
• A2.0 ¿Antropología y Diseño? Por Verónica Reyero.[en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://blog.antropologia2-0.com/antropologia-y-diseno/
• Laia Ruiz Mingote, La antropología del diseño y el melocotón jugoso, Communication Lead en id.real. Medium. [en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c
• A: Appadurai, Arjun; Villegas, Silvia. La vida social del diseño. El futuro como hecho cultural. Buenos Aires : Fondo de Cultura Económica, 2015. p. 335-354. ISBN 9789877190861. [en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://web.p.ebscohost.com/ehost/ebookviewer/ebook?sid=d67caaf1-30f1-4eda-bde3-c2642db90db3%40redis&ppid=Page-__-161&vid=0&format=EK
• ARTE EDUCATIVO PARA AFICIONADOS. Diferencias entre Arcilla, cerámica, Alfarería y Porcelana (Fácil) [en línia]. Youtube [consulta: 1 d’octubre 2024]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch v=1knyPt7Du1E&list=PLcRnmEU8dFt1RiFn42w9aWDcPZZBb8c5q
  
• El Confidencial. EL INVENTO MILENARIO QUE ENFRÍA LA CASA SIN NECESIDAD DE ELECTRICIDAD. [en línia] [Consulta: 5 d’octubre 2024]. Disponible a: https://www.elconfidencial.com/tecnologia/novaceno/2022-10-14/aire-acondicionado-terracota-agua_3505152/
• Nissan presenta el papel que juega la antropología en el diseño de un vehículo de conducción autónoma. [en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://mexico.nissannews.com/es-MX/releases/nissan-presenta-el-papel-que-juega-la-antropolog-a-en-el-dise-o-de-un-veh-culo-de-conducci-n-aut-noma?la=1
• CERÁMICA DEL RÍO SALADO. La Historia de la cerámica: desde sus orígenes hasta hoy.[en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://ceramicadelriosalado.com/es/blog/historia-y-arte/historia-ceramica?srsltid=AfmBOoqANfLgr-j0hX_DBDUBntxEOHcV6mVkqSDxPTjQOJMC0tgUQoS8
• CANAL EXTREMDURA. El botijo, la nevrea más económica y la más sostenible | Fuera de tiempo [En línia]. Youtube [consulta: 1 d’octubre 2024]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=A-sXJC1REcM
• Mombi Entretiéneme. EL MECANISMO DE UN BOTIJO. Youtube [en línia]. Youtube [consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=23qhJDuyGuw
• Otto, Ton, Rachel Charlotte Smith, and Mette Gislev Kjærsgaard. Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño . Mésico: Molelia, 2021. 0p. ISBN 978607305419. [En línia] [consulta: 3 d’octubre 2024]. Disponible a: https://pure.au.dk/portal/files/231236793/Entre_hacer_y_conocer._Seis_textos_sobre_antropologi_a_del_disen_o_y_antropologi_a_visual_de_Ton_Otto._Mercedes_Marto_nez_ed_.pdf