Bon dia, la meva elecció d’objecte ha estat l’agulla de ganxet.
Vinculació personal
El ganxet ha estat part de la meva vida des de petita, quan una veïna, que era com una àvia per a mi, em va ensenyar els primers punts. Tot i que en aquell moment era més un joc, durant el confinament vaig tornar a dedicar temps a aquesta activitat i vaig descobrir com de relaxant i creativa pot ser. Des de llavors, no he parat de fer ganxet, i això m’ha permès connectar amb altres persones. Ara fins i tot ensenyo a altres a aprendre, la qual cosa em dona molta satisfacció, ja que comparteixo una habilitat que té molt de valor personal per a mi.
Característiques formals i funcionals
L’agulla de ganxet té una forma simple però molt funcional. La seva estructura consisteix en un mànec allargat i una punta corbada que permet subjectar i passar el fil a través dels punts. Tot i ser un objecte aparentment senzill, la seva funció és fonamental per crear tot tipus de teixits, des de peces de roba fins a elements decoratius.
Aquestes agulles es poden trobar en diferents mides, que varien segons el gruix del fil que es vol utilitzar. Les més fines són ideals per a treballs detallats amb fils prims, mentre que les agulles més gruixudes s’utilitzen per a teixits voluminosos. A més, els materials amb què estan fetes també influeixen en l’experiència de teixir. Les agulles de fusta tenen un tacte més càlid i suau, mentre que les de metall ofereixen una major durabilitat i un moviment més fluid. Les de plàstic són lleugeres i una opció econòmica per als qui comencen a teixir.
Pel que fa a la necessitat universal, l’agulla de ganxet permet satisfer tant necessitats pràctiques com emocionals. Des d’una perspectiva funcional, el ganxet permet crear peces de roba i accessoris útils per al dia a dia. Tanmateix, també serveix com una forma d’expressió artística i creativa, permetent a la persona que teixeix experimentar amb dissenys, textures i colors. A més, el procés de teixir en si mateix pot ser molt relaxant, una pràctica gairebé meditativa que ajuda a desconnectar del ritme accelerat de la vida quotidiana.
Anàlisi cultural
Històricament, el ganxet ha estat molt vinculat a les dones i a l’àmbit domèstic. Durant segles, aquesta tècnica es va associar amb el treball a casa, amb les mares i àvies teixint roba per a la família. A més de ser una pràctica útil, era una manera de mantenir i transmetre habilitats de generació en generació, sovint a través de reunions familiars o de comunitat. Aquesta vinculació amb les dones, però, també va contribuir a que el ganxet fos vist com una activitat tradicional i fins i tot antiquada durant un temps.
Tanmateix, amb el pas dels anys, el ganxet ha anat canviant de significat i s’ha obert a altres grups socials. Actualment, ha viscut una gran revitalització, especialment gràcies a les comunitats en línia, com ara fòrums, grups de xarxes socials i plataformes com YouTube o Instagram, on persones de totes les edats i gèneres comparteixen les seves creacions i tècniques. Aquestes comunitats no només es concentren en l’acte de teixir, sinó que sovint promouen valors de sostenibilitat, artesania i desconnexió del món digital. També s’han organitzat grups presencials, com “clubs de teixit”, on les persones es reuneixen per compartir experiències i desenvolupar habilitats, reforçant el vincle comunitari. En aquest sentit, el ganxet ha deixat de ser només una activitat domèstica per esdevenir una forma d’expressió creativa i social. El significat d’aquesta pràctica ha canviat: avui dia és un símbol de retorn a allò manual en un món cada cop més automatitzat, així com una manera de reivindicar el valor de la producció artesanal davant la producció massiva.
Pel que fa a les dimensions culturals i funcions simbòliques, l’agulla de ganxet representa molt més que una eina per teixir. La paciència, la dedicació i la cura que es necessiten per crear una peça reflecteixen valors profunds que, sovint, es relacionen amb la cura de les persones i el manteniment de les tradicions. Així, l’agulla de ganxet és un símbol de preservació de tècniques antigues, de la transmissió del coneixement entre generacions i de l’apreciació pel treball manual. Moltes famílies mantenen aquestes tècniques vives com una manera d’honrar les seves arrels i recordar els seus avantpassats.
Comparativa en altres cultures i moments històrics
El teixit manual, amb variacions del ganxet, és una pràctica que es troba en moltes cultures arreu del món, cadascuna amb les seves tècniques, materials i significats particulars. A l’Àfrica, per exemple, tècniques de teixit amb agulles han format part de la producció tèxtil durant segles. Els materials utilitzats sovint inclouen fibres naturals com el cotó i la llana, i moltes comunitats han desenvolupat tècniques úniques per crear patrons i dissenys complexos. En algunes cultures africanes, teixir té un significat espiritual o cultural, i les peces teixides poden ser utilitzades en cerimònies o com a símbols de status social.
A l’Àsia, el teixit manual també té una llarga història. A països com el Japó, hi ha tècniques tradicionals com el sashiko, que utilitza patrons de puntades per reforçar i decorar la roba. A l’Índia, el treball tèxtil manual ha estat essencial en la producció de teles com el sari, i tècniques de teixit s’han transmès de generació en generació com una habilitat valuosa, sovint practicada per les dones. El ganxet en si ha estat adaptat i utilitzat en moltes d’aquestes cultures, aportant significats nous i materials locals al procés de teixir.
Pel que fa a la història del ganxet, aquest es va popularitzar especialment a Europa durant el segle XIX, un moment en què la producció tèxtil artesanal era una part important de la vida domèstica, especialment entre les dones. Amb la industrialització i l’arribada de les màquines de teixir, moltes d’aquestes pràctiques tradicionals van passar a un segon pla, ja que la producció en massa va fer que les peces teixides manualment fossin menys comunes en l’àmbit comercial. Tanmateix, el ganxet va sobreviure a aquesta transició, precisament pel seu valor artesanal.
A mesura que la indústria tèxtil es va mecanitzar, la producció en sèrie va fer possible que la roba es fes més ràpidament i a menor cost, però va perdre part del valor i significat que les tècniques manuals aportaven. El ganxet, com altres tècniques de teixit a mà, va continuar sent apreciat, sobretot en contextos on l’artesania i la individualitat són valorats. Aquest fet va portar a un ressorgiment de l’interès pel ganxet, particularment en moviments que valoren l’autosuficiència, la sostenibilitat i la creativitat manual, com el moviment Do It Yourself (DIY).
Avui dia, el ganxet encara és estimat per la seva qualitat artesanal i pel fet que cada peça és única. Aquesta artesania també es veu com una manera de resistir a la producció en massa i a la rapidesa del consum modern. La creació manual de peces de roba o accessoris, com ara bufandes o coixins, és vista no només com una pràctica creativa, sinó com una manera de connectar amb el passat i amb valors de paciència i dedicació. En aquest sentit, el ganxet, tot i el pas del temps i els canvis tecnològics, manté un lloc especial en moltes cultures per la seva connexió amb la tradició i l’artesania.
Reflexió final sobre la relació entre disseny i antropologia
L’agulla de ganxet, malgrat la seva senzillesa, il·lustra de manera clara la interconnexió entre el disseny i l’antropologia. Des d’una perspectiva de disseny, la seva forma està clarament orientada a una funció pràctica: teixir de manera eficient i còmoda. Les variacions en el material (fusta, metall, plàstic) i en la mida s’adapten a les necessitats específiques del teixidor i del fil utilitzat. Però més enllà d’aquesta funcionalitat immediata, l’agulla de ganxet també té una càrrega cultural i simbòlica que transcendeix la seva utilitat bàsica.
L’antropologia ens ajuda a comprendre que el teixit manual, i l’agulla com a eina fonamental, no només serveix per crear peces tèxtils, sinó que representa tot un conjunt de pràctiques culturals i valors. En moltes cultures, el ganxet està associat a la transmissió de coneixements entre generacions, especialment entre dones, i sovint implica moments de connexió social, familiar i comunitària. Aquesta transmissió no és merament tècnica, sinó que carrega amb ella valors de paciència, dedicació i cura. Així, l’acte de teixir amb ganxet es converteix en una expressió cultural que revela les formes en què les societats entenen i valoren el treball manual, la creativitat i les relacions personals.
Aquesta relació entre disseny i antropologia també es fa evident quan considerem com el ganxet s’ha adaptat a diferents contexts històrics i culturals. Les tècniques i els dissenys varien segons la regió i l’època, però la funció social i cultural del teixit es manté. En algunes comunitats, el ganxet serveix per crear vestimenta funcional, mentre que en altres esdevé una forma d’art decorativa o un acte de resistència davant de la producció en massa. Per tant, el disseny de l’agulla de ganxet no només està lligat a la seva eficiència tècnica, sinó també a les necessitats i els valors culturals que emmarquen el seu ús. El disseny no es pot deslligar de les pràctiques culturals i socials en què es desenvolupa. L’agulla de ganxet és un exemple clar de com un objecte quotidià pot contenir dins seu històries, valors i significats que només es poden entendre plenament a través de la mirada antropològica. El disseny no és només una resposta a una necessitat funcional, sinó també una expressió de com les persones interactuen amb el món i amb els altres, revelant la importància de la cultura en la creació i l’ús dels objectes.
En altres cultures, com al Japó, per exemple, el paper es pot fer servir mitjançant l’origami, per crear un peix. D’igual forma, els papers ajuntats en forma de llibres o llibretes amb dissenys particulars poden esdevenir un objecte de decoració. En altres usos més excèntrics, els llibres i llibretes es fan servir per ajudar a créixer en alçada a uns altres objectes o per aguantar coses. Com a símbol, els llibres i les llibretes representen l’educació, la saviesa, l’erudició. El paper, tant de les llibretes, com dels llibres pot ser cremat per simbolitzar el rebuig a les idees o per 
Al Neolític es va descobrir que s’enduria en escalfar-se. Les primeres ceràmiques eren simples i funcionals, utilitzades per conservar i transportar aliments i aigua. A Mesopotàmia, es va perfeccionar el modelatge manual i es va introduir el torn de terrisser, cosa que va permetre crear formes més simètriques. Així començà l’ofici del ceramista.
A Àsia: La Xina va destacar la delicadesa de la porcellana, el Japó és conegut per la ceràmica raku que reflecteix la connexió amb la natura. 
La ceràmica artesanal avui dia i la tecnologia
Com ja he comentat en apartats anteriors, actualment s’estan començant a idear nous sistemes per regar estalviant aigua o per refredar les parets de les cases en aquesta època de canvi climàtic que sembla ser ja de no retorn. Aquesta emergència climàtica ens fa revisar antigues costums que hauríem de recuperar per poder frenar la sobreproducció i el sobrecalentament del planeta. Aquest moviment slow que vol no creixer o no créixer tant necessita d’aquesta revisió del passat, necessita dels estudis d’antropologia i el coneixement de què feien els humans, com feien les coses quan no hi havia aquesta emergència climàtica.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola!
Després de llegir l’anàlisi cultural, antropològic i emocional de l’agulla de ganxet, m’agradaria afegir algunes paraules.
M’ha semblat molt interessant l’anàlisi funcional, ja que a partir d’un objecte a primera vista senzill, veiem que el seu ús pot variar en funció del material, la mida i la forma.
Però sobretot, m’agradaria remarcar la vessant històrica i antropològica, on veiem que aquest element passa a ser un recipient de moltes narratives. El relacionar l’acte de fer ganxet amb la cura a les persones, i la importància de la tradició. També el fet de transmetre coneixement entre generacions, a partir d’una activitat que pot tenir vessant més funcional però també artística. Un lligam entre generacions, generant un vincle entre diferents èpoques i maneres de veure l’activitat artesanal.
Veure l’agulla de ganxet com un element que ens ajuda a entrar dins un món on l’activitat manual s’entrellaça amb experiències viscudes, i amb una atmosfera d’introspecció i alhora de connexió entre persones.
En resum, m’ha semblat una anàlisi molt acurada, i interessant, d’un estri que a dins hi conté moltes històries.
Ens seguim llegint!