Debat2el Antropologia del disseny. Repte 1

  1. Júlia Rius Sànchez says:

    Bon dia, Andrea! No crec que sigui un objecte simple, ja que té una àmplia varietat d’ús, com comentes i històricament necessari. És curiós com l’objecte ha anat variant si el reduïm a una caixa amb rodes que, segons l’alçada, la grandària, el nombre de caixes i com estan distribuïdes varia tant el context i la forma d’ús.

    També és molt interessant com ha canviat la part més “Humanista” (classe social) de l’objecte a analitzar, crec que és molt curiós entendre el perquè hi ha objectes que abans eren de domini de les classes més riques i actualment és més popular i perquè en altres objectes és al revés.

    Molt bona anàlisi!

    Júlia Rius.

  2. Marta Perez Zapata says:

    Bones,

     

    M’encanta aquest carret de sempre i en ting un.

    És veritat que serveix per infinitat de coses i el pots trobar en molts negocis per apilar coses diferents. Fa poc el vaig veure a una farmàcia i el tenien per promocionar solars a l’aparador.

    El meu a servit per moltes coses. Ara és un moble auxialr al bany on tinc els cosmètics. Per`ha estat a la cuina, al saló amb llibres, ha fet de carro per manualitats… És un tot terreny.

Debat3el Antropologia del disseny

  1. Guillem Vallecillos Roldan says:

    Bones Sergi, primerament m’agradaria comentar que trobo que has fet un treball molt interessant. Em semblen molt encertades i clares les explicacions efectuades i l’evolució que ha viscut el cafè com a producte al llarg de la història. Per altra banda, cal dir que em sembla molt interessant com segons quins objectes ens evoquen més enllà del que són, i es crea el seu propi context, història i simbologia.

    Arran d’aquest punt m’agradaria incidir en com es buida de contingut un objecte per donar-hi, o afegir un altre. Com el seu inici i la seva funció es deixen impregnar pel context i adquireixen un valor afegit o diferent. Aquesta capacitat inventiva i imaginativa és la que fa que el disseny evolucioni contínuament, i tenir en compte aquest aspecte quan es dissenya ajuda molt a millorar aspectes i la seva eficiència.

  2. Marta Perez Zapata says:

    Bones,

    Després de llegir el teu aport, em resulta curiòs com és totalment veritat que segons la nostra procedència, la imtge que se’ns vingui al cap en pensar en “cafetera” pugui ser tant diferent. I també segons el context d’ubicació, ja que si pensem en cafetera en un bar o cafeteria, segurament la imatge que ens vingui al cap sigui talment una altra.

    I ja ni pensem en el concepte “fer un café”, que pot ser un ritual molt comú entre uns i poc usual en altres.

    Gràcies per la teva aportació. Jo també tinc records molt bonics entorn la cafetera italiana.

     

  3. Maria Gimenez Baeza says:

    Hola!

    Considero que aquesta aproximació a la cafetera és totalment encertada! Jo mateixa he viscut considerar el cafè com un ritual. He anat a temporades… De vegades cafè Nespresso, d’altres comprar el cafè en gra i moldre-lo a casa. Els darrers anys he estat usuària de la cafetera italiana i considero que és de les maneres més accessibles de gaudir del cafè. Són barates, molt emmagatzemables i n’hi ha de moltíssimes mides! A més, és una mica l’origen de la febre del cafè que hi ha avui dia a la nostra societat. Les ciutats estan plenes de cafeteries de cafè d’especialitat, hi ha moltíssimes variacions de cafès. També em sembla curiós com parles de les diferents maneres de preparar cafè segons la cultura de cada zona.

    Si ho penses, hi ha mètodes, com la cafetera de filtre, en què la manera de preparar el cafè és molt semblant a la cafetera italiana! L’aigua vull i passa pel cafè per deixar en una altra càmera el cafè preparat. Podria considerar-se un avenç tecnològic d’aquest objecte. En conclusió, considero que has escollit un molt bon objecte amb una simbologia molt potent en la societat moderna en la qual vivim i n’has fet una bona anàlisi.

    Salut!

Debat1el Reto 1 – La pluma estilográfica: diseño que escribe historia.

  1. Vicent Casabó Escrig says:

    Hola Carles,

    Me parece interesante el objeto que has seleccionado porque también soy usuario de pluma y me resulta curioso que, a pesar de ser una minoría, a los escritores/as a pluma nos cuesta escribir con bolígrafo y solemos ser muy fieles a nuestro instrumento de escritura.

    Además, viendo la evolución de la pluma animal al cálamo, la pluma sin depósito hasta la pluma actual, podemos trazar una línea histórica que cons conecta con los inicios de la escritura (en occidente almenos).

    Si la comparamos con otros instrumentos de escritua tradicionales como los pinceles japoneses, podemos entender el por qué de las formas y trazos de los diferentes alfabetos, de manera que podemos entenderlos y ver la evolución formal a partir de los instrumentos que los generaron.

    Por tanto, me parece un instrumento de primer orden para entender la evolución de la escritura y la caligrafia.