Publicat per 
Publicat per 
Debat1el R1 Joc d’objectes
- Núria Danon Martín says:
Bona tarda!
Llegint el teu comentari m’he sentit molt identificada, ja que soc una persona que va amb la seva cantimplora a tot arreu. A banda de per consciència ambiental, també ho faig per la practicitat de disposar sempre d’aigua i per mantenir-la fresca a l’estiu perquè la meva ampolla és aïllant. Com bé comentes, fomentar l’ús de les cantimplores és una pràctica ecològica que ajuda a combatre la sobreproducció de plàstics. Això m’ha fet pensar en què, com a societat, el que estem fent és tornar enrere (en el bon sentit). Crec que el que ara entenem com a nova cultura “zero waste” és tornar al que es feia abans de la producció massiva d’envasos de plàstic d’un sol ús. Abans la gent s’enduia l’aigua en cantimplores de metall, la llet es distribuïa porta a porta amb ampolles de vidre i es recollien les buides per reutilitzar-les, es comprava a petits comerços (ja que no estaven tan esteses les grans superfícies) on els frescs com la carn o el peix els embolicaven amb paper, etc. Les cantimplores han adquirit un nou significat a la societat com a símbol d’un futur sense residus, són el primer pas per conscienciar a la societat d’evolucionar la cultura del consum actual fins a tornar a costums passats.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Una llibreta. Antropologia-PAC 1
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Antropologia del Disseny
- Jose Antonio Rodriguez Carrillo says:
Hola Merce,
Fa alguns anys aquest objecte era molt habitual a totes les llars, tal com descriues en el teu post. Recordo que a moltes cases es realitzaven feines de cosir per a tallers o empreses textils, que normalment estaven remunerades per peça cosida, que es pagaven en negre i no cotitzaven a la seguretat social.
També recordo que s’utilitzaven molt aquestes màquines per a adequar la nova roba comprada a la talla, reparar peces de roba o confeccionar articles textils per a la llar. Tot i que també moltes d’aquestes feines anys enrere també les realitzaven a les merceries.
L’objecte que has triat m’ha portat molts records de fa anys quan les màquines de cosir s’utilitzaven molt sovint, però també m’ha plantejat un dubte. Si ara pràcticament ja no hi ha màquines de cosir ni merceries com arregla la gent actualment les peces de roba, pot ser d’aquí ve la moda de portar els pantalons i altres articles textils trencats.
Salutacions,
- Lucía Padrón Zappettini says:
Hola Merce,
M’ha agradat molt la teva reflexió sobre la màquina de cosir i com has integrat la teva experiència personal amb el seu valor cultural. La connexió emocional amb la teva mare i els records d’infantesa afegeixen una dimensió íntima i profunda a l’anàlisi, que permet veure com un objecte quotidià pot ser molt més que una simple eina.
A més, has fet un bon treball en mostrar la diversitat d’usos i significats de la màquina de cosir en diferents cultures, cosa que dóna una visió global i rica de l’objecte. Crec que has fet una anàlisi molt completa i interessant, i m’ha fet pensar en com un objecte pot tenir significats tan diversos segons el context cultural i personal.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Repte 1 – L’antropologia en el disseny
- Jordi Dot Serrat says:
Hola, Marta!
El teu treball sobre el boteller de ceràmica és molt interessant. El fet de vincular-lo amb valors com l’artesania, la producció local i la sostenibilitat és un punt molt potent, especialment en el context actual de crisi climàtica. Això faria que el boteller no sigui només un objecte pràctic, sinó també un símbol cultural que ens recorda la importància de recuperar pràctiques més respectuoses amb el medi ambient.
També trobo molt interessant la connexió que fas entre el boteller i el càntir tradicional. El fet que expliques el mecanisme de l’exsudació i com aquest principi s’ha mantingut vigent a través del temps és un bon exemple de com dissenys tradicionals poden tenir valor encara avui.
Una idea interessant que podries afegir és la relació entre el boteller de ceràmica i la noció de “temps lent” o slow design, que connecta perfectament amb el teu enfocament sobre sostenibilitat i artesania. Aquest moviment reivindica el valor dels processos de producció més lents, que donen prioritat a la qualitat, la durabilitat i la connexió emocional amb els objectes, en contrast amb la producció industrial massiva.
Bona feina!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Antropologia del disseny. Repte 1
- Júlia Rius Sànchez says:
Bon dia, Andrea! No crec que sigui un objecte simple, ja que té una àmplia varietat d’ús, com comentes i històricament necessari. És curiós com l’objecte ha anat variant si el reduïm a una caixa amb rodes que, segons l’alçada, la grandària, el nombre de caixes i com estan distribuïdes varia tant el context i la forma d’ús.
També és molt interessant com ha canviat la part més “Humanista” (classe social) de l’objecte a analitzar, crec que és molt curiós entendre el perquè hi ha objectes que abans eren de domini de les classes més riques i actualment és més popular i perquè en altres objectes és al revés.
Molt bona anàlisi!
Júlia Rius.
- Marta Perez Zapata says:
Bones,
M’encanta aquest carret de sempre i en ting un.
És veritat que serveix per infinitat de coses i el pots trobar en molts negocis per apilar coses diferents. Fa poc el vaig veure a una farmàcia i el tenien per promocionar solars a l’aparador.
El meu a servit per moltes coses. Ara és un moble auxialr al bany on tinc els cosmètics. Per`ha estat a la cuina, al saló amb llibres, ha fet de carro per manualitats… És un tot terreny.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Antropologia del disseny
- Guillem Vallecillos Roldan says:
Bones Sergi, primerament m’agradaria comentar que trobo que has fet un treball molt interessant. Em semblen molt encertades i clares les explicacions efectuades i l’evolució que ha viscut el cafè com a producte al llarg de la història. Per altra banda, cal dir que em sembla molt interessant com segons quins objectes ens evoquen més enllà del que són, i es crea el seu propi context, història i simbologia.
Arran d’aquest punt m’agradaria incidir en com es buida de contingut un objecte per donar-hi, o afegir un altre. Com el seu inici i la seva funció es deixen impregnar pel context i adquireixen un valor afegit o diferent. Aquesta capacitat inventiva i imaginativa és la que fa que el disseny evolucioni contínuament, i tenir en compte aquest aspecte quan es dissenya ajuda molt a millorar aspectes i la seva eficiència.
- Marta Perez Zapata says:
Bones,
Després de llegir el teu aport, em resulta curiòs com és totalment veritat que segons la nostra procedència, la imtge que se’ns vingui al cap en pensar en “cafetera” pugui ser tant diferent. I també segons el context d’ubicació, ja que si pensem en cafetera en un bar o cafeteria, segurament la imatge que ens vingui al cap sigui talment una altra.
I ja ni pensem en el concepte “fer un café”, que pot ser un ritual molt comú entre uns i poc usual en altres.
Gràcies per la teva aportació. Jo també tinc records molt bonics entorn la cafetera italiana.
- Maria Gimenez Baeza says:
Hola!
Considero que aquesta aproximació a la cafetera és totalment encertada! Jo mateixa he viscut considerar el cafè com un ritual. He anat a temporades… De vegades cafè Nespresso, d’altres comprar el cafè en gra i moldre-lo a casa. Els darrers anys he estat usuària de la cafetera italiana i considero que és de les maneres més accessibles de gaudir del cafè. Són barates, molt emmagatzemables i n’hi ha de moltíssimes mides! A més, és una mica l’origen de la febre del cafè que hi ha avui dia a la nostra societat. Les ciutats estan plenes de cafeteries de cafè d’especialitat, hi ha moltíssimes variacions de cafès. També em sembla curiós com parles de les diferents maneres de preparar cafè segons la cultura de cada zona.
Si ho penses, hi ha mètodes, com la cafetera de filtre, en què la manera de preparar el cafè és molt semblant a la cafetera italiana! L’aigua vull i passa pel cafè per deixar en una altra càmera el cafè preparat. Podria considerar-se un avenç tecnològic d’aquest objecte. En conclusió, considero que has escollit un molt bon objecte amb una simbologia molt potent en la societat moderna en la qual vivim i n’has fet una bona anàlisi.
Salut!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el Reto 1 – La pluma estilográfica: diseño que escribe historia.
- Vicent Casabó Escrig says:
Hola Carles,
Me parece interesante el objeto que has seleccionado porque también soy usuario de pluma y me resulta curioso que, a pesar de ser una minoría, a los escritores/as a pluma nos cuesta escribir con bolígrafo y solemos ser muy fieles a nuestro instrumento de escritura.
Además, viendo la evolución de la pluma animal al cálamo, la pluma sin depósito hasta la pluma actual, podemos trazar una línea histórica que cons conecta con los inicios de la escritura (en occidente almenos).
Si la comparamos con otros instrumentos de escritua tradicionales como los pinceles japoneses, podemos entender el por qué de las formas y trazos de los diferentes alfabetos, de manera que podemos entenderlos y ver la evolución formal a partir de los instrumentos que los generaron.
Por tanto, me parece un instrumento de primer orden para entender la evolución de la escritura y la caligrafia.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola!
Després de llegir l’anàlisi cultural, antropològic i emocional de l’agulla de ganxet, m’agradaria afegir algunes paraules.
M’ha semblat molt interessant l’anàlisi funcional, ja que a partir d’un objecte a primera vista senzill, veiem que el seu ús pot variar en funció del material, la mida i la forma.
Però sobretot, m’agradaria remarcar la vessant històrica i antropològica, on veiem que aquest element passa a ser un recipient de moltes narratives. El relacionar l’acte de fer ganxet amb la cura a les persones, i la importància de la tradició. També el fet de transmetre coneixement entre generacions, a partir d’una activitat que pot tenir vessant més funcional però també artística. Un lligam entre generacions, generant un vincle entre diferents èpoques i maneres de veure l’activitat artesanal.
Veure l’agulla de ganxet com un element que ens ajuda a entrar dins un món on l’activitat manual s’entrellaça amb experiències viscudes, i amb una atmosfera d’introspecció i alhora de connexió entre persones.
En resum, m’ha semblat una anàlisi molt acurada, i interessant, d’un estri que a dins hi conté moltes històries.
Ens seguim llegint!