Bona tarda, aquí us deixo la meva tasca realitzada, on construeixo un prototip de pàgina web per la Protectora d’Animals Lydia Argilés. Podreu accedir al prototip fet amb l’eina Figma en el següent enllaç: www.figma.com/proto/5jVhliJtdqkkpqMCxITUyp/Protectora-Lydia-Argiles

Hola, bon dia,

Adjunto la meva proposta de disseny

Salutacions!

Context i objectiu:

El projecte parteix d’una recerca etnogràfica a la Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi, amb l’objectiu de dissenyar una plataforma digital que respongui a les necessitats emocionals, simbòliques i pràctiques dels residents. Aquesta plataforma vol preservar la seva identitat, facilitar la comunicació amb les famílies i reforçar el sentit de comunitat.

Troballes clau:

1. Dimensió emocional i simbòlica dels records: Els residents donen gran valor a objectes i històries personals que connecten amb la seva essència.
2. Necessitat de connexió amb les famílies: Molts residents experimenten distància emocional amb els seus éssers estimats.
3. Espais comuns i comunitat: Els espais físics no fomenten prou la interacció ni la flexibilitat.
   

   Prototip dissenyat:

   Memly, una plataforma digital accessible i intuïtiva que inclou:

   1. Espai personal: Diari digital amb records, fotografies i notes de veu.
   2. Compartició familiar: Missatges, fotografies i àudios compartits amb els residents.
   3. Memòria col·lectiva: Espai per a històries i tradicions comunitàries.
   4. Activitats interactives: Tallers i reptes creatius per mantenir activa la ment i enfortir vincles socials.
      

      Com funciona?

      La plataforma està disponible a través de tablets instal·lades a les àrees comunes, amb assistència del personal si és necessari. Els residents poden navegar fàcilment gràcies a botons grans, icones visuals i una interfície simplificada.

      Impacte esperat:

      1. Benestar emocional: Preservar la identitat dels residents i enfortir el seu vincle amb les famílies.
      2. Cohesió comunitària: Promoure la participació activa en la comunitat.
      3. Inclusió i dignitat: Millorar la qualitat de vida amb un disseny adaptat a les seves necessitats.
         

         Conclusió personal:

         Aquest projecte m’ha ensenyat que el disseny no és només funcional, sinó que pot ser una eina poderosa per dignificar i transformar vides. Memly busca recordar-nos que l’essència de les persones no està definida pel lloc on es troben, sinó pels records que construeixen qui són.

El meu treball de camp està enfocat en els grups de criança d’entre cero i tres anys organitzat pels centres cívics de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest ha estat el meu procés:

1. Planificació

Tema i objectiu

Els grups de criança de 0 a 3 anys a Barcelona són comunitats col·laboratives on famílies comparteixen experiències, recursos i valors. Amb un fort enfocament en la criança respectuosa, aquests espais promouen l’acompanyament emocional, la socialització dels infants i el suport mutu, tot integrant perspectives culturals diverses i sostenibles.

L’objectiu d’un grup de criança és crear un espai de suport mutu per a famílies amb infants petits, fomentant la socialització, l’intercanvi d’experiències i el desenvolupament emocional. Promou una criança respectuosa, xarxes comunitàries i aprenentatges compartits, enriquint tant els infants com els cuidadors en un ambient acollidor i cooperatiu.

Pregunta de la recerca:

Com influeixen els grups de criança de 0 a 3 anys a Barcelona en les dinàmiques socials, culturals i emocionals de les famílies participants?

1.2 Funcionament, context i marc teòric

• Organització: Sol estar coordinat per educadors, psicòlegs, doules o pares amb experiència. Algunes vegades sorgeixen de manera informal entre famílies, mentre que altres estan vinculats a institucions com associacions, escoles o centres culturals.
• Activitats: Inclouen xerrades, tallers (jocs sensorials, música, etc.), intercanvi d’experiències, suport emocional i discussions sobre temes com la lactància, el son o l’educació.
• Espais: Es desenvolupen en llocs habilitats per a infants, com ludoteques, centres comunitaris o cases particulars, amb una atmosfera segura i acollidora.
• Metodologies: Es prioritza una criança respectuosa, basada en l’aferrament, la participació activa dels infants i l’aprenentatge social a través del joc i la interacció.

Context dels grups de criança a Barcelona

• Urbà i multicultural: Barcelona és un espai divers, on conviuen famílies amb diferents orígens culturals, cosa que enriqueix els grups amb perspectives variades.
• Canvis socials: L’augment de famílies nuclears i la reducció de xarxes familiars tradicionals ha fet créixer la necessitat de suport comunitari.
• Polítiques locals: L’Ajuntament de Barcelona fomenta espais com ludoteques, biblioteques infantils i grups de suport familiar, sovint relacionats amb aquests grups.
• Estils de criança: A Barcelona, molts grups es basen en filosofies com la pedagogia Montessori, Waldorf o l’educació lliure.

Marc teòric

• Teoria de l’aferrament (John Bowlby): Els grups de criança promouen vincles segurs entre pares i fills, ajudant al desenvolupament emocional dels infants.
• Educació comunitària: Inspirada en autors com Paulo Freire, aquests grups representen un aprenentatge col·lectiu on es comparteixen sabers i experiències.
• Ecologia del desenvolupament humà (Urie Bronfenbrenner): Analitza com els contextos pròxims (grups de criança) i llunyans (polítiques públiques, cultura) impacten en el desenvolupament infantil i familiar.
• Perspectiva intercultural: Permet comprendre com els diferents valors i pràctiques culturals s’integren i enriqueixen la criança.

1.3 Preguntes guia i expectatives inicials

Algunes expectatives inicials que vàrem contemplar durant el carrer estudi son:

-Comprendre dinàmiques socials i culturals, explorar valors compartits i pràctiques de criança.

-Identificar influències interculturals, analitzar la construcció de comunitat i suport mutu, i examinar com aquests espais contribueixen al benestar familiar i al desenvolupament infantil en contextos urbans.

Aquestes son les preguntes que vàrem plantear-nos inicialment:

-Quines són les motivacions de les famílies per participar en el grup de criança?

-Quins valors i pràctiques de criança es comparteixen dins del grup?

-Com influeix el centre cívic en la creació i organització del grup?

-Com es desenvolupen les relacions entre els infants i entre les famílies?

-Quins beneficis perceben les famílies en termes de suport emocional i aprenentatge?

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Respostes:

Les famílies participen en el grup de criança per rebre suport emocional, compartir experiències i coneixements sobre criança, socialitzar els infants amb altres nens i establir vincles amb altres famílies. També busquen un espai segur per aprendre pràctiques respectuoses i trobar comunitat en un context urbà.

Dins del grup de criança es comparteixen valors com la criança respectuosa, l’aferrament segur, la comunicació empàtica i l’educació emocional. Les pràctiques inclouen el respecte pel ritme de l’infant, el foment de la socialització a través del joc i l’aprenentatge en comunitat, prioritzant el benestar de l’infant i la família.

El centre cívic facilita l’espai físic, els recursos i la coordinació necessària per a la creació i organització del grup. Aporta una infraestructura segura i acollidora, fomenta la participació comunitària i, sovint, coordina activitats i tallers, creant un ambient que afavoreix la socialització i el suport entre famílies.

Les relacions entre els infants es desenvolupen a través del joc col·laboratiu, la confiança i la socialització. Entre les famílies, es creen vincles de suport mutu, intercanvi d’experiències i establiment de comunitat a través de la col·laboració i el recolzament emocional.

Les famílies perceben beneficis com el suport emocional mutu, la reducció de l’aïllament, i l’aprenentatge pràctic sobre la criança respectuosa.

1.4  Metodologia per al treball de camp sobre l’estudi antropologic d’un grup de criança de cero a tres anys al Centre Cívic Sagrada Família.

1.4.1. Fase de preparació i accés al camp

• Definició de l’objectiu d’investigació (Pregunta de recerca)                                                                                                                                                                                  Com influeixen els grups de criança de 0 a 3 anys a Barcelona en les dinàmiques socials, culturals i emocionals de les famílies participants?
• Selecció de participants: Identificar famílies predisposades a partícipar en la recerca.

1.4.2 Observació participant

• Presència activa: Participo com a mare assistint a les trobades setmanals dins de l’espai del centre cultural participant també en les activitats presentades per les coordinadores del grup. També participo dins del grup de Whatsup creat per aquesta comentat i assisteixo a leș formacions i xerrades que organiza el grup para·lelament.
• Registre de notes de camp: Anoto observacions detallades sobre les relacions, la comunicació no verbal, i les dinàmiques de grup. Aquestes notes es poden analitzar per identificar patrons i temes rellevants.

1.4.3  Entrevistes

Mostra de tres perfils més representatius de la comunitat

a)Mostra perfil dona mare d’un de 34 anys

Entrevistadora: Per començar, m’agradaria saber què et va motivar a participar en aquest grup de criança.

Participant: Doncs, sobretot buscava una manera de sentir-me acompanyada en el procés de criança. Tinc molts dubtes i preguntes sobre com fer les coses bé amb el meu fill, i aquí trobo suport d’altres pares que viuen el mateix.

Entrevistador/a: Quins aspectes del grup trobes més útils en el teu dia a dia com a mare?

Participant: La veritat és que el que més m’ajuda és poder parlar amb altres mares i pares. Compartir les nostres experiències i veure que no estic sola en els meus dubtes és molt alleujant.

Entrevistadora: Quines pràctiques o valors de criança creus que s’enforteixen en aquest grup?

Participant: Un dels valors que més comparteixo aquí és la criança respectuosa, intentar escoltar els meus fills, respectar els seus ritmes i donar-los un espai per expressar-se.

Entrevistadora: Has notat algun canvi en la teva forma de criar des que participes en el grup?

Participant: Sí, sens dubte. He aprés a ser més pacient i a no sentir-me tan pressionada per seguir pautes rígides. He pogut relaxar-me una mica més i confiar en el meu instint.

b)Mostra perfil home pare de 38 anys:

Entrevistadora: Per començar, m’agradaria saber què et va motivar a participar en aquest grup de criança.

Participant: Bé, al principi, la meva parella i jo volíem trobar un lloc on poder compartir experiències sobre la criança del nostre fill.

Entrevistadora: Quins aspectes del grup trobes més útils en el teu dia a dia com a pare?

Participant: Em sembla que poder parlar amb altres pares és fonamental. Aquí puc compartir els meus dubtes sense sentir-me jutjat.

Entrevistadora: Quines pràctiques o valors de criança creus que s’enforteixen en aquest grup?

Participant: Un valor que valoro molt és la paciència. La paciència per escoltar el meu fill, per respectar els seus ritmes i no forçar les coses. També la importància de ser un pare present, que potser no és tan habitual en altres àmbits socials. El grup promou que els pares ens impliquem més en la criança.

Entrevistadora: Has notat algun canvi en la teva forma de criar des que participes en el grup?

Participant: Sí, clar. Abans, no tenia tan present la importància del temps de qualitat amb el meu fill. Ara intento ser més conscient del temps que dedico a estar amb ell, sense distraccions. Això m’ha ajudat a connectar millor amb ell i a ser més pacient.

c)Mostra perfil dona mare per sego vegada 41 anys:

Entrevistadora: Per començar, m’agradaria saber què et va motivar a tornar a participar en el grup de criança, ara com a mare per segona vegada.

Participant: El grup em dona una sensació de comunitat i suport que valoro molt.

Entrevistadora: Quins aspectes del grup trobes més útils ara que ja tens més experiència com a mare?

Participant: Ara aprecio més la interacció amb altres mares, especialment perquè tinc un segon fill amb necessitats diferents. També m’ha ajudat molt la perspectiva més reflexiva del grup sobre la criança respectuosa.

Entrevistadora: Quines pràctiques o valors de criança creus que s’enforteixen en aquest grup, especialment després de la teva experiència com a mare per segona vegada?

Participant: Sens dubte, la criança respectuosa i la paciència. El grup m’ha ensenyat a respectar més els ritmes de l’infant, independentment de les comparacions amb el primer.

Entrevistadora: Has notat algun canvi en la teva forma de criar el segon fill en comparació amb el primer, gràcies a la participació en el grup?

Participant: Sí, molt. Ara sóc més flexible i menys exigent amb mi mateixa. Quan tenia el meu primer fill, volia que tot fos perfecte. Ara, m’he alliberat de moltes d’aquestes pressions i m’adono que, tot i que cada infant és diferent, el suport emocional del grup em fa sentir més segura en les meves decisions.

2. Troballes i aprenentatges

-Sents que la teva paciència ha afectat la comunitat?

Al ser un membre natural de la comunitat, es a dir, he tingut una actitud participativa i col·laborativa en tot moment, he deixat l’observació en segon terme. He volgut fer un treball d’anàlisi des de la pròpia experiència.

– Sents que la comunitat t’ha afectat d’alguna manera? No només m’ha afectat sinó que ha transformat la meva vivència de la maternitat i la meva relació amb els demés. He descobert una forma de viure basat en la comunitat.

-Quina relació has descobert? He descobert una nova forma de relacionar-me amb les dones des de l’empatia a un nivell que mai hagués imaginat. M’ha ajudat ha crear un concepte de criança propi a partir de l’experiència d’altres dones totalment altruista.

-Pautes i interaccions. Algunes de les noves pautes que he incorporat després de la descoberta d’aquesta comunitat són la presa de control del temps de la meva via i de la meva família. Deixar de banda la inèrcia i la individualitat de la cultura en la que visc. Les interaccions que fomento ara són més empàtiques i col·lectives. Intento ajudar molt més a les persones i tinc una visió molt més amplia del que suposa viure en comunitat.

-Què t’ha sorpres? M’han sorpres moltes coses per a bé i per malament. M’ha sorpres la invisibilitat de la societat i els governs d’aquest col·lectius que sustenten bàsicament la societat. L’infravalora cap a les famílies, mares i criatures en la primera etapa de vida. Afortunadament també m’ha sorpres la qualitat humana que encara existeix en la nostra societat, que teixeix xarxes de suport de forma altruista.

Bibliografia

Hernández, R., Fernández, C., & Baptista, P. (2014). Metodología de la investigación. McGraw-Hill Education.

Referència essencial per entendre les bases metodològiques de qualsevol investigació, incloent-hi estudis antropològics.

Heller, N. (2016). La Crianza Respetuosa: Conecta con tus Hijos desde el Cariño y el Respeto. Editorial Planeta.

Aquesta obra aprofundeix en els valors de la criança respectuosa, un aspecte clau en els grups de criança.

Margaret Mead (1935). Sex and Temperament in Three Primitive Societies. HarperCollins.

Clàssic de l’antropologia que analitza la influència cultural en les relacions socials i familiars.

Small, M. F. (1999). Our Babies, Ourselves: How Biology and Culture Shape the Way We Parent. Anchor Books.

Estudi comparatiu sobre les pràctiques de criança en diferents cultures.

Lareau, A. (2003). Unequal Childhoods: Class, Race, and Family Life. University of California Press.

Examina com les pràctiques de criança varien segons el context social i econòmic.

Geertz, C. (1973). The Interpretation of Cultures. Basic Books.

Clau per entendre el concepte de “cultura” en el context de les investigacions antropològiques.

Webgrafia

Ajuntament de Barcelona – Centres Cívics.

https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics
Informació sobre els serveis i activitats organitzades pels centres cívics, incloent-hi grups de criança.

UNICEF – Crianza positiva.

https://www.unicef.es
Recursos i recomanacions sobre criança positiva i el benestar infantil.

Asociación Española de Pediatría.

https://www.aeped.es
Articles sobre el desenvolupament infantil i les pràctiques de criança respectuosa.

Educo – Crianza en comunidad.

https://www.educo.org
Informació sobre la importància del suport comunitari en la criança.

Antropología.org – Guías metodológicas.

https://www.antropologia.org
Recursos i guies per a investigacions antropològiques.

Publicacions sobre criança al blog “Familia y Crianza”.

https://www.familiaycrianza.com
Blog amb experiències personals i reflexions sobre la criança col·laborativa i respectuosa.

Descripció del treball de camp realitzat:

La Protectora d’Animals Lydia Argilés és una associació animalista situada a les afores de Lleida, a la Partida de Sant Just, a uns 15min en cotxe des de la ciutat. Compta amb més de trenta anys d’experiència en el rescat, la cura i la defensa dels drets dels animals, principalment gossos i gats.

Com a comunitat, es defineix per un compromís col·lectiu amb la protecció i el benestar animal, integrant persones de diverses edats principalment de la ciutat de Lleida i les poblacions veïnes. Tenen el compromís de donar una vida digna a tots aquells animals que han estat abandonats o que han nascut al carrer o, en els pitjors dels casos, aquells animals que han passat per les dues situacions.

Aquesta organització sense ànim de lucre depèn de l’esforç diari d’un grup de voluntaris, organitzats per la fundadora, Lydia Argilés, que assumeixen múltiples tasques: des de l’alimentació i atenció sanitària dels animals fins a la neteja de les instal·lacions.

A més dels voluntaris, la comunitat inclou adoptants, cases d’acollida, padrins i donants. Els adoptants i padrins tenen l’oportunitat de crear vincles afectius amb els animals i donar-los el suport necessari, ja sigui adoptant-los a casa de manera permanent, visitant-los regularment a la protectora, ja sigui per netejar les instal·lacions passejar els animals o directament fer-los-hi companyia. Al seu torn, les cases d’acollida ofereixen un espai temporal als animals amb necessitats especials, ajudant-los en el seu procés de recuperació fins que puguin ser adoptats.

El meu objectiu és posar-me en contacte amb aquesta associació. Poder visitar les seves instal·lacions per parlar amb els voluntaris i fundadors i conèixer el dia a dia de la protectora.

Preguntes de recerca:

1. Com es finançia la protectora d’animals Lydia Argiles?
2. Què fan els voluntaris dia a dia?
3.  Què podem fer nosaltres per intentar millorar la protectora?

Primer contacte amb la Protectora

Per conéixer la Protectora, he establert contacte amb el Darío Ignacio Mejon Casas, una persona que coneixo personalment, i membre de la junta de la protectora. Vaig tenir una conversa telefònica explicant la tasca que havia de realitzar per la universitat i em va comentar que estava encantat de donar a conéixer la protectora i ajudar-me en tot el que fes falta. En aquell moment vaig explicar-li tot el que necessita, com per exemple visitar la Protectora, fer alguna entrevista, fer fotografiies i vídeos, des del primer moment em va donat el seu permís. Més tard em va comenta que la fundadora, la Lydia Argilés, preferia que parles amb ell directament, el Darío, ja que ella tenia molta feina i les entrevistes no són el seu punt fort.

Per realitzar el treball de camp vaig plantejar un diari de camp que incloia la data de l’acte o activitat, les observacions pertinents, l’activitat o dinàmica a fer amb l’associació i les reflexions personals.

Treball de camp

DIA 1. Diumenge, 24  de novembre de 2024, 16:00 h

Visita a la Protectora d’animals “Lydia Argilés” de Lleida.

DIA 1. Observacions

La protectora està localitzada a una zona molt àmplia on hi ha camps per recòrrer, allunyada de la ciutat. Es separa per dues zones, l’exterior, amb diferents patis dividits en diferents zones on els gossos estan separats pel seu tamany, petits, mitjans i grans (espais delimitats amb tanques metàl·liques desgastades), i la zona interior amb diverses sales separades, per els animals que tenen alguna malaltia, o bé per a gats. La zona interior també hi han tanques i gàbies per tenir els animals controlats. A simple vista podem observar que la protectora, tot i que està ben cuidada, té un desgast important a nivell general. Hi han més de 150 gossos i una vintena de gats.

DIA 1. Activitats i dinàmiques:

Els voluntaris comencen la tarda alimentant els gossos i preparant-los per anar a fer un passeig. Els treuen en parelles, de tres en tres o màxim quatre gossos a la vegada, depenen dels voluntaris que hi puguin a anar en aquell moment, ja que es reparteixen els animals segons l’estona disponible que tinguin. Ja tenen dues rutes delimitades al voltant de la protectora, una curta i una llarga, depenen de l’estona disponible en fan una o l’altra. A mi em toca passejar amb un grup de quatre, on aprofito per fer preguntes als voluntaris, la Marta, Anna i la Gisela, i conèixer el funcionament general de la protectora.

Les preguntes que els he fet, encara que no hagin sigut aquestes concretament, les podria resumir en:

1. Com vas començar a fer voluntariat a la protectora? Què et va motivar?
2. Quin és el teu rol principal dins de la protectora?
3. Com us coordineu amb els altres voluntaris?
4. S’estableixen vincles concrets amb certs animals?
5. Què és el més difícil de ser voluntària? Hi ha alguna situació complicada que hagis viscut?
6. Com veus la situació general de la protectora?

DIA 1. Converses durant el recorregut:

Respostes que més m’han cridat l’atenció de les voluntàries a les preguntes, de manera general:

Pregunta 1: Marta: “Vaig començar a fer de voluntària a la protectora perquè vaig perdre al meu gos en un accident, des de llavors no he sigut capaç de tornar a tenir un gos a casa, però el fet de venir a la protectora em recomforta i saber que puc ajudar a altres animals a estar una mica millor m’omplena el cor”

Pregunta 2: Anna “Realment cada voluntari pot fer la tasca que vulgui i pugui fer, tot es tracta d’organitzar-nos bé, per això tenim el grup de WhatsApp, per poder fer un seguiment de les coses que falten per fer durant el dia a dia, no tothom tenim la mateixa disponibilitat o els recursos per venir cada dia. En el meu cas només puc venir a passejar els divendres a la tarda i els diumenges vinc a rentar les gàbies.

Pregunta 3: Marta “Ens coordinem pel grup de WhatsApp, normalment la Lydia ens diu què necessita, ja que ella està sempre allí i els altres estem pendents del que ens digui. De totes maneres sempre que ens veiem anem parlant de tot el que ens fa falta.

Pregunta 4: Gisela “És impossible no enamorar-te d’algun gos que hagi passat per la protectora. De fet sempre et queda la sensació agredolça de quan marxa un gos del que estas enamorada, ja que que el trobaràs a faltar, encara que per l’animal sigui bo perquè ha trobat una casa.

Pregunta 5: Marta “A mi personalment se’m fa molt difícil quan entra un gos amb molt mal estat, sobretot quan es per violència animal. més d’un cop hem regut animals amb ferides molt greus fetes per humans. Quan arriba un gos en aquest estat és molt difícil que es recuperi, sobretot perquè no sempre se’n pot fer càrrec del costos del veterinari la protectora.

Pregunta 6: Anna “És una situació molt complicada, ja que només depenem de les ajudes del col·laboradors de la protectora i de les donacions que fan mensuals. L’Ajuntament no es fa càrrec de res i les ajudes que ens prometen no arriben i si arriben es queden molt curtes amb tot el que necessitem aquí. Tenim la sort de que hi ha molta gent que ens ajuda i que ens compra tot el que fem a la protectora.

DIA 1. Reflexions personals

A la protectora Lydia Argilés hi va gent de tota mena, però tothom troba temps per anar-hi a ajudar i fer que la vida dels animals que hi han sigui una mica millor. El fet de fer trobades setmanals per passejar els gossos fa que acabi establint una amistat, durant la conversa em van comentar que hi ha vegades que queden per pendre alguna cosa fora de la protectora, podriem dir que es creen sinèrgies entres els voluntaris i les voluntàries que sorgeixen a partir de la solidaritat de ser partíceps d’un projecte com aquest.

M’he quedat amb una molt bona experiència. He pogut veure com és la protectora per fora i per dins, encara que no he pogut veure-la tota, notava aquesta falta de confiança en una persona nova. He pogut fer un passeig amb els gossos i fer les preguntes que tenia preparades per les voluntàries.

Imatges del passeig

.

DIA 2. Data i hora: Dilluns, 25 de novembre de 2024.

Entrevista al Darío Mejon Casas, membre de la junta de la Protectora “Lydia Argilés” de Lleida des de l’any 2008 i persona de confiança de la fundadora Lydia Argilés.

Observacions

Vaig poder trobar-me amb el Darío el dia 24 de novembre, quan vaig anar a fer el passeig amb els gossos. Va ser la persona de contacte amb al protectora, i la persona que em va convidar a visitar-la, després de que li expliqués el projecte de l’assignatura.

La idea principal era fer una entrevista al Darío, però quan vaig arribar jo, va tenir una urgència i va haver de marxar. Com per qüestió de temps i horaris no hem pogut tornar a trobar-nos, l’entrevista l’he feta a través de missatges i àudios de Whatsapp. Per organitzar-nos i que fos més entenedor vaig fer una sèrie de catorze preguntes i les seves respostes en àudio començen enumerant la pregunta.

DIA 2. Entrevista al Darío Ignacio Mejón Casas amb les respostes que més m’han cridat l’atenció:

1. Pots explicar-me quin rol tens a la protectora i per què vas decidir formar-hi part?

Sóc membre de la junta de l’associació i sóc vocal. Vaig conèixer a l’associació a través de la meva parella. Anteriorment no havia format part de cap protectora encara que fos un defensor dels drets dels animals i no era tant conscient de lo important que és ajudar a aquestes associacions que estan abandonades per les intitucions públiques catalanes i espanyoles.

2. Quines són les tasques més importants que fan els voluntaris durant la setmana?

Són gent que venen a col·laborar perquè volen, desgraciadament el tema del voluntariat no esta passant pel millor moment. Els voluntaris normalent venen el cap de setmana, que es quan tenen més temps, ja que son gent que treballa o bé que estudia. Bàsicametn quan venen els voluntaris de tota mena, cadascú es reparteix les tasques que volen.

3. Quina és la dificultat mas gran que afronteu en el dia a dia de la protectora?

El repte més important que tenim i amb el que lluitem cada dia és el problema financer, es una intat privada que es finança amb l’aportacio dels socis, un centenar, ho haura de preguntar a la tresorera, cada soci aporta el que pot, almenys 10 euros al mes, en aquest pais com que s’ha de girar rebut al banc i es cobra per cada rebut pel banc, el banc mateix que no es gens solidari també ens descompten una part. Per això el tema més complicat és el tema finançer, que implica menjar, veterinari, moltes coses, tot el que ens aporten els socis ho destinem aquí.

4. Com gestioneu els recursos per cobrir les necessitats dels animals?

El més important és el menjar, després els costos veterinaris, com les intervencions que son de vida o mort, també tenim prioritats segons la situació, si podem fer les cures nosaltres mateixos les fem. Després manteniment dels espais, per exemple ara hem de comprar palla per posar a les casetes pel fret, bueno, molts costos.

7. Creieu que rebeu prou suport local?

Si, a nivell de gent que coneix la protectora tenim suport anímic i quan fem taules doncs la gent si que ve, la coneix molta gent a la lydia, ja que han passat molt gossos i m’ha adoptat a molts a la ciutat, hi han molts gossos que venen de la protectora de la Luydia Argilés, és la que més adopta. A nivell d’institucions ens coneixen i ens diuen que ens escolten, però no, quan arriben les eleccions municipals llavors es quan ens prometen moltes coses, ja que la protectora pot influir, si l’aconsegueixen enganyar-la amb els proposits de futur que després no compleixe. El suport local és el suport de la gent del carrer

13. Hi ha alguna cosa que sentis que el públic general no entén sobre el que implica mantenir una protectora?

Hi ha molta gent que evidentment desconeix la problematica dels animals abondonats i es creue nque poden fer el comentari de “Aqui el que feu es trafic d’animals” “Esteu guanyant quartos amb l’adopció”, si sapiguessin tot el que ens hem gastat amb gos fins que s’adopta amb menjar, veterinaris, manutenció, no farien aquests comentaris.

14. Hi ha algun aspecte que consideris important i que no hàgim tractat?

Quan algú ve i comença a parlar del tema dels animals, sempre dic que fem esforços per recaptar diners perquè els necessitem i cuidem els animals, fem el que tenim que fer, però lo més important es la feina preventiva, fins que la gent no estigui ben educada i entengui que és tenir cura d’un animal, jo crec que aquest mal endèmic de l’abandonament dels animals el continuarem tenint, tot està en l’educació de les persones.

Clips extrets de l’entrevista amb el Darío:

Pregunta 6

Pregunta 7

Pregunta 14

DIA 2. Reflexions personals

A partir de l’entrevista del Darío he arribat a la conclusió que a part dels problemes econòmics que té la protectora, que són evidents per l’estat general de la protectora, el problma real el té la societat i la consciència que hi posa en el tracte dels animals. Hi han molts casos de gossos i gats que ja han passat per una casa i que han sigut abandoants. Aquest problema es deu a que com a societat no són conscients de què implica tenir un animal a casa, al final és un membre més de la família, o almenys hauriem de lluitar per a que així sigui. Si no es mira d’aquesta manera i es fa un canvi de pensament en aquest sentit, sempre es necessitaran les protectores, quan no hauria de ser així, l’objectiu seria que hi hagués el mínim de protectores possibles.

També em quedo amb el que comenta del suport local, que hi ha molta gent que els ajuda de manera desinteressada, i que la política , a vegades, juga per tenir el vot a favor inclús amb una situació tant greu com aquesta, prometent ajudes abans de les eleccions que a posteriori mai es cumpleixen.

Data i hora: Diumenge, 1 de desembre de 2024.

DIA 3. Visita a la parada de la protectora al V Mercat de Nadal – Benavent de Segrià

DIA 3. Observacions

Els voluntaris de la protectora em van comunicar que el dia 1 de desembre farien una taula amb productes de la protectora i loteria de Nadal. Benavent és un municipi que visito freqüentment ja que hi tinc família propera. El municipi es sitúa a uns 2o minuts de la ciutat, així que vaif aprofitar per fer una visita a la paradeta de Nadal de la Protectora Lydia Argilés. A la paradeta hi podem veure que hi ha diferents productes, des de samarretes suadores, imans, xapes, calendaris fins a loteria de Nadal. Hi havia una de les voluntàries que hi havia el dia 24 de novembre als passejos, la Gisela, portava l’organització de la paradeta de la protectora. En aquell moment només hi era ella, ja que la resta havien anat a buscar més merxandatge per vendre a la protectora.

Parlant amb la Gisela em comentat que, de moment, el matí no estava sent gaire animat, que s’esperaven que hi hagés més gent, però que espera que a la tarda s’animi la cosa. Comentem també que s’haurien de fer més taules com aquestes durant l’ant, que se’n fan poques i molt puntuals. La Gisela em diu que tenen una web que no fan servir, perquè van tenir problemes amb el informatic que els hi va fer i està inoperativa (https://protectoralydiaargiles.protecms.com/), i que la Lydia utilitza la plataforma Blogger(https://protectoraanimalslydiaargiles.blogspot.com/) per publicar notícies i contingut, però per aquesta plataforma no es poden vendre productes.

Vaig aprofitar per quedar-me una samarreta, un calendari i dos prticions de la loteria de Nadal.

DIA 3. Reflexions personals

Després de la conversa amb la Gisela, arribo a la conclusió que seria ideal plantejar una nova web on es poguessin vendre tots els productes de merxandatge de la protectora i facilitar els productes a la gent que volgués participar col·laborant amb la compra. Seria una bona manera de que es congués la protectora arreu del territori a través del merxandatge, que invitaria a fer més compres a través de l’autopublicitat que es fes la protectora. La convinació d’una web nova i la millora de les xarxes socials és una de les claus per conscienciar a la societat i per vendre productes per millorar la vida dels animals de la protectora.

Imatges de la taula informativa de Benavent de Segrià

Troballes o insights

Aquest treball etnogràfic posa de manifest com una petita comunitat de persones fa esforços per abordar una problemàtica social i supera els obstacles que es troba pel camí, a pesar les les dificultats econòmiques, la desconsideració de les institucions locals i  el pensament de la societat en matèria de cura dels animals. Els conceptes de solidaritat, espai social, dinàmiques col·lectives i associasionisme es sostenen a pesar de les dificultats, per un motiu i un objectiu comú.

L’observació participant m’ha ajudat a entendre les pràctiques quotidianes i totes les emocions associades al grup i els animals, formant part del grup i no només com a espectador.

A la Protectora cada persona assumeix tasques específiques segons la seva disponibilitat i capacitats. Els voluntaris estableixen vincles no només amb els animals, fent amistat inclús fora de la protectora.

Aprenentatges

He après que el benestar animal va més enllà de l’adopció; implica una tasca constant de manteniment, educació i conscienciació. Abans de començar, pensava que les protectores funcionaven amb recursos públics, però ara entenc que depenen gairebé exclusivament del voluntariat i les donacions. L’arrel del problema no és només econòmica, sinó educativa, sense una societat conscient i responsable, els abandonaments continuaran. També he descobert que el vincle afectiu entre els voluntaris i els animals és molt fort, amb les converses que vaig tenir amb les voluntàries, vaig entendre que els gossos i els gats, també fant de suport psicològic per les mateixes voluntàries  i voluntaris.

La necessitat d’una web operativa amb botiga, que pugui generar ingressos, és urgent. També caldria una major visibilitat en xarxes socials per captar més donants, encara que avui dia hi hagi molta activitat, una millora en la imatge gràfica, pot ajudar a “fidelitzar” i augmentar els i les donants.

Altres imatges preses durant la visita a la protectora

Hola, adjunto la memòria del repte 3.

Salutacions!

Bona tarda,

A continuació podreu veure la memòria  de camp.

Elecció de la comunitat

La Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi, situada a Vignale Monferrato, Itàlia, es va seleccionar per la seva rellevància com a cas d’estudi en l’àmbit del disseny social i inclusiu. Aquesta residència acull persones grans en una etapa de la vida amb necessitats físiques i emocionals específiques, en un context marcat per limitacions arquitectòniques i recursos escassos. La seva ubicació muntanyosa, tot i ser un entorn paisatgísticament atractiu, representa un repte físic que limita la mobilitat i la connexió amb l’exterior.

Justificació de l’elecció

Aquesta comunitat ofereix l’oportunitat d’explorar com els espais i objectes dissenyats poden millorar el benestar de les persones grans. Els residents, amb una profunda connexió cultural i emocional amb l’entorn, atorguen als objectes quotidians un significat simbòlic que reflecteix la seva identitat. Aquest fet planteja reptes per al disseny que transcendeixen la funcionalitat i requereixen solucions sensibles a les necessitats individuals i col·lectives.

Proximitat i accés

Havent treballat prèviament amb aquesta residència, comptava amb una base de confiança que va facilitar el procés d’investigació. Aquesta relació prèvia em va permetre aprofundir en la comprensió de les seves dinàmiques i identificar oportunitats clares per millorar la qualitat de vida dels residents mitjançant el disseny participatiu.

1. Establiment de contacte amb la comunitat

• Context inicial: La Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi presenta barreres arquitectòniques que afecten la vida quotidiana dels residents. Aquest fet va motivar l’elecció d’aquesta residència per al treball de camp.
• Reunió introductòria: Es va establir contacte amb el director per presentar els objectius de la investigació i assegurar la col·laboració de manera transparent.
• Relació amb els residents: Una sessió introductòria amb els residents va ajudar a generar confiança, explicant la confidencialitat i l’ús respectuós de les dades.

2. Dificultats trobades durant el treball de camp

• Barreres inicials: La reticència inicial d’alguns residents va ser superada amb observació discreta i interaccions naturals.
• Impacte de la presència: Integrar-me a les rutines sense alterar-les va ser clau per establir un ambient còmode i autèntic.
• Expectatives: Va ser necessari gestionar les expectatives dels residents, deixant clar que el treball buscava generar propostes per a millores futures.

3. Funcionament del Kit de Camp

• Diari de camp: Va permetre identificar patrons com la necessitat d’espais íntims i la preferència per llocs fixos.
• Càmera fotogràfica: Va documentar barreres arquitectòniques, com l’esglaó del jardí, i elements simbòlics, com racons personalitzats.
• Guia d’observació: Va estructurar l’anàlisi amb preguntes sobre els espais més utilitzats, l’ús d’objectes personals i les barreres físiques detectades.

4. Pautes i patrons identificats

• Espais més utilitzats: La sala comuna i el jardí són centrals per a la vida social, tot i les limitacions arquitectòniques.
• Rutines establertes: Els hàbits fixos aporten seguretat i reforcen el sentiment de familiaritat.
• Dimensió simbòlica: Racons decorats amb elements personals són punts d’arrelament emocional per als residents.

5. Interaccions socials més significatives

• Grups estables: Les relacions estan estructurades al voltant d’afinitats personals i rutines compartides.
• Relació amb el personal: Els cuidadors exerceixen un paper clau per al suport emocional i físic dels residents.
• Espais compartits: La sala comuna promou interaccions socials, però no sempre satisfà les necessitats de privacitat.

6. Influència mútua entre la comunitat i el treball de camp

• Impacte de la comunitat: Els residents van aportar perspectives úniques sobre les seves necessitats, inspirant solucions innovadores i flexibles.
• Impacte del treball: La investigació va oferir un espai perquè els residents compartissin inquietuds, fomentant un intercanvi enriquidor.

7. Conclusions i propostes de millora

Conclusions:

• Els espais han de combinar funcionalitat i valor simbòlic per millorar la qualitat de vida dels residents.
• El disseny inclusiu ha de considerar la diversitat de necessitats emocionals i socials.

Propostes:

1. Eliminació de barreres: Incorporar rampes al jardí per garantir l’accessibilitat universal.
2. Renovació del mobiliari: Substituir mobles antics per solucions ergonòmiques.
3. Espais personalitzables: Crear zones on els residents puguin exposar objectes personals.
4. Flexibilitat en espais comuns: Introduir mobiliari modular per adaptar-se a diferents necessitats.
5. Activitats creatives: Fomentar activitats socials per millorar el benestar emocional.

La investigació etnogràfica a la Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi ha destacat el valor del disseny com a eina transformadora i inclusiva. La connexió emocional amb els espais, la necessitat d’accessibilitat i l’adaptabilitat són clau per millorar la qualitat de vida dels residents. Aquesta experiència reafirma que un bon disseny escolta, aprèn i respon a les necessitats humanes amb respecte i sensibilitat.