Repte 1 – L’antropologia en el disseny
BOTELLER DE CERÀMICA
1 – Tria de l’objecte
LA MEVA VINCULACIÓ AMB L’OBJECTE. VALORS, RECORDS, EMOCIONS
He triat aquest boteller de ceràmica per a refredar ampolles perquè m’agrada molt l’objecte en si, és senzill i bonic i està fet a mà. Valoro les coses produïdes per les mans d’una persona, amb cura i dedicació. Vaig tenir un taller i botiga durant uns anys i em cosidero una mica dissenyadora-artesana i suposo que això em fa empatitzar molt amb altres artesans i valorar la seva feina.
Valoro aquesta peça també perquè vaig necessitar-la, vaig esperar a tenir diners per comprar-la i també vaig esperar a anar a la Bisbal per comprar-la allà i no a qualsevol botiga de Barcelona exportada de l’extranger i feta per màquines. Tinc una amiga que hi viu i quan la vaig a veure, a vegades compro alguna peça de ceràmica. Aleshores, per barata que sigui, per mi té un valor afegit per tot això. També compleix la funció de gerro per posar-hi flors. Una altra necessitat que havia de cobrir a la meva llar i que compleix a la perfecció.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS PRINCIPALS DE L’OBJECTE
Aquest boteller està fet amb terrissa. S’utilitza mullant-lo sencer per dins i per fora i posant-lo al congelador una estona. Després el treiem i hi posem una ampolla de vi per així mantenir-la freda a la taula mentre mengem. Hi ha qui a més li posa aigua dins. Al mullar-lo i posar-lo al congelador es congela l’aigua a l’interior dels poros de la ceràmica i refreda l’ampolla de vi que posarem.
Té forma de cilindre buit per dins, tapat per la part inferior i obert a la part superior per a posar-hi una ampolla. Mesura 23 cm d’alt i 11 de diametre (forat). El gruix de les parets de terrissa és de 0’7 cm apx.
La terrissa és un material natural que està fet de sediments picats fins fer-los pols. D’aquesta pols barrejada amb aigua aconseguim la terrissa per a ser treballada, és l’encarregada de que el fang sigui moldejable. La ceràmica és l’art de fabricar objectes de terrissa cuita.
Un cop treballada es forneja a altes temperatures (800-900 ºC). Com més alta és la temperatura, menys porosa serà la peça i més dura. Aquesta peça en concret interessa que sigui porosa i que no s’esmalti ja que per aconseguir la funció de refredar, el material ha de tenir capacitat d’exsudar.
PRÀCTIQUES SOCIALS
Aquest objecte és el resultat de l’evolució del tradicional càntir. El càntir es feia servir per contenir aigua i mantenir-la fresca. La diferència del refredador d’ampolles amb el càntir és que el refredador d’ampolles té un gran forat per poder posar-hi una ampolla de vi, aquesta superfície exposada a l’aire i la temperatura exterior fa que s’evapori més ràpidament l’aigua i pugi abans la temperatura però també fa la seva funció, sobretot si el mullem bé i el posem al congelador abans de fer-lo servir. D’aquesta manera l’aigua que ha penetrat als poros del boteller es congela.
Tornem a lòrigen: el càntir. Abans de l’època moderna, no feien continents que refredaven altres continents (l’ampola de vi) si no que usaven “ampolles” de terrissa directament. És una matèria primera molt fàcil d’aconseguir que s’ha utilitzat a totes les cultures del món. Si investiguem una mica sobre l’objecte-mare d’aquest refredador, fet del mateix material, veurem que és un disseny quasi perfecte ja que encara és vigent avui dia gracies al baix cost dels seus materials i la eficiència del seu mecanisme per refredar.
MECANISME D’UN CÀNTIR
El refredament dins del recipient es produeix per l’exsudació de l’aigua a través del material porós, la terrissa. Quan exsuda, s’evapora i l’aire de l’interior del recipient agafa més calor i per tant és important que estigui ple. Com menys ple estigui més ràpid anirà agafant una temperatura similar a la del exterior. La temperatura a l’interior del recipient tendeix a equilibrar-se amb la de fora. Per tant, en un clima més sec la terrissa sua més i refreda més. En un clima més humit la terrissa no sua tant i no refredarà tant.
La característica de la porositat del material és la clau, és la que ens dona aquestes qualitats per que exsudi i tregui una mica d’aigua però que no tota, la justa. Aquesta qualitat l’aprofitarà l’esser humà per a altres creacions variants d’aquest càntir com són els testos de ceràmica per plantes o l’objecte triat per aquest repte el boteller refredador de ceràmica.
El boteller refredador es podria omplir d’aigua i refredaria l’ampolla però encara és més recomanable mullar-lo sencer per dins i per fora i posar-lo al congelador abans d’utilitzar-lo. D’aquesta manera es congela l’aigua a l’interior dels poros de la ceràmica i encara refreda més les nostres ampolles de vi.
Això no es podia fer antigament amb càntirs perquè no tenien congeladors elèctrics, perquè tampoc haguéssin capigut donades les dimensions de la gran majoria de càntirs i sobretot perquè si tens un congelador no caldrà un càntir per refredar aigua.
BAIX COST I MATERIALS ECOLÒGICS
Els materials necessaris són sediments i foc. Els recipients de ceràmica existeixen des de l’època del neolític en forma d’objectes per cuinar i per acumular líquids i menjar. Els càntirs, testos, botellers per refredar i altres recipients de ceràmica sempre s’han fet servir. Però amb l’arribada de l’electricitat i la producció industrial de recipients junt amb l’arribada de les neveres elèctriques va suposar una davallada del consum d’aquests objectes.
S’ha de dir però que mai han deixat de fer-se servir. I avui dia amb l’emergència climàtica que estem vivint i la necessitat de trobar o re-trobar materials més sostenibles ja està resorgint l’ús de la ceràmica i nous dissenys per a noves realitats. Per exemple, actualment s’estan començant a idear nous sistemes per fer parets de cases amb aquest materials per poder conviure amb les altes temperatures a les que està arribant el planeta en les èpoques més caluroses de l’any. També s’estan retrobant amb maneres de regar que no gastin tanta aigua com per exemple el sistema d’enfonsar a terra petits recipient semblants a càntirs al costat de les arrels de les plantes per que l’exsudació a través de les parets de terrissa vagi deixant anar l’aigua justa que la planta necessita.
2 – Anàlisi cultural de les pràctiques socials i funcions simbòliques en diferents contextos
HISTÒRIA
La història de la ceràmica s’inicia al principi de la civilització fins a l’era digital. És una història molt interessant reflex de l’enginy i la cultura dels pobles que ha evolucionat al llarg de mil·lennis i avui és font d’innovació i sostenibilitat.
Al Neolític es va descobrir que s’enduria en escalfar-se. Les primeres ceràmiques eren simples i funcionals, utilitzades per conservar i transportar aliments i aigua. A Mesopotàmia, es va perfeccionar el modelatge manual i es va introduir el torn de terrisser, cosa que va permetre crear formes més simètriques. Així començà l’ofici del ceramista.
ART I PRÀCTICA DE LES CERÀMIQUES AL MÓN
Amb el temps, la ceràmica va evolucionar cap a una forma d’expressió artística. A l’antiga Grècia, les peces no només eren funcionals, sinó que també estaven decorades amb escenes mitològiques i quotidianes. Aquest art es va difondre globalment, adaptant-se a cultures com a la xinesa i la italiana.
A Àsia: La Xina va destacar la delicadesa de la porcellana, el Japó és conegut per la ceràmica raku que reflecteix la connexió amb la natura.
La ceràmica grega, una de les més emblemàtiques de l’antiguitat, les peces, a més de ser utilitàries, explicàven históries i teníen un significatiu valor artístic i simbòlic, fascinant historiadors i arqueòlegs d’avui dia.
La ceràmica espanyola és reconeguda per la seva diversitat i herència multicultural. Destaquen la influència islàmica d’Andalusia i les ceràmiques de Manises de Valencia.
LA INFLUÈNCIA CULTURAL A TRAVÉS DE LES ÈPOQUES
La història de la ceràmica reflecteix intercanvis culturals a través de les rutes comercials, que no només transportaven mercaderies, sinó també tècniques i estils. Artistes contemporanis demostren com la ceràmica continua sent un mitjà d’expressió que combina tradició i innovació.
La ceràmica artesanal avui dia i la tecnologia
La ceràmica moderna ha evolucionat més enllà de l’àmbit artesanal i ha esdevingut un element clau en tecnologia avançada en indústries com l’aeroespacial i la biomèdica. Tot i aquesta evolució, a l’art, la ceràmica manté el seu caràcter manual i personal, combinant tècniques tradicionals amb enfocaments moderns i sostenibles.
Sostenibilitat i futur en la fabricació ceràmica
La sostenibilitat s’ha tornat fonamental en la producció de ceràmica buscant minimitzar-ne l’impacte ambiental mitjançant l’ús de materials responsables i processos energèticament eficients.
3 – Reflexió sobre la relació entre disseny i antropologia
Com ja he comentat en apartats anteriors, actualment s’estan començant a idear nous sistemes per regar estalviant aigua o per refredar les parets de les cases en aquesta època de canvi climàtic que sembla ser ja de no retorn. Aquesta emergència climàtica ens fa revisar antigues costums que hauríem de recuperar per poder frenar la sobreproducció i el sobrecalentament del planeta. Aquest moviment slow que vol no creixer o no créixer tant necessita d’aquesta revisió del passat, necessita dels estudis d’antropologia i el coneixement de què feien els humans, com feien les coses quan no hi havia aquesta emergència climàtica.
4 – Referències bibliogràfiques
- FUOC. Què entenem per cultura? [en línia] [Consulta: 1 d’octubre 2024]. Disponible a: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00281372/
- Matteo Guarnaccia. CrossCulturalChairs. [en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://crossculturalchairs.com/
- A2.0 ¿Antropología y Diseño? Por Verónica Reyero.[en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://blog.antropologia2-0.com/antropologia-y-diseno/
- Laia Ruiz Mingote, La antropología del diseño y el melocotón jugoso, Communication Lead en id.real. Medium. [en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c
- A: Appadurai, Arjun; Villegas, Silvia. La vida social del diseño. El futuro como hecho cultural. Buenos Aires : Fondo de Cultura Económica, 2015. p. 335-354. ISBN 9789877190861. [en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://web.p.ebscohost.com/ehost/ebookviewer/ebook?sid=d67caaf1-30f1-4eda-bde3-c2642db90db3%40redis&ppid=Page-__-161&vid=0&format=EK
- ARTE EDUCATIVO PARA AFICIONADOS. Diferencias entre Arcilla, cerámica, Alfarería y Porcelana (Fácil) [en línia]. Youtube [consulta: 1 d’octubre 2024]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch v=1knyPt7Du1E&list=PLcRnmEU8dFt1RiFn42w9aWDcPZZBb8c5q
- El Confidencial. EL INVENTO MILENARIO QUE ENFRÍA LA CASA SIN NECESIDAD DE ELECTRICIDAD. [en línia] [Consulta: 5 d’octubre 2024]. Disponible a: https://www.elconfidencial.com/tecnologia/novaceno/2022-10-14/aire-acondicionado-terracota-agua_3505152/
- Nissan presenta el papel que juega la antropología en el diseño de un vehículo de conducción autónoma. [en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://mexico.nissannews.com/es-MX/releases/nissan-presenta-el-papel-que-juega-la-antropolog-a-en-el-dise-o-de-un-veh-culo-de-conducci-n-aut-noma?la=1
- CERÁMICA DEL RÍO SALADO. La Historia de la cerámica: desde sus orígenes hasta hoy.[en línia] [Consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://ceramicadelriosalado.com/es/blog/historia-y-arte/historia-ceramica?srsltid=AfmBOoqANfLgr-j0hX_DBDUBntxEOHcV6mVkqSDxPTjQOJMC0tgUQoS8
- CANAL EXTREMDURA. El botijo, la nevrea más económica y la más sostenible | Fuera de tiempo [En línia]. Youtube [consulta: 1 d’octubre 2024]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=A-sXJC1REcM
- Mombi Entretiéneme. EL MECANISMO DE UN BOTIJO. Youtube [en línia]. Youtube [consulta: 2 d’octubre 2024]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=23qhJDuyGuw
- Otto, Ton, Rachel Charlotte Smith, and Mette Gislev Kjærsgaard. Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño . Mésico: Molelia, 2021. 0p. ISBN 978607305419. [En línia] [consulta: 3 d’octubre 2024]. Disponible a: https://pure.au.dk/portal/files/231236793/Entre_hacer_y_conocer._Seis_textos_sobre_antropologi_a_del_disen_o_y_antropologi_a_visual_de_Ton_Otto._Mercedes_Marto_nez_ed_.pdf
Debatcontributions 1el Repte 1 – L’antropologia en el disseny
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola, Marta!
El teu treball sobre el boteller de ceràmica és molt interessant. El fet de vincular-lo amb valors com l’artesania, la producció local i la sostenibilitat és un punt molt potent, especialment en el context actual de crisi climàtica. Això faria que el boteller no sigui només un objecte pràctic, sinó també un símbol cultural que ens recorda la importància de recuperar pràctiques més respectuoses amb el medi ambient.
També trobo molt interessant la connexió que fas entre el boteller i el càntir tradicional. El fet que expliques el mecanisme de l’exsudació i com aquest principi s’ha mantingut vigent a través del temps és un bon exemple de com dissenys tradicionals poden tenir valor encara avui.
Una idea interessant que podries afegir és la relació entre el boteller de ceràmica i la noció de “temps lent” o slow design, que connecta perfectament amb el teu enfocament sobre sostenibilitat i artesania. Aquest moviment reivindica el valor dels processos de producció més lents, que donen prioritat a la qualitat, la durabilitat i la connexió emocional amb els objectes, en contrast amb la producció industrial massiva.
Bona feina!