¿Quina és la comunitat que he definit per trobar el meu disseny?

La comunitat que he triat per tal de desenvolupar aquesta segona activitat és l’Associació Rosa Peris, formada per un equip de dones, inspirades per la Rosa Peris, que va ser una dona que lluitava per introduir els valors d’igualtat, solidaritat i l’educació com a eines per al desenvolupament íntegre d’altres dones a la societat. Així, l’associació treballa amb noies en situació de pobresa, a qui ajuden a guanyar confiança en elles mateixes a través de l’educació.

A Rosa Peris, hi participen, com voluntàries i directives nou dones joves excepcionals que lluiten per la igualtat de gènere i el progrés. Principalment, donen suport a noies adolescents en situacions de vulnerabilitat que viuen a la ciutat de Barcelona i rodalies. Actualment, s’enfoquen en dos programes diana, “Únicas” i ¿Y ahora, qué?

“Únicas” està centrat en trencar els cicles de pobresa de les dones a través de l’educació post obligatòria i la inserció al món laboral, dintre d’aquest es desenvolupen activitats com ara seguiment acadèmic i emocional, tallers de formació, mentories amb professionals, finançament acadèmic i estudi d’idiomes, suport legal i serveis socials, preparació per a la inserció al món laboral, formació anual intensiva i conferències en Instituts. D’altra banda, el programa ¿ Y ahora qué? En canvi, està centrat en abordar les xifres baixes d’estudis superiors femenins (FP, batxillerat i universitaris), i guia a les dones joves en la presa de  decisions encertades sobre el seu futur acadèmic i professional.

¿Per què he escollit aquesta comunitat?

He escollit aquesta comunitat perquè trobo que fan una labor molt significativa, ja que addicionalment de lluitar pels drets femenins, troben la forma de canalitzar aquesta lluita mitjançant l’educació, proporcionant les eines necessàries a dones joves per al seu òptim desenvolupament. D’igual forma, he pogut tenir accés a dues de les voluntàries dirigents més actives al voltant d’una comunitat de dones emprenedores de la qual formo part, he preguntat si puc accedir, fer estudis etnogràfics de camp i un projecte per l’assignatura d’antropologia del disseny i m’han obert les portes de manera àmplia.

¿Quines són les meves expectatives de cara al treball de camp?

Donat que, dintre de l’associació, les dones que la dirigeixen fan tot el possible per protegir la identitat de les noies amb qui treballen, el focus principal de l’anàlisi comunitari serà l’interior de l’associació i el seu funcionament. Així em centraré en el mètode etnogràfic, de treball de camp, es a dir com a investigadora, m’endinsaré en el món que estic estudiant, fent el que se’m permeti sense intromissió per tal de poder tenir una perspectiva àmplia des de dintre de la comunitat. També, l’estudi de camp conformarà un lloc exterior de descobriment des del punt de reflexivitat investigativa, on, mitjançant la observació podré detectar petits detalls sobre les interaccions a l’Associació i saber com funciona aquesta comunitat. Igualment, respectant la privacitat de les voluntàries i beneficiàries del treball de l’associació, assistiré a les activitats regulars que es duguin a terme a l’associació, com ara reunions, tallers, o conferències organitzades on pugui efectuar un treball etnogràfic complet.

Bibliografia

Di Prospero, C. (2017) “Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia”, Virtualis, Vol.8, núm. 15, enero – junio 2017, pp. 44-60, ISSN 2007-2678.

Guber R. (2001). La etnografia, método, campo y reflexividad. Bogotá: Norma.

Ton O.; Charlotte Smith, R., & Kjærsgaard, M. (2021) Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño. México: Universidad Autónoma de México.