Què es l’etnografia ?

L’etnografia és una estratègia d’investigació qualitativa on l’investigador es fica dintre del món que estudia sense pertorbar-lo, sent capaç de fer les preguntes necessàries per entendre’l, i explicar-lo sense intromissió. En paraules de Kottak (2011), l’etnògraf es mou d’escenari en escenari, d’un lloc a un altre lloc, i de subjecte en subjecte per descobrir la totalitat i la interconnexió de la vida social.

Tècniques etnogràfiques

• Observació participativa: element central de la investigació de camp. L’investigador assisteix a les activitats d’interacció del grup que investiga i observa sistemàticament la cultura material i els seus elements.
• Apunts de camp: o diari de camp on es registra de forma diària i escrita els apunts metodològics, descriptius i analítics.
• Entrevistes estructurades: Preguntes fixes que es fa als integrants de la comunitat matèria d’anàlisi.
• Entrevistes obertes: conversacions quotidianes no estructurades, lliures, que proporcionen dades significatives.
• Entrevistes biogràfiques: es trien històries de vida per documentar casos típics a la comunitat.
• Documentació oral: recopilació de comptes, cançons, mites, o petites històries que siguin part de la comunitat.
• Història oral: detalls i esdeveniments en l’història i etapes de vida dels investigats.
• Discussió o grups focals: són discussions en grup que es fan servir per abordar temes específics.
• Anàlisi de la documentació: que forma part de la comunitat, per exemple materials educatius creats per una associació, diapositives, reglaments i normes, arxius de fotografies, vídeos i tota la documentació interna que es vulgui compartir.
• Mapes etnogràfics: representacions dels espais físics i socials on actua la comunitat.

Preguntes de recerca

A. Formació i direcció

• Quina és la missió de l’Associació Rosa Peris?
• Quin va ser el mètode pel qual es va formar ajuntar aquest grup?
• Què us va portar a ser part d’aquesta associació? Quins són els vostres incentius?
• Quines penseu que són les eines essencials al moment de fer un equip i treballar juntes?
• Què us ha ensenyat el fet de pertànyer a aquesta associació fins ara?
• Si és no és informació confidencial, com us financeu?
• Com es prenen decisions a l’organització?
• Com us veieu al futur?
• Quines són les limitacions que té la vostra associació? Quines són les vostres limitacions com a membres de la comunitat? Què es pot fer i què no es pot fer?
• Teniu alguna cançó, una frase, o una expressió que dieu constantment dintre de l’associació?

B. Funcionament

• De quines maneres us comuniqueu amb noies i entre vosaltres?
• En la interacció que feu amb les noies joves amb les quals treballeu, quins són els principals obstacles amb els quals us trobeu?
• Quines eines feu servir quan treballeu en conjunt entre vosaltres i amb les noies a les quals ajudeu?
• Com és un dia normal a una activitat en què participen les noies a les quals ajudeu? Com comença? Per exemple, “esmorzem juntes a la cafeteria Pepito”, després anem al parc. I com és un dia normal de treball entre vosaltres?
• Quines són les activitats que feu servir per connectar-vos amb les noies? I entre vosaltres?
• Com solucioneu els vostres conflictes dintre de l’organització? I amb les noies?
• Practiqueu activitats de lleure? Esports? Quines activitats feu juntes?

C. Relacions amb l’exterior

• Quines altres associacions treballen en col·laboració amb vosaltres?
• Com influencien les famílies de les noies amb les quals treballeu, en la vostra missió?
• Quin tipus de contacte o relació teniu amb les escoles on estudien les noies amb les quals treballeu?
• Quines són les limitacions que té la vostra associació? Quines són les vostres limitacions com a membres de la comunitat? Què es pot fer i què no es pot fer?
• Teniu alguna cançó, una frase, o una expressió que dieu constantment dintre de l’associació?

Kit de camp

A. De planificació interna

• Una llista de preguntes clau sobre el funcionament, la formació, les activitats i les relacions de l’Associació Rosa Peris, que partiran de les preguntes formulades anteriorment, considerant les correccions que es facin.
• Un cronograma/calendari on fiqui les dates clau de reunions i les sessions d’observació.
• Recursos d’aprenentatge com llibres, revistes, articles, vídeos i apunts de la classe que serveixin com referència per comprovar que la feina s’estigui fent de forma adequada.

B. Eines per a la documentació de l’observació

• Una llibreta o quadern de camp i bolígraf per descriure tot el que es vegi.
• Una llibreta per dibuixar, llapis, goma, un regle per mesurar els espais
• Ordinador que es farà servir com a eina de suport als apunts i a la recerca.
• Mòbil i /o càmera fotogràfica per fer vídeos i gravar veus o entrevistes, ja que aquests són una forma de documentació que pot proporcionar una perspectiva completa de l’escenari que s’estudiarà, esdevenint una plataforma reflexió i debat comú.
• Bateria o carregador extern per carregar els dispositius electrònics.
• Aplicacions al mòbil que ajudin a l’execució acurada de l’activitat.
• Un document exposi uns termes clars de col·laboració i comunicació.

BIBLIOGRAFIA

Arjun Appadurai, & Silvia Villegas. (2015). El futuro como hecho cultural : Ensayos sobre la condición global: Vol. Primera edición en español. Fondo de Cultura Económica.

Associació Rosa Peris (2024) www.associaciorosaperis.org

Di Prospero, C. (2017) “Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia”, Virtualis, Vol.8, núm. 15, enero – junio 2017, pp. 44-60, ISSN 2007-2678.

Guber R. (2001). La etnografia, método, campo y reflexividad. Bogotá: Norma.

Haller, D. (2011). Atlas de etnología. Madrid: Akal.

Kottak, C. (2011) Antropología cultural. México: Mcgraw Hill 

Ton O.; Charlotte Smith, R., & Kjærsgaard, M. (2021) Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño. México: Universidad Autónoma de México.

La Comunitat Feministes de Gràcia

La Comunitat Feministes de Gràcia és un col·lectiu divers i compromès que treballa activament per promoure la igualtat de gènere i els drets de les dones al barri de Gràcia de Barcelona. Fundat al voltant dels principis d’unitat, germandat i justícia social, el grup cerca tenir un impacte positiu dins el seu entorn immediat i context més ampli. Les activitats inclouen conferències, tallers, campanyes de sensibilització i esdeveniments culturals per visibilitzar la desigualtat de gènere i promoure el canvi social.

Aspectes Ètics

Des d’una perspectiva ètica, treballar amb aquesta comunitat requereix un enfocament que respecti la seva autonomia, valors i objectius. La confiança, el respecte mutu i la sensibilitat cultural són essencials per evitar qualsevol forma d’explotació o malentès del seu treball. És crucial garantir que les veus dels participants estiguin representades fidelment i justament, i que s’emfatitzi la seva agència i experiència.

Raó de l’elecció

Vaig escollir aquesta comunitat ja que resideixo al veïnat de Gràcia i tinc amigues que participen activament en aquest grup. Sempre he valorat enormement la seva feina i com aconsegueixen vincular els principis feministes amb accions específiques que afavoreixen la comunitat. Em sembla inspiradora i digna d’estudi la seva habilitat per mobilitzar les persones, conscienciar sobre assumptes crítics i crear espais de reflexió.

A més, la seva influència a la vida social i cultural del veïnat em resulta un assumpte intrigant, ja que evidencia com l’activisme es pot incorporar a la rutina diària d’un lloc tan dinàmic i variat com Gràcia. Aquest interès personal i comunitari em motiva a fer un estudi que sigui tant exhaustiu com rellevant.

Expectatives amb el Treball de Camp

En aquest projecte, el meu enfocament etnogràfic serà immersiu. A través del treball de camp amb la comunitat de feministes de Gràcia, busco entendre les dinàmiques internes del col·lectiu, els valors ètics que sustenten la seva acció i els reptes que enfronten el seu activisme. El meu objectiu és observar com interactuen amb la resta del barri, identificar els impactes que generen a la vida comunitària i explorar el sentiment de pertinença i apoderament que promouen entre els seus integrants i veïns.

A més, espero documentar les seves estratègies organitzatives, les seves col·laboracions amb altres entitats locals i el significat que atorguen a la feina dins el context de Gràcia. Aquest enfocament no només em permetrà comprendre amb profunditat la seva contribució al barri, sinó també contribuir al reconeixement del seu esforç com una part essencial de la identitat de Gràcia.

Bibliografia

Feministes de Gràcia. (s.d.). Recuperat de https://feministesdegracia.wordpress.com

KIT DE CAMP: FEMINISTES DE GRÀCIA

A) QUÈ ÉS L’ETNOGRAFIA I QUINES TÈCNIQUES UTILITZA?

L’etnografia és un mètode qualitatiu de la recerca que s’enfoca en l’observació i la participació directa en una comunitat o col·lectiu social. La meta principal és entendre els costums, principis, interpretacions i vincles socials des del punt de vista dels mateixos participants.

Les tècniques principals inclouen:

• Observació participant: Implicar-se en les activitats del grup mentre s’observa.
• Entrevistes en profunditat: Converses detallades amb els membres per entendre les seves experiències i punts de vista.
• Notes de camp: Registre detallat de tot el que s’observa i experimenta al camp.
• Anàlisi de materials culturals: Revisió de textos, imatges, esdeveniments o objectes relacionats amb el grup estudiat.
• Mapatge social: Identificar relacions, espais i dinàmiques de poder dins del grup.

B) COM S’ADAPTA EL KIT AL CAMP I A LES INQUIETUDS DE RECERCA?

El tema “Feministes de Gràcia” implica estudiar una comunitat activa que defensa valors feministes a un barri concret. El kit s’adapta per abordar preguntes com ara:

• Quins són els objectius principals del moviment feminista a Gràcia?
• Com s’organitzen i col·laboren els membres?
• Quins són els espais físics i simbòlics que utilitzen per les seves activitats?

El kit inclourà:

1. Llibreta de camp: Per prendre notes detallades, reflexions personals i observacions immediates.
2. Gravadora de veu: Per enregistrar entrevistes i converses informals amb activistes feministes.
3. Càmera fotogràfica: Per documentar espais, accions i materials culturals (graffitis, murals, cartells).
4. Mapes de Gràcia: Per identificar els llocs clau associats al moviment.
5. Guia d’entrevistes: Amb preguntes flexibles per explorar les experiències i perspectives de les membres.
6. Carpeta per materials: Per guardar fullets, adhesius i altres documents distribuïts pel moviment.
7. Roba còmoda i adaptable: Per integrar-se fàcilment a les activitats sense destacar excessivament.

C) COM UTILITZAR EL KIT PER A LA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ?

1. Observació participant:

1. • Assistir a esdeveniments públics, manifestacions o tallers organitzats pel moviment feminista a Gràcia.
   • Documentar comportaments, interaccions i l’ús de l’espai mitjançant notes i fotografies (sempre amb consentiment).

2. Entrevistes en profunditat:

1. • Utilitzar la gravadora per registrar converses amb líders i membres clau del moviment.
   • Centrar les preguntes en la seva història personal dins del moviment, les seves percepcions sobre el barri i els reptes que afronten.

3. Recollida de materials culturals:

1. • Utilitzar la càmera i la carpeta per guardar proves visuals i físiques (murals, eslògans, cartells).
   • Fer anotacions detallades sobre el context de cada material: qui l’ha creat, on i amb quin propòsit.

4. Mapatge:

1. • Identificar i registrar els espais de trobada més importants, com ara ateneus, places o locals col·lectius.
   • Dibuixar connexions entre llocs físics i dinàmiques socials.

Aquest kit ofereix una oportunitat única per dur a terme una exploració profunda, detallada i enriquidora del moviment feminista al barri de Gràcia. Amb un enfocament acurat, sensible i respectuós, aquest recurs permet captar la complexitat i la riquesa de les experiències, històries i lluites que han configurat aquesta comunitat, garantint una comprensió matisada i significativa que contribueix a fomentar un diàleg constructiu i conscient.

• Bibliografia:

Universitat Oberta de Catalunya (UOC). (2021, abril 2). Componer el kit de campo 3. Recuperat de https://202-20-108-01.folio.uoc.edu/2021/04/02/componer-el-kit-de-campo-3/