Què es l’etnografia ?

L’etnografia és una estratègia d’investigació qualitativa on l’investigador es fica dintre del món que estudia sense pertorbar-lo, sent capaç de fer les preguntes necessàries per entendre’l, i explicar-lo sense intromissió. En paraules de Kottak (2011), l’etnògraf es mou d’escenari en escenari, d’un lloc a un altre lloc, i de subjecte en subjecte per descobrir la totalitat i la interconnexió de la vida social.

Tècniques etnogràfiques

• Observació participativa: element central de la investigació de camp. L’investigador assisteix a les activitats d’interacció del grup que investiga i observa sistemàticament la cultura material i els seus elements.
• Apunts de camp: o diari de camp on es registra de forma diària i escrita els apunts metodològics, descriptius i analítics.
• Entrevistes estructurades: Preguntes fixes que es fa als integrants de la comunitat matèria d’anàlisi.
• Entrevistes obertes: conversacions quotidianes no estructurades, lliures, que proporcionen dades significatives.
• Entrevistes biogràfiques: es trien històries de vida per documentar casos típics a la comunitat.
• Documentació oral: recopilació de comptes, cançons, mites, o petites històries que siguin part de la comunitat.
• Història oral: detalls i esdeveniments en l’història i etapes de vida dels investigats.
• Discussió o grups focals: són discussions en grup que es fan servir per abordar temes específics.
• Anàlisi de la documentació: que forma part de la comunitat, per exemple materials educatius creats per una associació, diapositives, reglaments i normes, arxius de fotografies, vídeos i tota la documentació interna que es vulgui compartir.
• Mapes etnogràfics: representacions dels espais físics i socials on actua la comunitat.

Preguntes de recerca

A. Formació i direcció

• Quina és la missió de l’Associació Rosa Peris?
• Quin va ser el mètode pel qual es va formar ajuntar aquest grup?
• Què us va portar a ser part d’aquesta associació? Quins són els vostres incentius?
• Quines penseu que són les eines essencials al moment de fer un equip i treballar juntes?
• Què us ha ensenyat el fet de pertànyer a aquesta associació fins ara?
• Si és no és informació confidencial, com us financeu?
• Com es prenen decisions a l’organització?
• Com us veieu al futur?
• Quines són les limitacions que té la vostra associació? Quines són les vostres limitacions com a membres de la comunitat? Què es pot fer i què no es pot fer?
• Teniu alguna cançó, una frase, o una expressió que dieu constantment dintre de l’associació?

B. Funcionament

• De quines maneres us comuniqueu amb noies i entre vosaltres?
• En la interacció que feu amb les noies joves amb les quals treballeu, quins són els principals obstacles amb els quals us trobeu?
• Quines eines feu servir quan treballeu en conjunt entre vosaltres i amb les noies a les quals ajudeu?
• Com és un dia normal a una activitat en què participen les noies a les quals ajudeu? Com comença? Per exemple, “esmorzem juntes a la cafeteria Pepito”, després anem al parc. I com és un dia normal de treball entre vosaltres?
• Quines són les activitats que feu servir per connectar-vos amb les noies? I entre vosaltres?
• Com solucioneu els vostres conflictes dintre de l’organització? I amb les noies?
• Practiqueu activitats de lleure? Esports? Quines activitats feu juntes?

C. Relacions amb l’exterior

• Quines altres associacions treballen en col·laboració amb vosaltres?
• Com influencien les famílies de les noies amb les quals treballeu, en la vostra missió?
• Quin tipus de contacte o relació teniu amb les escoles on estudien les noies amb les quals treballeu?
• Quines són les limitacions que té la vostra associació? Quines són les vostres limitacions com a membres de la comunitat? Què es pot fer i què no es pot fer?
• Teniu alguna cançó, una frase, o una expressió que dieu constantment dintre de l’associació?

Kit de camp

A. De planificació interna

• Una llista de preguntes clau sobre el funcionament, la formació, les activitats i les relacions de l’Associació Rosa Peris, que partiran de les preguntes formulades anteriorment, considerant les correccions que es facin.
• Un cronograma/calendari on fiqui les dates clau de reunions i les sessions d’observació.
• Recursos d’aprenentatge com llibres, revistes, articles, vídeos i apunts de la classe que serveixin com referència per comprovar que la feina s’estigui fent de forma adequada.

B. Eines per a la documentació de l’observació

• Una llibreta o quadern de camp i bolígraf per descriure tot el que es vegi.
• Una llibreta per dibuixar, llapis, goma, un regle per mesurar els espais
• Ordinador que es farà servir com a eina de suport als apunts i a la recerca.
• Mòbil i /o càmera fotogràfica per fer vídeos i gravar veus o entrevistes, ja que aquests són una forma de documentació que pot proporcionar una perspectiva completa de l’escenari que s’estudiarà, esdevenint una plataforma reflexió i debat comú.
• Bateria o carregador extern per carregar els dispositius electrònics.
• Aplicacions al mòbil que ajudin a l’execució acurada de l’activitat.
• Un document exposi uns termes clars de col·laboració i comunicació.

BIBLIOGRAFIA

Arjun Appadurai, & Silvia Villegas. (2015). El futuro como hecho cultural : Ensayos sobre la condición global: Vol. Primera edición en español. Fondo de Cultura Económica.

Associació Rosa Peris (2024) www.associaciorosaperis.org

Di Prospero, C. (2017) “Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia”, Virtualis, Vol.8, núm. 15, enero – junio 2017, pp. 44-60, ISSN 2007-2678.

Guber R. (2001). La etnografia, método, campo y reflexividad. Bogotá: Norma.

Haller, D. (2011). Atlas de etnología. Madrid: Akal.

Kottak, C. (2011) Antropología cultural. México: Mcgraw Hill 

Ton O.; Charlotte Smith, R., & Kjærsgaard, M. (2021) Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño. México: Universidad Autónoma de México.