Publicat per

Cinta Casset

Publicat per

Cinta Casset

Cinta Casete He seleccionat el meu objecte: Una cinta casset d’un grup de rock dels 90’s “The Jesus and Mary Chain”. La…
Cinta Casete He seleccionat el meu objecte: Una cinta casset d’un grup de rock dels 90’s “The Jesus and…

Cinta Casete

He seleccionat el meu objecte: Una cinta casset d’un grup de rock dels 90’s “The Jesus and Mary Chain”.

La meva vinculació a aquest objecte es deu a la meva afició a la música en general, que en diferents etapes de la meva vida ha anat evolucionant fins a l’actualitat. Regirant entre objectes i records vaig trobar aquesta cinta, una de les poques que he conservat durant tot aquest temps. La cinta m’evoca a temps passats, on la música indie rock underground va ser eix del meu dia a dia. Submergit en la tendència no sols musical, va ser tota una cultura alternativa, que transcendia a tot un ventall de peculiaritats i detalls en la forma en què vivies. Els concerts i festivals de música, cinema, literatura, manera de vestir, fins i tot actitud vital enfront de la vida. Aquest grup heterogeni entre la generació X i la I (Millennials) on no tot aquest segment de població estava identificat amb l’objecte ni el grup, però molts de nosaltres érem “fans”, persones submergides en la foscor i el soroll com la pròpia banda “The Jesus and Mary Chain”. Ens podíem reconèixer per totes aquestes característiques culturals que consumíem. Fins i tot l’estiu passat, en un ascensor del conegut museu Ludwig de Viena, un home de la meva edat portava una samarreta de “The Jesus and Mary Chain”. Li vaig comentar mirant-li amb aprovació: “I like your t-shirt, Jesus and Mary is great”. Ell em va respondre sorprès, “Do you know them?” I vaig afirmar amb el cap. Crec que el va sorprendre que algú reconegués aquesta característica cultural en un context com el museu Ludwig de Viena.

Característiques Formals de l’Objecte

El casset o caset, és un format de gravació de so que va ser àmpliament utilitzat entre els principis de la dècada de 1970 i fins de la dècada de 1990. És també esmentat sovint com a casset d’àudio o cinta casset. En l’etapa de la seva vigència, era un dels dos formats més comuns per a la música pregrabada, al costat dels discos de vinil. Van ser reemplaçats més endavant pel disc compacte.

El casset consta de dos rodets en miniatura, entre els quals es passa una cinta magnètica. Aquests rodets i les seves altres peces es troben dins d’una carcassa protectora de plàstic. En la cinta estan disponibles dos parells de pistes estereofòniques, un per cada cara (una cara es reprodueix quan el casset s’insereix amb els seus revestiments laterals de cara A o costat A per a dalt i l’altra quan se li dona la volta, cara B o costat B).

Característiques Socials

El casset és un suport analògic que, a part dels avanços purament tècnics, també va servir com a catalitzador per al canvi social. La seva durabilitat i facilitat de copiat van ajudar a portar música rock underground i punk darrere del teló d’acer, creant un equilibri per a la cultura occidental entre les generacions més joves. Per raons similars, van arribar a ser populars en països en desenvolupament i tancats culturalment a influències externes.

Podem afirmar que aquest objecte va més enllà de les “necessitats”, part d’una base tecnològica i pràctica com la gravació d’un dictat, i es converteix en un contenidor de contracultura, ja que per la seva facilitat de transport i ús es converteix en càpsula d’idees lliures del control governamental, ajudant que en la dècada dels 80 i 90 en plena Guerra Freda, fos un agent transformador social.

Els usuaris del casset podien gravar la seva música fàcilment i amb qualitat suficient com per a crear mercats alternatius als normatius. Així va néixer la cultura underground, de la mà del casset i els anomenats fanzines, aquestes revistes totalment autoeditades d’escassa tirada on la distribució es realitzava en mà o per correu postal.

En l’actualitat, la humanitat està submergida en l’anomenada era de la informació i el casset ja ha deixat de ser un element transformador social. Les noves generacions com l’Alfa consumeixen cultura per canals totalment digitals, relegant al casset a un objecte del passat. No obstant això, alguns moviments actuals de cultura alternativa estan rescatant la cinta casset de nou. Per contra, estan naixent botigues alternatives en grans capitals europees on Barcelona es troba entre elles, on el casset torna a estar en les rutes underground. A la ciutat comtal podem trobar de nou gravacions de grups locals i internacionals en cintes de casset. En Discos Paradiso, situada en el Raval, joves de generacions Z compren de nou aquest objecte oblidat.

Reflexió Final

La relació entre el disseny i l’antropologia es manifesta clarament en la història i evolució del casset. Aquest objecte no és simplement un mitjà per a emmagatzemar i reproduir música; és un símbol d’una època i un agent de canvi cultural. L’antropologia del disseny ens permet entendre com els objectes, com el casset, adquireixen significats profunds i variats dins de diferents contextos culturals i temporals. En aplicar metodologies antropològiques, com l’etnografia i l’anàlisi cultural, els dissenyadors poden crear productes que són no sols funcionals, sinó també culturalment rellevants i emocionalment ressonants. En el cas del casset, el seu ressorgiment en unes certes subcultures contemporànies demostra com els objectes poden renéixer i adquirir nous significats, adaptant-se a les necessitats i desitjos de noves generacions mentre conserven el seu llegat cultural. L’antropologia, en integrar-se amb el disseny, ens ajuda a comprendre millor la relació profunda entre els objectes i les persones, assegurant que els productes creats siguin significatius i connectats amb les vides dels seus usuaris.

 

 

bibliografia

Casete-Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Casete

Generación X – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3n_X

Cultura underground – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_underground

Era de la información – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Era_de_la_informaci%C3%B3n

La antropología del diseño y el melocotón jugoso – Medium [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c

Debat1el Cinta Casset

  1. Eva Portolés López says:

    M’ha semblat molt interessant la teva connexió personal amb la cinta de The Jesus and Mary Chain. És un objecte que, a més de tenir un valor sentimental, també reflecteix una època i una subcultura molt concreta. M’agrada com expliques que no només era música, sinó tot un estil de vida: concerts, moda, actituds… És fascinant veure com un simple casset pot encapsular tant.

    A més, has tocat un punt clau en parlar de la seva funció social. M’ha semblat molt potent la idea que el casset va ser una eina de contracultura i resistència, especialment en llocs on les idees i la música estaven controlades. Aquest objecte es va convertir en un símbol de llibertat creativa, molt més que un mitjà tècnic.

    També penso que el ressorgiment actual del casset, que esmentes amb exemples com les botigues de Barcelona, és un fenomen interessant. Potser aquest retorn ens parla de la necessitat de trobar alguna cosa més física i tangible en una era tan digitalitzada. Em sembla que aquesta reflexió sobre el valor de l’objecte en la cultura contemporània aporta una capa extra molt enriquidora.

Publicat per

R1 Joc d’objectes

Publicat per

R1 Joc d’objectes

La cantimplora o carabassa és un tipus de recipient que s’utilitza per a dur beguda per a consum humà, sovint per part d’excursionistes, campistes, militars i treballadors del camp. Normalment té anelles o un altre mitjà de subjecció per a dur-la penjada de l’espatlla o a la cintura, així com un aïllant tèrmic per a mantenir la temperatura alta del beure en temps calorós, ja sigui recobrint el recipient o mitjançant cambra d’aire. Entre les cantimplores primigènies destaquen les que…
La cantimplora o carabassa és un tipus de recipient que s’utilitza per a dur beguda per a consum humà,…
Carregant...

La cantimplora o carabassa és un tipus de recipient que s’utilitza per a dur beguda per a consum humà, sovint per part d’excursionistes, campistes, militars i treballadors del camp. Normalment té anelles o un altre mitjà de subjecció per a

dur-la penjada de l’espatlla o a la cintura, així com un aïllant tèrmic per a mantenir la temperatura alta del beure en temps calorós, ja sigui recobrint el recipient o mitjançant cambra d’aire.

Entre les cantimplores primigènies destaquen les que eren fetes amb una carbassa a la qual es feia un forat de sortida i s’eixugaven al foc. Així mateix, a l’Antiguitat ja eren conegudes les bótes de cuir i els recipients metàl·lics.

També foren molt utilitzades les bótes de cuir, però tenen l’inconvenient que es fan malbé i fins i tot arriben a inutilitzar si no es fan servir, a més que solen comunicar al líquid que conté el gust de la pega negra que revesteix interiorment el cuir.

Més tard, van sorgir les cantimplores de vidre, material que preservava més bé les propietats de la beguda. Habitualment es portaven en cistells de vímet o eren cobertes amb tela i es tancaven amb taps de suro, però tenien l’inconvenient de la fragilitat del recipient.

Entre els dissenys de mitjans del segle xx van proliferar les cantimplores de metall com ara llauna, acer inoxidable o alumini, amb tap de rosca que sovint se subjectava al recipient mitjançant una cadena o corretja per a evitar-ne la pèrdua. Fou una millora envers les cantimplores de vidre, però encara eren freqüents les fugues per forats que s’hi feien, per exemple en caure a terra o en topar amb roques escarpades.

Entre els dissenys actuals és freqüent l’ús de plàstics, especialment polietilè i policarbonat.

Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?

La meva vinculació amb aquest objecte comença l’any 2013 quan gràcies a un programa d’ERASMUS em concedeixen unes pràctiques a l’òpera de La Monnaie de Munt a Brussel·les. És allà on em regalen per primer cop una cantimplora personal per dur sempre a sobre i anar reomplint a les fonts amb l’objectiu de fomentar la salut i el benestar del planeta.La cultura d’aquest país em descobreix la consciència de la cura del planeta sobretot des d’una perspectiva col·lectiva. A partir de llavors, el costum de portar sempre a sobre la meva cantimplora passa a ser una extensió de la meva personalitat, genera una dependència i em procura benestar al fer-me sentir que m’estic fent un bé a mi mateixa i al planeta.D’alguna manera no és l’objecte sinó el que representa per mi aquesta pràctica. Els records dels meus viatges, els aprenentatges, els valors i compromisos adquirits que formen part de mi.

Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat?

Aquest objecte compleix la funció de transportar líquid en un format individual. Existeixen diversos materials i formes més o menys semblants a l’ampolla. Amb nanses, funda, elements corporatius …

Carregant...

A quina “necessitat universal” respon? Amb quines pràctiques socials es relaciona? Quins diferents significats culturals pot tenir?

Respon a la necessitat universal de reduir al màxim la producció d’ampolles de plàstic, s’estima que cada cinc minuts es consumeix un milió d’ampolles d’aigua en el món, una xifra que fa inviable la recuperació i reciclatge de totes elles.

També incentiva a beure aigua de forma més freqüent. Ambdues pràctiques responen a pràctiques socials vinculades a la cura. Per una banda, la cura i compromís urgent amb el planeta i per l’altre l’autocura en l’àmbit individual, mantenir el cos hidratat és fonamental per a la salut a totes les edats i no hi ha prou consciència.

Aquests dos moviments actualment són coneguts com a “Zero waste”, un sistema de gestió que resulta ser una de les bases de l’economia circular. Aquest model imita la naturalesa fent ús els recursos disponibles de la forma més eficient allargant així la seva vida útil i reintegrant-los després en el sistema per donar-los un nou ús. El moviment “self care” és el compromís de cuidar-se a un mateix de manera conscient i deliberada, prenent mesures per mantenir i millorar la salut física, mental i emocional.

Carregant...

Com l’objecte va més enllà de les “necessitats” pràctiques per cobrir altres pràctiques socials i significats culturals? 

La cantimplora ha passat a ser en molts casos, una insígnia del compromís amb la cura del planeta.

Tanmateix, també s’ha convertit en un element distintiu que atorga categoria en funció del tipus de cantimplora.

Moltes marques s’han volgut vincular amb aquests moviments de cura i han dissenyat cantimplores de diferents materials, formes i colors que han generat tota una jerarquia del producte que atorga “estatus”.

El màrqueting està jugant un paper molt important en la significació d’aquest producte que està assumint darrerament funcionalitats noves més vinculades amb l’estratègia de marca que no pas amb el transport d’aigua. Aquesta tendència està afectant a altres objectes com per exemple les motxilles o bosses que ara tenen butxaques per a poder transportar aquestes cantimplores.

Carregant...
Carregant...

L’objecte, existeix en totes les cultures? Hi ha altres objectes per a les mateixes “funcions”?

Des de fa anys, moltes ciutats com San Francisco, Hong Kong y Montreal han prohibit la venda d’ampolles de plàstic mentre que d’altres capitals com París o Londres han instal·lat més fonts per promoure el consum de la cantimplora personal.

Avui en dia podem dir que és ja un hàbit molt estès, més en la gent jove que en la gent gran, però que de mica en mica, la cantimplora passarà a ser un objecte totalment necessari.

Cada cop trobem més fonts a les ciutats per a beure directament, però l’ús no és el mateix exactament ja que la cantimplora té la peculiaritat de transportat líquid i molts cops preservar la seva temperatura.

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?He triat precisament aquest objecte perquè trobo que és un bon exemple per mostrar com un objecte amb una funcionalitat aparent clara com podria ser en aquest cas transportar aigua, pot arribar a tenir funcionalitats diferents relacionades per exemple amb la conscienciació de la cura del planeta, la cura de la salut física i mental de l’individu i com pot fins i tot acabar influenciant la modificació de l’arquitectura urbana implementant més fonts, en el disseny d’altres objectes com les motxilles que incorporen butxaques per a les cantimplores i també participant en campanyes de màrqueting i estratègies de marca que s’apropien l’insígnia d’aquest objecte i de les seves connotacions pel seu propi benefici.En l’àmbit cultural aquest objecte identifica moviments de tendència com el “zero waste”, “self care” i d’aquests moviments en deriven d’altes com el de la mateixa cultura de l’esport i també ja en un àmbit més inconscient la cultura de “l’estatus” a través de l’objecte i el seu disseny.

 

Citacions

Definición de l’objecte

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cantimplora

Artícles relacionats amb l’antropología de l’objecte

https://www.lavanguardia.com/natural/20180708/45701613302/son-ciudades-te-sera-dificil-beber-agua-embotellada.html

https://www.lavanguardia.com/natural/20180322/441538075805/agua-envasada-agua-del-grifo-plastico-botellas-residuo.html

https://www.lavanguardia.com/comer/tendencias/20220922/8535480/como-afecta-organismo-no-beber-suficiente-agua.html#google_vignette

https://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/rae/article/view/7360

Recursos d’aprenentatge

Que entenem per cultura

 

Debat1el R1 Joc d’objectes

  1. Núria Danon Martín says:

    Bona tarda!

    Llegint el teu comentari m’he sentit molt identificada, ja que soc una persona que va amb la seva cantimplora a tot arreu. A banda de per consciència ambiental, també ho faig per la practicitat de disposar sempre d’aigua i per mantenir-la fresca a l’estiu perquè la meva ampolla és aïllant. Com bé comentes, fomentar l’ús de les cantimplores és una pràctica ecològica que ajuda a combatre la sobreproducció de plàstics. Això m’ha fet pensar en què, com a societat, el que estem fent és tornar enrere (en el bon sentit). Crec que el que ara entenem com a nova cultura “zero waste” és tornar al que es feia abans de la producció massiva d’envasos de plàstic d’un sol ús. Abans la gent s’enduia l’aigua en cantimplores de metall, la llet es distribuïa porta a porta amb ampolles de vidre i es recollien les buides per reutilitzar-les, es comprava a petits comerços (ja que no estaven tan esteses les grans superfícies) on els frescs com la carn o el peix els embolicaven amb paper, etc. Les cantimplores han adquirit un nou significat a la societat com a símbol d’un futur sense residus, són el primer pas per conscienciar a la societat d’evolucionar la cultura del consum actual fins a tornar a costums passats.

Publicat per

Una llibreta. Antropologia-PAC 1

Publicat per

Una llibreta. Antropologia-PAC 1

Una llibreta de paper Aquesta llibreta ocupa un lloc predominant a la meva història. L’he triat, per l’ús que en faig d’ella,…
Una llibreta de paper Aquesta llibreta ocupa un lloc predominant a la meva història. L’he triat, per l’ús que…

Una llibreta de paper

Aquesta llibreta ocupa un lloc predominant a la meva història. L’he triat, per l’ús que en faig d’ella, és un lloc on plasmo la manera que penso. En ella escric, dibuixo, prenc apunts sobre antropologia del disseny, faig esbossos, organitzo idees, guardo frases per recordar qui era i qui soc. Aquest objecte forma part del meu valor d’amor a la bellesa, a l’art, a la profunditat del que produeix la ment, a l’autoconeixement, al valor de preservar, de recordar, de rememorar els moments que omplen les seves pàgines. Quan faig servir aquesta llibreta em sento feliç i tranquil·la, connecto amb el meu ésser interior, m’entenc, i se’m fa més fàcil gestionar la vida. Em vaig regalar aquesta llibreta el 2022, quan començava la carrera de Disseny, la idea era fer esbossos en els seus fulls de puntets i que la il·lustració de la seva portada sempre em recordés el que podia arribar a crear, així, que a més a més, és un símbol. Aquesta llibreta és antropologia del disseny en acció, ja que miti miti, la dissenyadora, va triar els colors, les formes, la perspectiva, el gosset i la resta de detalls al seu disseny per transmetre un missatge cultural, que jo vaig entendre; el missatge de la soledat positiva, de la introspecció com un valor per cuidar i d’un món intern amb colors vius i combinacions excèntriques, la riquesa de l’interior. Des d’aqui, la premissa que cap objecte és només una cosa, és una cosa dissenyada (Appadurai, 2015); amb aquest exemple, és diàfana.

Soc fan del paper, en tinc més de cinc llibretes, totes distintes, amb diferents usos. Així i tot, les que més faig servir són les petites que pesen menys, tenen com a característica principal que es poden transportar fàcilment, però sempre de paper; la característica principal les llibretes és que contenen paper. El paper respon a la necessitat humana de comunicar, de plasmar el pensament i les idees, i finalment, de deixar una herència, de que ens recordin. El paper va canviar la història de la humanitat i el seu accés al coneixement, i sobretot, va ser un element de canvi cultural imprescindible (Nerone, 2015).

En altres cultures, com al Japó, per exemple, el paper es pot fer servir mitjançant l’origami, per crear un peix. D’igual forma, els papers ajuntats en forma de llibres o llibretes amb dissenys particulars poden esdevenir un objecte de decoració. En altres usos més excèntrics, els llibres i llibretes es fan servir per ajudar a créixer en alçada a uns altres objectes o per aguantar coses. Com a símbol, els llibres i les llibretes representen l’educació, la saviesa, l’erudició. El paper, tant de les llibretes, com dels llibres pot ser cremat per simbolitzar el rebuig a les idees o per donar calor a les persones en situacions extremes. El paper podria contenir missatges transcendentals a una manifestació a favor dels drets humans, o missatges més banals a una revista cosmètica. L’ús del paper, i dels llibres i llibretes, i sobretot, si el relacionem amb les idees que contenen; pot ser infinit.

Un objecte similar a una llibreta és el llibre, que té fulls, algunes pàgines blanques, portades i lloms i sempre pertany o és autoria d’algú; però no està buit. Al contrari que les llibretes, on les pàgines es van emplenant a poc a poc, la majoria de les seves pàgines expliquen històries. Amb relació al paper i a les pàgines buides, els humans també substituïm les llibretes amb fulls en blanc de Word, blocs de notes al nostre mòbil, fulls de càlcul d’Excel o taules de treball d’Illustrator. Actualment, més que mai, experimentem com la cultura i manera de socialitzar estan canviant dramàticament pel nostre accés a la tecnologia i el disseny. En efecte, com diuen Otto y Smith (2021), el disseny s’ha convertit en un dels majors llocs de producció cultural i canvi juntament amb la ciència, la tecnologia i l’art.

Després d’aquesta reflexió, com a conclusió, es pot dir que el disseny i l’antropologia estan altament lligats, l’un precedeix a l’altre. No hi pot haver disseny sense cultura ja que l’antropologia brinda al disseny el paper de la interpretació cultural (Otto i Smith, 2021) i el disseny és la materialització de l’antropologia.

 

Debat0el Una llibreta. Antropologia-PAC 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Repte 1 – L’antropologia en el disseny

Publicat per

Repte 1 – L’antropologia en el disseny

BOTELLER DE CERÀMICA 1 – Tria de l’objecte LA MEVA VINCULACIÓ AMB L’OBJECTE. VALORS, RECORDS, EMOCIONS He triat aquest boteller de ceràmica…
BOTELLER DE CERÀMICA 1 – Tria de l’objecte LA MEVA VINCULACIÓ AMB L’OBJECTE. VALORS, RECORDS, EMOCIONS He triat aquest…

BOTELLER DE CERÀMICA

1 – Tria de l’objecte

LA MEVA VINCULACIÓ AMB L’OBJECTE. VALORS, RECORDS, EMOCIONS

He triat aquest boteller de ceràmica per a refredar ampolles perquè m’agrada molt l’objecte en si, és senzill i bonic i està fet a mà. Valoro les coses produïdes per les mans d’una persona, amb cura i dedicació. Vaig tenir un taller i botiga durant uns anys i em cosidero una mica dissenyadora-artesana i suposo que això em fa empatitzar molt amb altres artesans i valorar la seva feina.

Valoro aquesta peça també perquè vaig necessitar-la, vaig esperar a tenir diners per comprar-la i també vaig esperar a anar a la Bisbal per comprar-la allà i no a qualsevol botiga de Barcelona exportada de l’extranger i feta per màquines. Tinc una amiga que hi viu i quan la vaig a veure, a vegades compro alguna peça de ceràmica. Aleshores, per barata que sigui, per mi té un valor afegit per tot això. També compleix la funció de gerro per posar-hi flors. Una altra necessitat que havia de cobrir a la meva llar i que compleix a la perfecció.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS PRINCIPALS DE L’OBJECTE

Aquest boteller està fet amb terrissa. S’utilitza mullant-lo sencer per dins i per fora i posant-lo al congelador una estona. Després el treiem i hi posem una ampolla de vi per així mantenir-la freda a la taula mentre mengem. Hi ha qui a més li posa aigua dins. Al mullar-lo i posar-lo al congelador es congela l’aigua a l’interior dels poros de la ceràmica i refreda l’ampolla de vi que posarem.

Té forma de cilindre buit per dins, tapat per la part inferior i obert a la part superior per a posar-hi una ampolla. Mesura 23 cm d’alt i 11 de diametre (forat). El gruix de les parets de terrissa és de 0’7 cm apx.

La terrissa és un material natural que està fet de sediments picats fins fer-los pols. D’aquesta pols barrejada amb aigua aconseguim la terrissa per a ser treballada, és l’encarregada de que el fang sigui moldejable. La ceràmica és l’art de fabricar objectes de terrissa cuita.

Un cop treballada es forneja a altes temperatures (800-900 ºC). Com més alta és la temperatura, menys porosa serà la peça i més dura. Aquesta peça en concret interessa que sigui porosa i que no s’esmalti ja que per aconseguir la funció de refredar, el material ha de tenir capacitat d’exsudar.

PRÀCTIQUES SOCIALS

Aquest objecte és el resultat de l’evolució del tradicional càntir. El càntir es feia servir per contenir aigua i mantenir-la fresca. La diferència del refredador d’ampolles amb el càntir és que el refredador d’ampolles té un gran forat per poder posar-hi una ampolla de vi, aquesta superfície exposada a l’aire i la temperatura exterior fa que s’evapori més ràpidament l’aigua i pugi abans la temperatura però també fa la seva funció, sobretot si el mullem bé i el posem al congelador abans de fer-lo servir. D’aquesta manera l’aigua que ha penetrat als poros del boteller es congela.

Tornem a lòrigen: el càntir. Abans de l’època moderna, no feien continents que refredaven altres continents (l’ampola de vi) si no que usaven “ampolles” de terrissa directament. És una matèria primera molt fàcil d’aconseguir que s’ha utilitzat a totes les cultures del món. Si investiguem una mica sobre l’objecte-mare d’aquest refredador, fet del mateix material, veurem que és un disseny quasi perfecte ja que encara és vigent avui dia gracies al baix cost dels seus materials i la eficiència del seu mecanisme per refredar.

 

 

MECANISME D’UN CÀNTIR

El refredament dins del recipient es produeix per l’exsudació de l’aigua a través del material porós, la terrissa. Quan exsuda, s’evapora i l’aire de l’interior del recipient agafa més calor i per tant és important que estigui ple. Com menys ple estigui més ràpid anirà agafant una temperatura similar a la del exterior. La temperatura a l’interior del recipient tendeix a equilibrar-se amb la de fora. Per tant, en un clima més sec la terrissa sua més i refreda més. En un clima més humit la terrissa no sua tant i no refredarà tant.

La característica de la porositat del material és la clau, és la que ens dona aquestes qualitats per que exsudi i tregui una mica d’aigua però que no tota, la justa. Aquesta qualitat l’aprofitarà l’esser humà per a altres creacions variants d’aquest càntir com són els testos de ceràmica per plantes o l’objecte triat per aquest repte el boteller refredador de ceràmica.

El boteller refredador es podria omplir d’aigua i refredaria l’ampolla però encara és més recomanable mullar-lo sencer per dins i per fora i posar-lo al congelador abans d’utilitzar-lo. D’aquesta manera es congela l’aigua a l’interior dels poros de la ceràmica i encara refreda més les nostres ampolles de vi.

Això no es podia fer antigament amb càntirs perquè no tenien congeladors elèctrics, perquè tampoc haguéssin capigut donades les dimensions de la gran majoria de càntirs i sobretot perquè si tens un congelador no caldrà un càntir per refredar aigua.

BAIX COST I MATERIALS ECOLÒGICS

Els materials necessaris són sediments i foc. Els recipients de ceràmica existeixen des de l’època del neolític en forma d’objectes per cuinar i per acumular líquids i menjar. Els càntirs, testos, botellers per refredar i altres recipients de ceràmica sempre s’han fet servir. Però amb l’arribada de l’electricitat i la producció industrial de recipients junt amb l’arribada de les neveres elèctriques va suposar una davallada del consum d’aquests objectes.

S’ha de dir però que mai han deixat de fer-se servir. I avui dia amb l’emergència climàtica que estem vivint i la necessitat de trobar o re-trobar materials més sostenibles ja està resorgint l’ús de la ceràmica i nous dissenys per a noves realitats. Per exemple, actualment s’estan començant a idear nous sistemes per fer parets de cases amb aquest materials per poder conviure amb les altes temperatures a les que està arribant el planeta en les èpoques més caluroses de l’any. També s’estan retrobant amb maneres de regar que no gastin tanta aigua com per exemple el sistema d’enfonsar a terra petits recipient semblants a càntirs al costat de les arrels de les plantes per que l’exsudació a través de les parets de terrissa vagi deixant anar l’aigua justa que la planta necessita.

2 – Anàlisi cultural de les pràctiques socials i funcions simbòliques en diferents contextos

HISTÒRIA

La història de la ceràmica s’inicia al principi de la civilització fins a l’era digital. És una història molt interessant reflex de l’enginy i la cultura dels pobles que ha evolucionat al llarg de mil·lennis i avui és font d’innovació i sostenibilitat.

Al Neolític es va descobrir que s’enduria en escalfar-se. Les primeres ceràmiques eren simples i funcionals, utilitzades per conservar i transportar aliments i aigua. A Mesopotàmia, es va perfeccionar el modelatge manual i es va introduir el torn de terrisser, cosa que va permetre crear formes més simètriques. Així començà l’ofici del ceramista.

ART I PRÀCTICA DE LES CERÀMIQUES AL MÓN

Amb el temps, la ceràmica va evolucionar cap a una forma d’expressió artística. A l’antiga Grècia, les peces no només eren funcionals, sinó que també estaven decorades amb escenes mitològiques i quotidianes. Aquest art es va difondre globalment, adaptant-se a cultures com a la xinesa i la italiana.

A Àsia: La Xina va destacar la delicadesa de la porcellana, el Japó és conegut per la ceràmica raku que reflecteix la connexió amb la natura.

La ceràmica grega, una de les més emblemàtiques de l’antiguitat, les peces, a més de ser utilitàries, explicàven históries i teníen un significatiu valor artístic i simbòlic, fascinant historiadors i arqueòlegs d’avui dia.

La ceràmica espanyola és reconeguda per la seva diversitat i herència multicultural. Destaquen la influència islàmica d’Andalusia i les ceràmiques de Manises de Valencia.

LA INFLUÈNCIA CULTURAL A TRAVÉS DE LES ÈPOQUES

La història de la ceràmica reflecteix intercanvis culturals a través de les rutes comercials, que no només transportaven mercaderies, sinó també tècniques i estils. Artistes contemporanis demostren com la ceràmica continua sent un mitjà d’expressió que combina tradició i innovació.

La ceràmica artesanal avui dia i la tecnologia

La ceràmica moderna ha evolucionat més enllà de l’àmbit artesanal i ha esdevingut un element clau en tecnologia avançada en indústries com l’aeroespacial i la biomèdica. Tot i aquesta evolució, a l’art, la ceràmica manté el seu caràcter manual i personal, combinant tècniques tradicionals amb enfocaments moderns i sostenibles.

Sostenibilitat i futur en la fabricació ceràmica

La sostenibilitat s’ha tornat fonamental en la producció de ceràmica buscant minimitzar-ne l’impacte ambiental mitjançant l’ús de materials responsables i processos energèticament eficients.

3 – Reflexió sobre la relació entre disseny i antropologia

Com ja he comentat en apartats anteriors, actualment s’estan començant a idear nous sistemes per regar estalviant aigua o per refredar les parets de les cases en aquesta època de canvi climàtic que sembla ser ja de no retorn. Aquesta emergència climàtica ens fa revisar antigues costums que hauríem de recuperar per poder frenar la sobreproducció i el sobrecalentament del planeta. Aquest moviment slow que vol no creixer o no créixer tant necessita d’aquesta revisió del passat, necessita dels estudis d’antropologia i el coneixement de què feien els humans, com feien les coses quan no hi havia aquesta emergència climàtica.

 

4 – Referències bibliogràfiques

 

Debat1el Repte 1 – L’antropologia en el disseny

  1. Jordi Dot Serrat says:

    Hola, Marta!

    El teu treball sobre el boteller de ceràmica és molt interessant. El fet de vincular-lo amb valors com l’artesania, la producció local i la sostenibilitat és un punt molt potent, especialment en el context actual de crisi climàtica. Això faria que el boteller no sigui només un objecte pràctic, sinó també un símbol cultural que ens recorda la importància de recuperar pràctiques més respectuoses amb el medi ambient.

    També trobo molt interessant la connexió que fas entre el boteller i el càntir tradicional. El fet que expliques el mecanisme de l’exsudació i com aquest principi s’ha mantingut vigent a través del temps és un bon exemple de com dissenys tradicionals poden tenir valor encara avui.

    Una idea interessant que podries afegir és la relació entre el boteller de ceràmica i la noció de “temps lent” o slow design, que connecta perfectament amb el teu enfocament sobre sostenibilitat i artesania. Aquest moviment reivindica el valor dels processos de producció més lents, que donen prioritat a la qualitat, la durabilitat i la connexió emocional amb els objectes, en contrast amb la producció industrial massiva.

    Bona feina!

Publicat per

Antropologia del disseny. Repte 1

Publicat per

Antropologia del disseny. Repte 1

Carret Auxiliar RÅSKOG d’Ikea   Introducció i vinculació personal Aquest carret m’ha acompanyat des del primer pis que vaig poder llogar jo…
Carret Auxiliar RÅSKOG d’Ikea   Introducció i vinculació personal Aquest carret m’ha acompanyat des del primer pis que vaig…

Carret Auxiliar

RÅSKOG d’Ikea

 

Introducció i vinculació personal

Aquest carret m’ha acompanyat des del primer pis que vaig poder llogar jo sola, quan tenia uns 25 anys. Quan arriba aquest moment, família i amics et solen regalar objectes per poder moblar casa teva i poder-hi fer vida sense patir massa mancances. En aquest cas, dues amigues em van regalar aquest carret que ja sabien que m’agradava.

Es tracta del model RÅSKOG d’Ikea, que ha sigut replicat per altres dissenyadors i que inclou 3 lleixes i 4 rodetes.

Sempre he dibuixat i he fet manualitats, i m’agradava la idea de tenir-ho tot en aquest carret i poder anar amunt i avall, del sofà a la taula i de la taula al llit, amb totes les coses que pogués necessitar, ja que el fet que tingui rodes facilita la seva mobilitat.

Avui en dia, la meva vida ha canviat, i visc en un pis més gran que em permet tenir una habitació com a estudi, amb la qual cosa ja no haig d’anar d’una banda a l’altra de la casa. Ara la tinc sempre al costat del meu escriptori i hi guardo els materials que necessito tenir a mà. A més, tinc gats, i m’agrada que m’acompanyin mentre treballo. Per això, a la lleixa del mig hi ha una manta perquè s’hi puguin posar a dormir.

El que destaco d’aquest objecte és la seva versatilitat, tan aviat puc tenir-lo a l’estudi com em podria servir per guardar-hi verdures a la cuina o per posar-lo al bany.

Es tracta d’un model d’Ikea que actualment ha variat subtilment, però continua sent estèticament vigent.

Anàlisi cultural

El carret auxiliar sembla a primera vista un objecte modern, simple i contemporani, però m’ha sorprès indagar sobre els carrets auxiliars al llarg de la història. Al final, aquest objecte, com tots, reflecteix l’evolució de les necessitats humanes i les pràctiques culturals de diverses èpoques.

A l’antiguitat es feien servir carros pel transport de mercaderies i persones, i més endavant, a l’edat mitjana es van començar a fer servir als mercats, per poder moure el producte amb més facilitat. Més tard, durant el renaixement es feien servir carruatges (també pel transport de persones), i es decoraven amb tota mena d’ornaments. A més de ser un objecte molt útil per facilitar la mobilitat, se li atorgava una càrrega d’estatus social, ja que només era assequible per les classes benestants.

Compra a un supermercat d’Estats Units l’any 1957. (Imatge: https://tile.loc.gov/storage-services/service/pnp/ppmsca/51700/51714v.jpg)

Va ser durant la revolució industrial que van començar a aparèixer el carret auxiliar de mida petita tal com el de l’exemple del carret que he compartit. Es va començar a fer servir en entorns més variats, com hospitals, tallers, comerços i en l’àmbit domèstic.

Context Social i Cultural

El disseny del carret auxiliar pot semblar a simple vista un objecte massa bàsic per ser analitzat, però també reflecteix una complexitat que explica les necessitats i costums de la societat contemporània.

Avui en dia el trobem a cases, oficines, comerços, entorns mèdics, i una llarga llista i en trobem de tota mena. A algunes cases, per exemple, hi ha carrets que es fan servir per poder menjar davant del televisor. A les clíniques dentals, hi ha carrets per poder-hi posar les eines que el dentista puguis necessitar durant la visita, a les perruqueries n’hi ha per poder-hi posar tot el que van necessitant mentre treballen.

Sala d’operacions a un hospital de Bèlgica l’any 1918 amb dos carrets auxiliars. (Imatge: https://www.loc.gov/resource/anrc.06029/)

Així doncs, el carret és un objecte que ens facilita la mobilitat i la facilitat per emmagatzemar eines de treball, però si profunditzem, també podem entendre més coses sobre la nostra societat a través seu.

El carret auxiliar és un reflex de com ens relacionem entre nosaltres a la nostra cultura. D’aquesta manera, pot promoure la interacció social en el moment en què l’acostem a algú que visita casa nostra per tal de compartir un cafè. Per tant, un carret dissenyat per aquest propòsit reflecteix l’hospitalitat de la societat.

Arquitectònicament, cada dia les nostres cases són més limitades d’espais i sovint necessitem convertir una habitació o un menjador en un lloc de feina. Els carrets poden ajudar a fer més versàtils i polivalents els llocs on vivim, ja que podem portar els materials o eines d’una habitació a una altra amb gran facilitat.

Debat2el Antropologia del disseny. Repte 1

  1. Júlia Rius Sànchez says:

    Bon dia, Andrea! No crec que sigui un objecte simple, ja que té una àmplia varietat d’ús, com comentes i històricament necessari. És curiós com l’objecte ha anat variant si el reduïm a una caixa amb rodes que, segons l’alçada, la grandària, el nombre de caixes i com estan distribuïdes varia tant el context i la forma d’ús.

    També és molt interessant com ha canviat la part més “Humanista” (classe social) de l’objecte a analitzar, crec que és molt curiós entendre el perquè hi ha objectes que abans eren de domini de les classes més riques i actualment és més popular i perquè en altres objectes és al revés.

    Molt bona anàlisi!

    Júlia Rius.

  2. Marta Perez Zapata says:

    Bones,

     

    M’encanta aquest carret de sempre i en ting un.

    És veritat que serveix per infinitat de coses i el pots trobar en molts negocis per apilar coses diferents. Fa poc el vaig veure a una farmàcia i el tenien per promocionar solars a l’aparador.

    El meu a servit per moltes coses. Ara és un moble auxialr al bany on tinc els cosmètics. Per`ha estat a la cuina, al saló amb llibres, ha fet de carro per manualitats… És un tot terreny.

Publicat per

Antropologia del disseny

Publicat per

Antropologia del disseny

PAC 1 Antropologia del disseny La cafetera italiana El fet de preparar un cafè implica un moment de pausa, un moment per…
PAC 1 Antropologia del disseny La cafetera italiana El fet de preparar un cafè implica un moment de pausa,…

PAC 1 Antropologia del disseny

La cafetera italiana

El fet de preparar un cafè implica un moment de pausa, un moment per connectar amb la tradició, en el meu cas, per exemple, un moment que m’evoca el record de quan la meva àvia preparava el cafè els dinars del diumenge, i amb la mateixa cafetera que avui dia utilitzo per preparar-me el cafè a diari. La cafetera és molt més que un objecte quotidià per a mi. És un record que em connecta directament amb ella, i amb la seva manera de cuidar-nos. Preparar-me un cafè em fa sentir una mica més a prop d’ella cada dia.

Cafetera Moka o Cafetera Italiana

Història de la cafetera Italiana

El cafè arriba per primer cop a Itàlia al segle XVI, Essent presentat com un producte exquisit i luxós. Només les persones adinerades podien gaudir d’aquesta beguda a les cases de cafè, lloc on el preparaven a través d’una infusió calenta, com si es tractés d’un té. No va ser fins l’any 1884 que les màquines espresso van apareixer al territori italià, això els permetia servir moltes tasses de cafè recent fet en un temps rècord.

Màquina Espresso Italiana de l’any

Però aquesta cafetera expresso tenia dos inconvenients, era molt gran i molt cara, això provocava que servir-se el cafè a casa fos molt complicat.  L’ any 1933 Alfonso Bialetti crea la cafetera italiana, o Moka, nom que prové de la ciutat de Moca, Yemen, famosa per la seva gran exportació de cafè durant els segles XV i XVII. Aquest invent neix a partir de la necessitat d’imitar la cafetera expresso però economitzant tant el preu com el tamany de la cafetera, ja que el mètode d’extracció del cafè és similar, el resultat és una nova cafetera domèstica.

Imatge d’Alfonso Bialetti, Inventor de la Moka Express

Alfonso Bialetti, es consagra com el major fabricant de dispositius per praparar cafè durant els anys 50, a finals del segre XX, les ventes van arribar 220 millons. La comunitat italiana va jugar un paper molt important per la popularització de la beguda i de la mateixa cafetera, exporant la cultura cafetera a tots els racons del món per gaudir d’un bon cafè fet a casa.

Avui en dia podem considerar que la cafetera moka és un emblema de la cultura italiana arreu del món.

Anàlisi formal i funcional

La cafetera italiana, sol estar feta d’alumini o acer inoxidable i té una forma geomètrica cònica octogona. Consta de tres parts principals, un dipòsti d’aigua a la part inferior, un filtre per al cafè i una càmera superior on s’acumula el cafè preparat. També té una ansa per servir el cafè. L’aigua s’escalfa al dipòsti d’aigua inferior, puja a través del filtre del cafè degut a la pressió que fa el vapor d’aigua, extraient tots els sabors I aromes, s’acumula a la càmara de la part superior de la cafetera. Hi ha diferents tipus i tamanys, definit per tasses, i també són compatibles amb diferents tipus fonts de calor, ja sigui amb fogons, vitroceràmica o inducció.

Anàlisi cultural

La cafetera moka és aquella eina que necessitem per preparar un bon cafè, una de les begudes més populars a escala mundial. Aquelles persones que beuen cafè podriem dir que tenen un ritual, que a vegades, és purament social, a la hora d’esmorzar amb la familia, compartir un descans prenent un cafè a la oficina o quedant amb un amic de tota la vida per “fer un cafè”, l’excusa perfecta per veure als teus sers estimats. Aquest ritual està molt arrelat a la cultura mediterrània, concretament la italiana i l’espanyola.

Hi han moltes maneres de preparar el cafè, altres cultures utilitzen altres utensilis, com les cafeteres per filtració, les cafeteres de pistó o directament les màquines d’expresso, per tant podriem dir que no totes les cultures utilitzen o coneixen la cafetera moka. De fet, la variabilitat respon a la demanda cultural, amb diferents estils entre marques amb la necessitat de connectar amb diferents grups socials i les seves expectatives en disseny. Podem trobar des de cafeteres italianes bàsiques d’alumini fins a cafeteres especialment personalitzades.

Diferents estils de cafetera Italiana

Disseny i Antropologia

El disseny de la cafetera italiana es basa en una estètica que ressona amb el valor que la cultura italiana, senzillesa, funcionalitat i bellesa en els objectes quotidians. El concepte de cultura juga un paper fonamental a l’hora de definir què i com es dissenya i com aquests objectes arriben a formar part del dia a dia de la societat, tant en un context pràctic com simbòlic.

Debat3el Antropologia del disseny

  1. Guillem Vallecillos Roldan says:

    Bones Sergi, primerament m’agradaria comentar que trobo que has fet un treball molt interessant. Em semblen molt encertades i clares les explicacions efectuades i l’evolució que ha viscut el cafè com a producte al llarg de la història. Per altra banda, cal dir que em sembla molt interessant com segons quins objectes ens evoquen més enllà del que són, i es crea el seu propi context, història i simbologia.

    Arran d’aquest punt m’agradaria incidir en com es buida de contingut un objecte per donar-hi, o afegir un altre. Com el seu inici i la seva funció es deixen impregnar pel context i adquireixen un valor afegit o diferent. Aquesta capacitat inventiva i imaginativa és la que fa que el disseny evolucioni contínuament, i tenir en compte aquest aspecte quan es dissenya ajuda molt a millorar aspectes i la seva eficiència.

  2. Marta Perez Zapata says:

    Bones,

    Després de llegir el teu aport, em resulta curiòs com és totalment veritat que segons la nostra procedència, la imtge que se’ns vingui al cap en pensar en “cafetera” pugui ser tant diferent. I també segons el context d’ubicació, ja que si pensem en cafetera en un bar o cafeteria, segurament la imatge que ens vingui al cap sigui talment una altra.

    I ja ni pensem en el concepte “fer un café”, que pot ser un ritual molt comú entre uns i poc usual en altres.

    Gràcies per la teva aportació. Jo també tinc records molt bonics entorn la cafetera italiana.

     

  3. Maria Gimenez Baeza says:

    Hola!

    Considero que aquesta aproximació a la cafetera és totalment encertada! Jo mateixa he viscut considerar el cafè com un ritual. He anat a temporades… De vegades cafè Nespresso, d’altres comprar el cafè en gra i moldre-lo a casa. Els darrers anys he estat usuària de la cafetera italiana i considero que és de les maneres més accessibles de gaudir del cafè. Són barates, molt emmagatzemables i n’hi ha de moltíssimes mides! A més, és una mica l’origen de la febre del cafè que hi ha avui dia a la nostra societat. Les ciutats estan plenes de cafeteries de cafè d’especialitat, hi ha moltíssimes variacions de cafès. També em sembla curiós com parles de les diferents maneres de preparar cafè segons la cultura de cada zona.

    Si ho penses, hi ha mètodes, com la cafetera de filtre, en què la manera de preparar el cafè és molt semblant a la cafetera italiana! L’aigua vull i passa pel cafè per deixar en una altra càmera el cafè preparat. Podria considerar-se un avenç tecnològic d’aquest objecte. En conclusió, considero que has escollit un molt bon objecte amb una simbologia molt potent en la societat moderna en la qual vivim i n’has fet una bona anàlisi.

    Salut!