Debat1el Etnografia pel disseny | Dissenyar amb l’ànima

  1. Maria Cifre Vives says:

    Hola Carles,

    M’ha agradat molt llegir el teu treball i la manera en què expliques l’enfocament etnogràfic al disseny social i inclusiu. La teva elecció de la Casa Di Riposo Ospizio Cesare Pozzi com a comunitat per estudiar és molt interessant, especialment per la connexió emocional que els residents tenen amb els seus espais i objectes. La teva recerca és molt rellevant, ja que mostra com el disseny pot millorar realment la qualitat de vida dels residents en contextos tan específics.

    Em sembla molt encertat com expliques les dificultats i els reptes que vas afrontar durant el treball de camp, com la reticència inicial dels residents, i com vas aconseguir superar-los mitjançant l’observació i la creació de confiança. També m’agrada que incloguis propostes concretes de millora, com l’eliminació de barreres arquitectòniques i la creació d’espais personalitzables, que mostren un veritable compromís amb el benestar dels residents.

    En general, el teu treball reflecteix molt bé la importància d’escoltar les persones i adaptar els espais a les seves necessitats físiques i emocionals.

    Bones festes!

    Maria.

Debat1el Reto 1 – La pluma estilográfica: diseño que escribe historia.

  1. Vicent Casabó Escrig says:

    Hola Carles,

    Me parece interesante el objeto que has seleccionado porque también soy usuario de pluma y me resulta curioso que, a pesar de ser una minoría, a los escritores/as a pluma nos cuesta escribir con bolígrafo y solemos ser muy fieles a nuestro instrumento de escritura.

    Además, viendo la evolución de la pluma animal al cálamo, la pluma sin depósito hasta la pluma actual, podemos trazar una línea histórica que cons conecta con los inicios de la escritura (en occidente almenos).

    Si la comparamos con otros instrumentos de escritua tradicionales como los pinceles japoneses, podemos entender el por qué de las formas y trazos de los diferentes alfabetos, de manera que podemos entenderlos y ver la evolución formal a partir de los instrumentos que los generaron.

    Por tanto, me parece un instrumento de primer orden para entender la evolución de la escritura y la caligrafia.