KIT DE CAMP
Per a abordar la segona fase del nostre estudi Etnogràfic definim:

Què és l’etnografia?
L’etnografia és un mètode de recerca que se centra en la descripció i anàlisi de cultures i pràctiques socials. El seu objectiu principal és comprendre i documentar les interaccions i comportaments de les persones en els seus contextos quotidians. L’etnografia implica una immersió prolongada de l’investigador en la vida social dels subjectes estudiats, la qual cosa permet captar la complexitat de les seves experiències i significats. Tal com vam veure en la història ”El camí Zen de l’etnografia” la importància, que el nostre personatge favorit, Amina, tingués un enfocament empatico i actiu dins d’una comunitat, arribant a transformar-se ella mateixa per a entendre el món dels Moelanis. Per a poder experimentar com un propi Moelani i les peculiaritats de la seva cultura i de les seves interaccions. Encara que Amina s’impliqui en la participació activa en la vida social de la comunitat. Mai podrà ser completament nativa, aquesta és la Paradoxa de l’experiència: la impossibilitat que l’antropòleg pugui ser natiu de la cultura que estudia.

Per això l’antropòleg necessités d’eines i metodologies tant tangibles com intangibles per a realitzar l’estudi.

Definim alguns de les característiques per a l’estudi Etnogràfic.

El antropòleg necessita una Observació Participant, implica que l’investigador sigui participi de les diferents interaccions diàries de la comunitat i que aquesta sigui de Llarg Termini de temps, en la vida diària dels participant. Haurem de contextualitzar mitjançant una descripció cultural detallada de les practiques i relacions socials de la comunitat. Aquesta serà una recerca Intencionada incorporant estratègies que ens permetin la intervenció i el canvi social a través del disseny.

KIT DE CAMP

Creem el nostre KIT de CAMP per a realitzar la nostra recerca de la Comunitat del Taller de Serigrafia del centre del Pati de la Llimona.

Per a recollir les mostres i dades empíriques de la recerca utilitzarem les següents tècniques.

Observació Sistemàtica: Registre detallat de comportaments i esdeveniments en el context natural dels participants. Aquestes observacions seran des de l’empatia i participació activa en el taller amb els diferents membres de la comunitat. Podrem registrar fotografies, gravacions en vídeo dels processos i interaciones.
Eines: empatia, Càmera fotografica, Quadern de bitacora

Entrevistes: Realització d’entrevistes obertes o semiestructuradas per a obtenir perspectives i experiències dels subjectes. Realitzarem entrevistes informals amb els diferents participants del taller. Realitzarem gravacions de les entrevistes.

Eines: càmera de video

Registre de Camp: Documentació de la vida quotidiana i les interaccions observades, sovint en forma de notes de camp. Podrem realitzar fotografies i filmacions de les diferents interaccions diàries en el taller.

Eines: Paper,i llapis, Càmera de video, Predisposició a experimentar

Anàlisi d’Artefactes: Estudi d’objectes i documents rellevants per a comprendre el context cultural. Realitzarem un estudi detallat dels instruments i tècniques del taller i els seus aplicaciónes.
Eines: Paper,i llapis, Càmera de video, Predisposició a experimentar

Treball de Camp: Immersió en la comunitat o grup estudiat per a una comprensió més profunda de les seves pràctiques. Mitjançant aquesta tècnica podrem acostar-nos i entendre com els talleristas articulen la seva comunitat i les seves interaccions situant-les en un context cultural.

Eines: Paper,i llapis, Càmera de video, Predisposició a experimentar

Disseny Participatiu: Incorporació activa dels usuaris en el procés de disseny per a crear solucions que reflecteixin les seves necessitats i habilitats. Podrem interactuar amb la comunitat per a proposar i co-crear algun servei o disseny.

Eines: Paper,i llapis, Càmera de video, Predisposició a experimentar

Anàlisi Comparativa: Comparació de diferents contextos o cultures per a identificar patrons i variacions. Podrem comparar el taller de Serigrafia amb altres tallers del centre, fins i tot tallers privats de les mateixes practiques i usos

Eines: empatia, Reserca internet, publicacions

Reflexió final

L’etnografia és una eina inavaluable per a estudiar i entendre comunitats. A través de tècniques com l’observació sistemàtica, entrevistes, registre de camp, anàlisi d’artefactes, treball de camp, disseny participatiu i anàlisi comparativa, podem obtenir una visió integral i matisada de la cultura i pràctiques de la comunitat. Aquest enfocament no sols facilita la comprensió de les dinàmiques socials i culturals, sinó que també ens permet dissenyar solucions que són culturalment significatives i profundament connectades amb les necessitats i desitjos de les persones. L’etnografia del disseny, per tant, es converteix en un pont essencial entre l’observació detallada i la creació de productes, serveis i sistemes que realment són de valor per als usuaris.

Bibliografia

Centres cívics – Ajuntament barcelona [en línia] [15 de novembre de 2024]. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/es/centre-civic/centre-civic-pati-llimona#ccivic-historia

https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/es/centre-civic/centre-civic-pati-llimona#ccivic-historia

Ajuntament de Barcelona. “Pati de la Llimona” https://patillimona.net/

Ardèvol, Elisenda, Bayre Francesca, Lanzeni Débora, UOC. “El camí zen de l’etnografia, Els mons del laberint” Data d’accés: 12 de novembre de 2024, https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/

Gustavo Lino Ribeiro, “Descotidianizar, Extrañamiento y conciencia practica. Un ensayo sobre la perspectiva antropológica”, Buenos Aires – Agosto 1986

Otto, T. et al. “Entre hacer y conocer. Culturas del futuro: emergencia e intervención en la antropología del diseño” Mexico, ENES morelia, 2021

Hola a tothom,
He triat el Centre Cívic Pati de la Llimona com a objecte per al meu estudi de la comunitat, enfocant-me en un dels tallers que es realitzen allí: Taller de Serigrafia.

Per a situar-nos en context, el Centre Cívic Pati de la Llimona està situat en el districte de Ciutat Vella, en el barri del Gòtic de Barcelona. Aquest centre es presenta com un espai inclusiu i accessible per a tota la comunitat. Qualsevol persona pot proposar cursos i tallers de diversa índole, la qual cosa permet una oferta cultural àmplia i variada. El centre té una particularitat especial, donat el seu emplaçament en el cor històric de Barcelona, i fa un treball essencial en la creació i enfortiment del teixit social en un barri tan afectat per l’especulació turística i la gentrificació.

El barri Gòtic, conegut pel seu patrimoni històric i cultural, es troba en una constant tensió a causa de l’afluència turística massiva i els processos de gentrificació que desplacen als residents locals. En aquest context, el Pati de la Llimona actua com un oasi, oferint un espai segur i enriquidor on es promouen les arts i la cultura. El centre organitza tallers de fotografia, il·lustració, restauració de mobles, entre altres. Durant l’estiu, quan els tallers estan tancats, el centre convida als veïns a participar en les “llimonades”, sessions de cinema a l’aire lliure amb projeccions de curts i documentals. A més, el centre és seu d’esdeveniments culturals com el DOCfield, el festival Enfocats i diverses exposicions d’alta qualitat. També compta amb un laboratori i un plató fotogràfic, la qual cosa subratlla el seu enfocament en disciplines visuals i plàstiques.

La meva justificació per a triar aquest centre es basa en les seves connotacions socials, artístiques i de divulgació cultural.
La proximitat geogràfica, ja que soc veí de Ciutat Vella, i la meva afinitat per l’art fan d’aquesta comunitat un objecte d’estudi particularment interessant per a la meva recerca antropològica.

Cinta Casete

He seleccionat el meu objecte: Una cinta casset d’un grup de rock dels 90’s “The Jesus and Mary Chain”.

La meva vinculació a aquest objecte es deu a la meva afició a la música en general, que en diferents etapes de la meva vida ha anat evolucionant fins a l’actualitat. Regirant entre objectes i records vaig trobar aquesta cinta, una de les poques que he conservat durant tot aquest temps. La cinta m’evoca a temps passats, on la música indie rock underground va ser eix del meu dia a dia. Submergit en la tendència no sols musical, va ser tota una cultura alternativa, que transcendia a tot un ventall de peculiaritats i detalls en la forma en què vivies. Els concerts i festivals de música, cinema, literatura, manera de vestir, fins i tot actitud vital enfront de la vida. Aquest grup heterogeni entre la generació X i la I (Millennials) on no tot aquest segment de població estava identificat amb l’objecte ni el grup, però molts de nosaltres érem “fans”, persones submergides en la foscor i el soroll com la pròpia banda “The Jesus and Mary Chain”. Ens podíem reconèixer per totes aquestes característiques culturals que consumíem. Fins i tot l’estiu passat, en un ascensor del conegut museu Ludwig de Viena, un home de la meva edat portava una samarreta de “The Jesus and Mary Chain”. Li vaig comentar mirant-li amb aprovació: “I like your t-shirt, Jesus and Mary is great”. Ell em va respondre sorprès, “Do you know them?” I vaig afirmar amb el cap. Crec que el va sorprendre que algú reconegués aquesta característica cultural en un context com el museu Ludwig de Viena.

Característiques Formals de l’Objecte

El casset o caset, és un format de gravació de so que va ser àmpliament utilitzat entre els principis de la dècada de 1970 i fins de la dècada de 1990. És també esmentat sovint com a casset d’àudio o cinta casset. En l’etapa de la seva vigència, era un dels dos formats més comuns per a la música pregrabada, al costat dels discos de vinil. Van ser reemplaçats més endavant pel disc compacte.

El casset consta de dos rodets en miniatura, entre els quals es passa una cinta magnètica. Aquests rodets i les seves altres peces es troben dins d’una carcassa protectora de plàstic. En la cinta estan disponibles dos parells de pistes estereofòniques, un per cada cara (una cara es reprodueix quan el casset s’insereix amb els seus revestiments laterals de cara A o costat A per a dalt i l’altra quan se li dona la volta, cara B o costat B).

Característiques Socials

El casset és un suport analògic que, a part dels avanços purament tècnics, també va servir com a catalitzador per al canvi social. La seva durabilitat i facilitat de copiat van ajudar a portar música rock underground i punk darrere del teló d’acer, creant un equilibri per a la cultura occidental entre les generacions més joves. Per raons similars, van arribar a ser populars en països en desenvolupament i tancats culturalment a influències externes.

Podem afirmar que aquest objecte va més enllà de les “necessitats”, part d’una base tecnològica i pràctica com la gravació d’un dictat, i es converteix en un contenidor de contracultura, ja que per la seva facilitat de transport i ús es converteix en càpsula d’idees lliures del control governamental, ajudant que en la dècada dels 80 i 90 en plena Guerra Freda, fos un agent transformador social.

Els usuaris del casset podien gravar la seva música fàcilment i amb qualitat suficient com per a crear mercats alternatius als normatius. Així va néixer la cultura underground, de la mà del casset i els anomenats fanzines, aquestes revistes totalment autoeditades d’escassa tirada on la distribució es realitzava en mà o per correu postal.

En l’actualitat, la humanitat està submergida en l’anomenada era de la informació i el casset ja ha deixat de ser un element transformador social. Les noves generacions com l’Alfa consumeixen cultura per canals totalment digitals, relegant al casset a un objecte del passat. No obstant això, alguns moviments actuals de cultura alternativa estan rescatant la cinta casset de nou. Per contra, estan naixent botigues alternatives en grans capitals europees on Barcelona es troba entre elles, on el casset torna a estar en les rutes underground. A la ciutat comtal podem trobar de nou gravacions de grups locals i internacionals en cintes de casset. En Discos Paradiso, situada en el Raval, joves de generacions Z compren de nou aquest objecte oblidat.

Reflexió Final

La relació entre el disseny i l’antropologia es manifesta clarament en la història i evolució del casset. Aquest objecte no és simplement un mitjà per a emmagatzemar i reproduir música; és un símbol d’una època i un agent de canvi cultural. L’antropologia del disseny ens permet entendre com els objectes, com el casset, adquireixen significats profunds i variats dins de diferents contextos culturals i temporals. En aplicar metodologies antropològiques, com l’etnografia i l’anàlisi cultural, els dissenyadors poden crear productes que són no sols funcionals, sinó també culturalment rellevants i emocionalment ressonants. En el cas del casset, el seu ressorgiment en unes certes subcultures contemporànies demostra com els objectes poden renéixer i adquirir nous significats, adaptant-se a les necessitats i desitjos de noves generacions mentre conserven el seu llegat cultural. L’antropologia, en integrar-se amb el disseny, ens ajuda a comprendre millor la relació profunda entre els objectes i les persones, assegurant que els productes creats siguin significatius i connectats amb les vides dels seus usuaris.

bibliografia

Casete-Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Casete

Generación X – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3n_X

Cultura underground – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_underground

Era de la información – Wikipedia [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Era_de_la_informaci%C3%B3n

La antropología del diseño y el melocotón jugoso – Medium [en línia] [10 de octubre de 2024]. Disponible a: https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c