Què es l’etnografia ?

L’etnografia és una estratègia d’investigació qualitativa on l’investigador es fica dintre del món que estudia sense pertorbar-lo, sent capaç de fer les preguntes necessàries per entendre’l, i explicar-lo sense intromissió. En paraules de Kottak (2011), l’etnògraf es mou d’escenari en escenari, d’un lloc a un altre lloc, i de subjecte en subjecte per descobrir la totalitat i la interconnexió de la vida social.

Tècniques etnogràfiques

• Observació participativa: element central de la investigació de camp. L’investigador assisteix a les activitats d’interacció del grup que investiga i observa sistemàticament la cultura material i els seus elements.
• Apunts de camp: o diari de camp on es registra de forma diària i escrita els apunts metodològics, descriptius i analítics.
• Entrevistes estructurades: Preguntes fixes que es fa als integrants de la comunitat matèria d’anàlisi.
• Entrevistes obertes: conversacions quotidianes no estructurades, lliures, que proporcionen dades significatives.
• Entrevistes biogràfiques: es trien històries de vida per documentar casos típics a la comunitat.
• Documentació oral: recopilació de comptes, cançons, mites, o petites històries que siguin part de la comunitat.
• Història oral: detalls i esdeveniments en l’història i etapes de vida dels investigats.
• Discussió o grups focals: són discussions en grup que es fan servir per abordar temes específics.
• Anàlisi de la documentació: que forma part de la comunitat, per exemple materials educatius creats per una associació, diapositives, reglaments i normes, arxius de fotografies, vídeos i tota la documentació interna que es vulgui compartir.
• Mapes etnogràfics: representacions dels espais físics i socials on actua la comunitat.

Preguntes de recerca

A. Formació i direcció

• Quina és la missió de l’Associació Rosa Peris?
• Quin va ser el mètode pel qual es va formar ajuntar aquest grup?
• Què us va portar a ser part d’aquesta associació? Quins són els vostres incentius?
• Quines penseu que són les eines essencials al moment de fer un equip i treballar juntes?
• Què us ha ensenyat el fet de pertànyer a aquesta associació fins ara?
• Si és no és informació confidencial, com us financeu?
• Com es prenen decisions a l’organització?
• Com us veieu al futur?
• Quines són les limitacions que té la vostra associació? Quines són les vostres limitacions com a membres de la comunitat? Què es pot fer i què no es pot fer?
• Teniu alguna cançó, una frase, o una expressió que dieu constantment dintre de l’associació?

B. Funcionament

• De quines maneres us comuniqueu amb noies i entre vosaltres?
• En la interacció que feu amb les noies joves amb les quals treballeu, quins són els principals obstacles amb els quals us trobeu?
• Quines eines feu servir quan treballeu en conjunt entre vosaltres i amb les noies a les quals ajudeu?
• Com és un dia normal a una activitat en què participen les noies a les quals ajudeu? Com comença? Per exemple, “esmorzem juntes a la cafeteria Pepito”, després anem al parc. I com és un dia normal de treball entre vosaltres?
• Quines són les activitats que feu servir per connectar-vos amb les noies? I entre vosaltres?
• Com solucioneu els vostres conflictes dintre de l’organització? I amb les noies?
• Practiqueu activitats de lleure? Esports? Quines activitats feu juntes?

C. Relacions amb l’exterior

• Quines altres associacions treballen en col·laboració amb vosaltres?
• Com influencien les famílies de les noies amb les quals treballeu, en la vostra missió?
• Quin tipus de contacte o relació teniu amb les escoles on estudien les noies amb les quals treballeu?
• Quines són les limitacions que té la vostra associació? Quines són les vostres limitacions com a membres de la comunitat? Què es pot fer i què no es pot fer?
• Teniu alguna cançó, una frase, o una expressió que dieu constantment dintre de l’associació?

Kit de camp

A. De planificació interna

• Una llista de preguntes clau sobre el funcionament, la formació, les activitats i les relacions de l’Associació Rosa Peris, que partiran de les preguntes formulades anteriorment, considerant les correccions que es facin.
• Un cronograma/calendari on fiqui les dates clau de reunions i les sessions d’observació.
• Recursos d’aprenentatge com llibres, revistes, articles, vídeos i apunts de la classe que serveixin com referència per comprovar que la feina s’estigui fent de forma adequada.

B. Eines per a la documentació de l’observació

• Una llibreta o quadern de camp i bolígraf per descriure tot el que es vegi.
• Una llibreta per dibuixar, llapis, goma, un regle per mesurar els espais
• Ordinador que es farà servir com a eina de suport als apunts i a la recerca.
• Mòbil i /o càmera fotogràfica per fer vídeos i gravar veus o entrevistes, ja que aquests són una forma de documentació que pot proporcionar una perspectiva completa de l’escenari que s’estudiarà, esdevenint una plataforma reflexió i debat comú.
• Bateria o carregador extern per carregar els dispositius electrònics.
• Aplicacions al mòbil que ajudin a l’execució acurada de l’activitat.
• Un document exposi uns termes clars de col·laboració i comunicació.

BIBLIOGRAFIA

Arjun Appadurai, & Silvia Villegas. (2015). El futuro como hecho cultural : Ensayos sobre la condición global: Vol. Primera edición en español. Fondo de Cultura Económica.

Associació Rosa Peris (2024) www.associaciorosaperis.org

Di Prospero, C. (2017) “Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia”, Virtualis, Vol.8, núm. 15, enero – junio 2017, pp. 44-60, ISSN 2007-2678.

Guber R. (2001). La etnografia, método, campo y reflexividad. Bogotá: Norma.

Haller, D. (2011). Atlas de etnología. Madrid: Akal.

Kottak, C. (2011) Antropología cultural. México: Mcgraw Hill 

Ton O.; Charlotte Smith, R., & Kjærsgaard, M. (2021) Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño. México: Universidad Autónoma de México.

¿Quina és la comunitat que he definit per trobar el meu disseny?

La comunitat que he triat per tal de desenvolupar aquesta segona activitat és l’Associació Rosa Peris, formada per un equip de dones, inspirades per la Rosa Peris, que va ser una dona que lluitava per introduir els valors d’igualtat, solidaritat i l’educació com a eines per al desenvolupament íntegre d’altres dones a la societat. Així, l’associació treballa amb noies en situació de pobresa, a qui ajuden a guanyar confiança en elles mateixes a través de l’educació.

A Rosa Peris, hi participen, com voluntàries i directives nou dones joves excepcionals que lluiten per la igualtat de gènere i el progrés. Principalment, donen suport a noies adolescents en situacions de vulnerabilitat que viuen a la ciutat de Barcelona i rodalies. Actualment, s’enfoquen en dos programes diana, “Únicas” i ¿Y ahora, qué?

“Únicas” està centrat en trencar els cicles de pobresa de les dones a través de l’educació post obligatòria i la inserció al món laboral, dintre d’aquest es desenvolupen activitats com ara seguiment acadèmic i emocional, tallers de formació, mentories amb professionals, finançament acadèmic i estudi d’idiomes, suport legal i serveis socials, preparació per a la inserció al món laboral, formació anual intensiva i conferències en Instituts. D’altra banda, el programa ¿ Y ahora qué? En canvi, està centrat en abordar les xifres baixes d’estudis superiors femenins (FP, batxillerat i universitaris), i guia a les dones joves en la presa de  decisions encertades sobre el seu futur acadèmic i professional.

¿Per què he escollit aquesta comunitat?

He escollit aquesta comunitat perquè trobo que fan una labor molt significativa, ja que addicionalment de lluitar pels drets femenins, troben la forma de canalitzar aquesta lluita mitjançant l’educació, proporcionant les eines necessàries a dones joves per al seu òptim desenvolupament. D’igual forma, he pogut tenir accés a dues de les voluntàries dirigents més actives al voltant d’una comunitat de dones emprenedores de la qual formo part, he preguntat si puc accedir, fer estudis etnogràfics de camp i un projecte per l’assignatura d’antropologia del disseny i m’han obert les portes de manera àmplia.

¿Quines són les meves expectatives de cara al treball de camp?

Donat que, dintre de l’associació, les dones que la dirigeixen fan tot el possible per protegir la identitat de les noies amb qui treballen, el focus principal de l’anàlisi comunitari serà l’interior de l’associació i el seu funcionament. Així em centraré en el mètode etnogràfic, de treball de camp, es a dir com a investigadora, m’endinsaré en el món que estic estudiant, fent el que se’m permeti sense intromissió per tal de poder tenir una perspectiva àmplia des de dintre de la comunitat. També, l’estudi de camp conformarà un lloc exterior de descobriment des del punt de reflexivitat investigativa, on, mitjançant la observació podré detectar petits detalls sobre les interaccions a l’Associació i saber com funciona aquesta comunitat. Igualment, respectant la privacitat de les voluntàries i beneficiàries del treball de l’associació, assistiré a les activitats regulars que es duguin a terme a l’associació, com ara reunions, tallers, o conferències organitzades on pugui efectuar un treball etnogràfic complet.

Bibliografia

Di Prospero, C. (2017) “Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia”, Virtualis, Vol.8, núm. 15, enero – junio 2017, pp. 44-60, ISSN 2007-2678.

Guber R. (2001). La etnografia, método, campo y reflexividad. Bogotá: Norma.

Ton O.; Charlotte Smith, R., & Kjærsgaard, M. (2021) Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño. México: Universidad Autónoma de México.

Una llibreta de paper

Aquesta llibreta ocupa un lloc predominant a la meva història. L’he triat, per l’ús que en faig d’ella, és un lloc on plasmo la manera que penso. En ella escric, dibuixo, prenc apunts sobre antropologia del disseny, faig esbossos, organitzo idees, guardo frases per recordar qui era i qui soc. Aquest objecte forma part del meu valor d’amor a la bellesa, a l’art, a la profunditat del que produeix la ment, a l’autoconeixement, al valor de preservar, de recordar, de rememorar els moments que omplen les seves pàgines. Quan faig servir aquesta llibreta em sento feliç i tranquil·la, connecto amb el meu ésser interior, m’entenc, i se’m fa més fàcil gestionar la vida. Em vaig regalar aquesta llibreta el 2022, quan començava la carrera de Disseny, la idea era fer esbossos en els seus fulls de puntets i que la il·lustració de la seva portada sempre em recordés el que podia arribar a crear, així, que a més a més, és un símbol. Aquesta llibreta és antropologia del disseny en acció, ja que miti miti, la dissenyadora, va triar els colors, les formes, la perspectiva, el gosset i la resta de detalls al seu disseny per transmetre un missatge cultural, que jo vaig entendre; el missatge de la soledat positiva, de la introspecció com un valor per cuidar i d’un món intern amb colors vius i combinacions excèntriques, la riquesa de l’interior. Des d’aqui, la premissa que cap objecte és només una cosa, és una cosa dissenyada (Appadurai, 2015); amb aquest exemple, és diàfana.

Soc fan del paper, en tinc més de cinc llibretes, totes distintes, amb diferents usos. Així i tot, les que més faig servir són les petites que pesen menys, tenen com a característica principal que es poden transportar fàcilment, però sempre de paper; la característica principal les llibretes és que contenen paper. El paper respon a la necessitat humana de comunicar, de plasmar el pensament i les idees, i finalment, de deixar una herència, de que ens recordin. El paper va canviar la història de la humanitat i el seu accés al coneixement, i sobretot, va ser un element de canvi cultural imprescindible (Nerone, 2015).

En altres cultures, com al Japó, per exemple, el paper es pot fer servir mitjançant l’origami, per crear un peix. D’igual forma, els papers ajuntats en forma de llibres o llibretes amb dissenys particulars poden esdevenir un objecte de decoració. En altres usos més excèntrics, els llibres i llibretes es fan servir per ajudar a créixer en alçada a uns altres objectes o per aguantar coses. Com a símbol, els llibres i les llibretes representen l’educació, la saviesa, l’erudició. El paper, tant de les llibretes, com dels llibres pot ser cremat per simbolitzar el rebuig a les idees o per donar calor a les persones en situacions extremes. El paper podria contenir missatges transcendentals a una manifestació a favor dels drets humans, o missatges més banals a una revista cosmètica. L’ús del paper, i dels llibres i llibretes, i sobretot, si el relacionem amb les idees que contenen; pot ser infinit.

Un objecte similar a una llibreta és el llibre, que té fulls, algunes pàgines blanques, portades i lloms i sempre pertany o és autoria d’algú; però no està buit. Al contrari que les llibretes, on les pàgines es van emplenant a poc a poc, la majoria de les seves pàgines expliquen històries. Amb relació al paper i a les pàgines buides, els humans també substituïm les llibretes amb fulls en blanc de Word, blocs de notes al nostre mòbil, fulls de càlcul d’Excel o taules de treball d’Illustrator. Actualment, més que mai, experimentem com la cultura i manera de socialitzar estan canviant dramàticament pel nostre accés a la tecnologia i el disseny. En efecte, com diuen Otto y Smith (2021), el disseny s’ha convertit en un dels majors llocs de producció cultural i canvi juntament amb la ciència, la tecnologia i l’art.

Després d’aquesta reflexió, com a conclusió, es pot dir que el disseny i l’antropologia estan altament lligats, l’un precedeix a l’altre. No hi pot haver disseny sense cultura ja que l’antropologia brinda al disseny el paper de la interpretació cultural (Otto i Smith, 2021) i el disseny és la materialització de l’antropologia.