La cantimplora o carabassa és un tipus de recipient que s’utilitza per a dur beguda per a consum humà, sovint per part d’excursionistes, campistes, militars i treballadors del camp. Normalment té anelles o un altre mitjà de subjecció per a

dur-la penjada de l’espatlla o a la cintura, així com un aïllant tèrmic per a mantenir la temperatura alta del beure en temps calorós, ja sigui recobrint el recipient o mitjançant cambra d’aire.

Entre les cantimplores primigènies destaquen les que eren fetes amb una carbassa a la qual es feia un forat de sortida i s’eixugaven al foc. Així mateix, a l’Antiguitat ja eren conegudes les bótes de cuir i els recipients metàl·lics.

També foren molt utilitzades les bótes de cuir, però tenen l’inconvenient que es fan malbé i fins i tot arriben a inutilitzar si no es fan servir, a més que solen comunicar al líquid que conté el gust de la pega negra que revesteix interiorment el cuir.

Més tard, van sorgir les cantimplores de vidre, material que preservava més bé les propietats de la beguda. Habitualment es portaven en cistells de vímet o eren cobertes amb tela i es tancaven amb taps de suro, però tenien l’inconvenient de la fragilitat del recipient.

Entre els dissenys de mitjans del segle xx van proliferar les cantimplores de metall com ara llauna, acer inoxidable o alumini, amb tap de rosca que sovint se subjectava al recipient mitjançant una cadena o corretja per a evitar-ne la pèrdua. Fou una millora envers les cantimplores de vidre, però encara eren freqüents les fugues per forats que s’hi feien, per exemple en caure a terra o en topar amb roques escarpades.

Entre els dissenys actuals és freqüent l’ús de plàstics, especialment polietilè i policarbonat.

Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?

La meva vinculació amb aquest objecte comença l’any 2013 quan gràcies a un programa d’ERASMUS em concedeixen unes pràctiques a l’òpera de La Monnaie de Munt a Brussel·les. És allà on em regalen per primer cop una cantimplora personal per dur sempre a sobre i anar reomplint a les fonts amb l’objectiu de fomentar la salut i el benestar del planeta.La cultura d’aquest país em descobreix la consciència de la cura del planeta sobretot des d’una perspectiva col·lectiva. A partir de llavors, el costum de portar sempre a sobre la meva cantimplora passa a ser una extensió de la meva personalitat, genera una dependència i em procura benestar al fer-me sentir que m’estic fent un bé a mi mateixa i al planeta.D’alguna manera no és l’objecte sinó el que representa per mi aquesta pràctica. Els records dels meus viatges, els aprenentatges, els valors i compromisos adquirits que formen part de mi.

Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat?

Aquest objecte compleix la funció de transportar líquid en un format individual. Existeixen diversos materials i formes més o menys semblants a l’ampolla. Amb nanses, funda, elements corporatius …

A quina “necessitat universal” respon? Amb quines pràctiques socials es relaciona? Quins diferents significats culturals pot tenir?

Respon a la necessitat universal de reduir al màxim la producció d’ampolles de plàstic, s’estima que cada cinc minuts es consumeix un milió d’ampolles d’aigua en el món, una xifra que fa inviable la recuperació i reciclatge de totes elles.

També incentiva a beure aigua de forma més freqüent. Ambdues pràctiques responen a pràctiques socials vinculades a la cura. Per una banda, la cura i compromís urgent amb el planeta i per l’altre l’autocura en l’àmbit individual, mantenir el cos hidratat és fonamental per a la salut a totes les edats i no hi ha prou consciència.

Aquests dos moviments actualment són coneguts com a “Zero waste”, un sistema de gestió que resulta ser una de les bases de l’economia circular. Aquest model imita la naturalesa fent ús els recursos disponibles de la forma més eficient allargant així la seva vida útil i reintegrant-los després en el sistema per donar-los un nou ús. El moviment “self care” és el compromís de cuidar-se a un mateix de manera conscient i deliberada, prenent mesures per mantenir i millorar la salut física, mental i emocional.

Com l’objecte va més enllà de les “necessitats” pràctiques per cobrir altres pràctiques socials i significats culturals? 

La cantimplora ha passat a ser en molts casos, una insígnia del compromís amb la cura del planeta.

Tanmateix, també s’ha convertit en un element distintiu que atorga categoria en funció del tipus de cantimplora.

Moltes marques s’han volgut vincular amb aquests moviments de cura i han dissenyat cantimplores de diferents materials, formes i colors que han generat tota una jerarquia del producte que atorga “estatus”.

El màrqueting està jugant un paper molt important en la significació d’aquest producte que està assumint darrerament funcionalitats noves més vinculades amb l’estratègia de marca que no pas amb el transport d’aigua. Aquesta tendència està afectant a altres objectes com per exemple les motxilles o bosses que ara tenen butxaques per a poder transportar aquestes cantimplores.

L’objecte, existeix en totes les cultures? Hi ha altres objectes per a les mateixes “funcions”?

Des de fa anys, moltes ciutats com San Francisco, Hong Kong y Montreal han prohibit la venda d’ampolles de plàstic mentre que d’altres capitals com París o Londres han instal·lat més fonts per promoure el consum de la cantimplora personal.

Avui en dia podem dir que és ja un hàbit molt estès, més en la gent jove que en la gent gran, però que de mica en mica, la cantimplora passarà a ser un objecte totalment necessari.

Cada cop trobem més fonts a les ciutats per a beure directament, però l’ús no és el mateix exactament ja que la cantimplora té la peculiaritat de transportat líquid i molts cops preservar la seva temperatura.

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?He triat precisament aquest objecte perquè trobo que és un bon exemple per mostrar com un objecte amb una funcionalitat aparent clara com podria ser en aquest cas transportar aigua, pot arribar a tenir funcionalitats diferents relacionades per exemple amb la conscienciació de la cura del planeta, la cura de la salut física i mental de l’individu i com pot fins i tot acabar influenciant la modificació de l’arquitectura urbana implementant més fonts, en el disseny d’altres objectes com les motxilles que incorporen butxaques per a les cantimplores i també participant en campanyes de màrqueting i estratègies de marca que s’apropien l’insígnia d’aquest objecte i de les seves connotacions pel seu propi benefici.En l’àmbit cultural aquest objecte identifica moviments de tendència com el “zero waste”, “self care” i d’aquests moviments en deriven d’altes com el de la mateixa cultura de l’esport i també ja en un àmbit més inconscient la cultura de “l’estatus” a través de l’objecte i el seu disseny.

Citacions

Definición de l’objecte

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cantimplora

Artícles relacionats amb l’antropología de l’objecte

https://www.lavanguardia.com/natural/20180708/45701613302/son-ciudades-te-sera-dificil-beber-agua-embotellada.html

https://www.lavanguardia.com/natural/20180322/441538075805/agua-envasada-agua-del-grifo-plastico-botellas-residuo.html

https://www.lavanguardia.com/comer/tendencias/20220922/8535480/como-afecta-organismo-no-beber-suficiente-agua.html#google_vignette

https://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/rae/article/view/7360

Recursos d’aprenentatge

Que entenem per cultura