Bona tarda, aquí us deixo la meva tasca realitzada, on construeixo un prototip de pàgina web per la Protectora d’Animals Lydia Argilés. Podreu accedir al prototip fet amb l’eina Figma en el següent enllaç: www.figma.com/proto/5jVhliJtdqkkpqMCxITUyp/Protectora-Lydia-Argiles

Descripció del treball de camp realitzat:

La Protectora d’Animals Lydia Argilés és una associació animalista situada a les afores de Lleida, a la Partida de Sant Just, a uns 15min en cotxe des de la ciutat. Compta amb més de trenta anys d’experiència en el rescat, la cura i la defensa dels drets dels animals, principalment gossos i gats.

Com a comunitat, es defineix per un compromís col·lectiu amb la protecció i el benestar animal, integrant persones de diverses edats principalment de la ciutat de Lleida i les poblacions veïnes. Tenen el compromís de donar una vida digna a tots aquells animals que han estat abandonats o que han nascut al carrer o, en els pitjors dels casos, aquells animals que han passat per les dues situacions.

Aquesta organització sense ànim de lucre depèn de l’esforç diari d’un grup de voluntaris, organitzats per la fundadora, Lydia Argilés, que assumeixen múltiples tasques: des de l’alimentació i atenció sanitària dels animals fins a la neteja de les instal·lacions.

A més dels voluntaris, la comunitat inclou adoptants, cases d’acollida, padrins i donants. Els adoptants i padrins tenen l’oportunitat de crear vincles afectius amb els animals i donar-los el suport necessari, ja sigui adoptant-los a casa de manera permanent, visitant-los regularment a la protectora, ja sigui per netejar les instal·lacions passejar els animals o directament fer-los-hi companyia. Al seu torn, les cases d’acollida ofereixen un espai temporal als animals amb necessitats especials, ajudant-los en el seu procés de recuperació fins que puguin ser adoptats.

El meu objectiu és posar-me en contacte amb aquesta associació. Poder visitar les seves instal·lacions per parlar amb els voluntaris i fundadors i conèixer el dia a dia de la protectora.

Preguntes de recerca:

1. Com es finançia la protectora d’animals Lydia Argiles?
2. Què fan els voluntaris dia a dia?
3.  Què podem fer nosaltres per intentar millorar la protectora?

Primer contacte amb la Protectora

Per conéixer la Protectora, he establert contacte amb el Darío Ignacio Mejon Casas, una persona que coneixo personalment, i membre de la junta de la protectora. Vaig tenir una conversa telefònica explicant la tasca que havia de realitzar per la universitat i em va comentar que estava encantat de donar a conéixer la protectora i ajudar-me en tot el que fes falta. En aquell moment vaig explicar-li tot el que necessita, com per exemple visitar la Protectora, fer alguna entrevista, fer fotografiies i vídeos, des del primer moment em va donat el seu permís. Més tard em va comenta que la fundadora, la Lydia Argilés, preferia que parles amb ell directament, el Darío, ja que ella tenia molta feina i les entrevistes no són el seu punt fort.

Per realitzar el treball de camp vaig plantejar un diari de camp que incloia la data de l’acte o activitat, les observacions pertinents, l’activitat o dinàmica a fer amb l’associació i les reflexions personals.

Treball de camp

DIA 1. Diumenge, 24  de novembre de 2024, 16:00 h

Visita a la Protectora d’animals “Lydia Argilés” de Lleida.

DIA 1. Observacions

La protectora està localitzada a una zona molt àmplia on hi ha camps per recòrrer, allunyada de la ciutat. Es separa per dues zones, l’exterior, amb diferents patis dividits en diferents zones on els gossos estan separats pel seu tamany, petits, mitjans i grans (espais delimitats amb tanques metàl·liques desgastades), i la zona interior amb diverses sales separades, per els animals que tenen alguna malaltia, o bé per a gats. La zona interior també hi han tanques i gàbies per tenir els animals controlats. A simple vista podem observar que la protectora, tot i que està ben cuidada, té un desgast important a nivell general. Hi han més de 150 gossos i una vintena de gats.

DIA 1. Activitats i dinàmiques:

Els voluntaris comencen la tarda alimentant els gossos i preparant-los per anar a fer un passeig. Els treuen en parelles, de tres en tres o màxim quatre gossos a la vegada, depenen dels voluntaris que hi puguin a anar en aquell moment, ja que es reparteixen els animals segons l’estona disponible que tinguin. Ja tenen dues rutes delimitades al voltant de la protectora, una curta i una llarga, depenen de l’estona disponible en fan una o l’altra. A mi em toca passejar amb un grup de quatre, on aprofito per fer preguntes als voluntaris, la Marta, Anna i la Gisela, i conèixer el funcionament general de la protectora.

Les preguntes que els he fet, encara que no hagin sigut aquestes concretament, les podria resumir en:

1. Com vas començar a fer voluntariat a la protectora? Què et va motivar?
2. Quin és el teu rol principal dins de la protectora?
3. Com us coordineu amb els altres voluntaris?
4. S’estableixen vincles concrets amb certs animals?
5. Què és el més difícil de ser voluntària? Hi ha alguna situació complicada que hagis viscut?
6. Com veus la situació general de la protectora?

DIA 1. Converses durant el recorregut:

Respostes que més m’han cridat l’atenció de les voluntàries a les preguntes, de manera general:

Pregunta 1: Marta: “Vaig començar a fer de voluntària a la protectora perquè vaig perdre al meu gos en un accident, des de llavors no he sigut capaç de tornar a tenir un gos a casa, però el fet de venir a la protectora em recomforta i saber que puc ajudar a altres animals a estar una mica millor m’omplena el cor”

Pregunta 2: Anna “Realment cada voluntari pot fer la tasca que vulgui i pugui fer, tot es tracta d’organitzar-nos bé, per això tenim el grup de WhatsApp, per poder fer un seguiment de les coses que falten per fer durant el dia a dia, no tothom tenim la mateixa disponibilitat o els recursos per venir cada dia. En el meu cas només puc venir a passejar els divendres a la tarda i els diumenges vinc a rentar les gàbies.

Pregunta 3: Marta “Ens coordinem pel grup de WhatsApp, normalment la Lydia ens diu què necessita, ja que ella està sempre allí i els altres estem pendents del que ens digui. De totes maneres sempre que ens veiem anem parlant de tot el que ens fa falta.

Pregunta 4: Gisela “És impossible no enamorar-te d’algun gos que hagi passat per la protectora. De fet sempre et queda la sensació agredolça de quan marxa un gos del que estas enamorada, ja que que el trobaràs a faltar, encara que per l’animal sigui bo perquè ha trobat una casa.

Pregunta 5: Marta “A mi personalment se’m fa molt difícil quan entra un gos amb molt mal estat, sobretot quan es per violència animal. més d’un cop hem regut animals amb ferides molt greus fetes per humans. Quan arriba un gos en aquest estat és molt difícil que es recuperi, sobretot perquè no sempre se’n pot fer càrrec del costos del veterinari la protectora.

Pregunta 6: Anna “És una situació molt complicada, ja que només depenem de les ajudes del col·laboradors de la protectora i de les donacions que fan mensuals. L’Ajuntament no es fa càrrec de res i les ajudes que ens prometen no arriben i si arriben es queden molt curtes amb tot el que necessitem aquí. Tenim la sort de que hi ha molta gent que ens ajuda i que ens compra tot el que fem a la protectora.

DIA 1. Reflexions personals

A la protectora Lydia Argilés hi va gent de tota mena, però tothom troba temps per anar-hi a ajudar i fer que la vida dels animals que hi han sigui una mica millor. El fet de fer trobades setmanals per passejar els gossos fa que acabi establint una amistat, durant la conversa em van comentar que hi ha vegades que queden per pendre alguna cosa fora de la protectora, podriem dir que es creen sinèrgies entres els voluntaris i les voluntàries que sorgeixen a partir de la solidaritat de ser partíceps d’un projecte com aquest.

M’he quedat amb una molt bona experiència. He pogut veure com és la protectora per fora i per dins, encara que no he pogut veure-la tota, notava aquesta falta de confiança en una persona nova. He pogut fer un passeig amb els gossos i fer les preguntes que tenia preparades per les voluntàries.

Imatges del passeig

.

DIA 2. Data i hora: Dilluns, 25 de novembre de 2024.

Entrevista al Darío Mejon Casas, membre de la junta de la Protectora “Lydia Argilés” de Lleida des de l’any 2008 i persona de confiança de la fundadora Lydia Argilés.

Observacions

Vaig poder trobar-me amb el Darío el dia 24 de novembre, quan vaig anar a fer el passeig amb els gossos. Va ser la persona de contacte amb al protectora, i la persona que em va convidar a visitar-la, després de que li expliqués el projecte de l’assignatura.

La idea principal era fer una entrevista al Darío, però quan vaig arribar jo, va tenir una urgència i va haver de marxar. Com per qüestió de temps i horaris no hem pogut tornar a trobar-nos, l’entrevista l’he feta a través de missatges i àudios de Whatsapp. Per organitzar-nos i que fos més entenedor vaig fer una sèrie de catorze preguntes i les seves respostes en àudio començen enumerant la pregunta.

DIA 2. Entrevista al Darío Ignacio Mejón Casas amb les respostes que més m’han cridat l’atenció:

1. Pots explicar-me quin rol tens a la protectora i per què vas decidir formar-hi part?

Sóc membre de la junta de l’associació i sóc vocal. Vaig conèixer a l’associació a través de la meva parella. Anteriorment no havia format part de cap protectora encara que fos un defensor dels drets dels animals i no era tant conscient de lo important que és ajudar a aquestes associacions que estan abandonades per les intitucions públiques catalanes i espanyoles.

2. Quines són les tasques més importants que fan els voluntaris durant la setmana?

Són gent que venen a col·laborar perquè volen, desgraciadament el tema del voluntariat no esta passant pel millor moment. Els voluntaris normalent venen el cap de setmana, que es quan tenen més temps, ja que son gent que treballa o bé que estudia. Bàsicametn quan venen els voluntaris de tota mena, cadascú es reparteix les tasques que volen.

3. Quina és la dificultat mas gran que afronteu en el dia a dia de la protectora?

El repte més important que tenim i amb el que lluitem cada dia és el problema financer, es una intat privada que es finança amb l’aportacio dels socis, un centenar, ho haura de preguntar a la tresorera, cada soci aporta el que pot, almenys 10 euros al mes, en aquest pais com que s’ha de girar rebut al banc i es cobra per cada rebut pel banc, el banc mateix que no es gens solidari també ens descompten una part. Per això el tema més complicat és el tema finançer, que implica menjar, veterinari, moltes coses, tot el que ens aporten els socis ho destinem aquí.

4. Com gestioneu els recursos per cobrir les necessitats dels animals?

El més important és el menjar, després els costos veterinaris, com les intervencions que son de vida o mort, també tenim prioritats segons la situació, si podem fer les cures nosaltres mateixos les fem. Després manteniment dels espais, per exemple ara hem de comprar palla per posar a les casetes pel fret, bueno, molts costos.

7. Creieu que rebeu prou suport local?

Si, a nivell de gent que coneix la protectora tenim suport anímic i quan fem taules doncs la gent si que ve, la coneix molta gent a la lydia, ja que han passat molt gossos i m’ha adoptat a molts a la ciutat, hi han molts gossos que venen de la protectora de la Luydia Argilés, és la que més adopta. A nivell d’institucions ens coneixen i ens diuen que ens escolten, però no, quan arriben les eleccions municipals llavors es quan ens prometen moltes coses, ja que la protectora pot influir, si l’aconsegueixen enganyar-la amb els proposits de futur que després no compleixe. El suport local és el suport de la gent del carrer

13. Hi ha alguna cosa que sentis que el públic general no entén sobre el que implica mantenir una protectora?

Hi ha molta gent que evidentment desconeix la problematica dels animals abondonats i es creue nque poden fer el comentari de “Aqui el que feu es trafic d’animals” “Esteu guanyant quartos amb l’adopció”, si sapiguessin tot el que ens hem gastat amb gos fins que s’adopta amb menjar, veterinaris, manutenció, no farien aquests comentaris.

14. Hi ha algun aspecte que consideris important i que no hàgim tractat?

Quan algú ve i comença a parlar del tema dels animals, sempre dic que fem esforços per recaptar diners perquè els necessitem i cuidem els animals, fem el que tenim que fer, però lo més important es la feina preventiva, fins que la gent no estigui ben educada i entengui que és tenir cura d’un animal, jo crec que aquest mal endèmic de l’abandonament dels animals el continuarem tenint, tot està en l’educació de les persones.

Clips extrets de l’entrevista amb el Darío:

Pregunta 6

Pregunta 7

Pregunta 14

DIA 2. Reflexions personals

A partir de l’entrevista del Darío he arribat a la conclusió que a part dels problemes econòmics que té la protectora, que són evidents per l’estat general de la protectora, el problma real el té la societat i la consciència que hi posa en el tracte dels animals. Hi han molts casos de gossos i gats que ja han passat per una casa i que han sigut abandoants. Aquest problema es deu a que com a societat no són conscients de què implica tenir un animal a casa, al final és un membre més de la família, o almenys hauriem de lluitar per a que així sigui. Si no es mira d’aquesta manera i es fa un canvi de pensament en aquest sentit, sempre es necessitaran les protectores, quan no hauria de ser així, l’objectiu seria que hi hagués el mínim de protectores possibles.

També em quedo amb el que comenta del suport local, que hi ha molta gent que els ajuda de manera desinteressada, i que la política , a vegades, juga per tenir el vot a favor inclús amb una situació tant greu com aquesta, prometent ajudes abans de les eleccions que a posteriori mai es cumpleixen.

Data i hora: Diumenge, 1 de desembre de 2024.

DIA 3. Visita a la parada de la protectora al V Mercat de Nadal – Benavent de Segrià

DIA 3. Observacions

Els voluntaris de la protectora em van comunicar que el dia 1 de desembre farien una taula amb productes de la protectora i loteria de Nadal. Benavent és un municipi que visito freqüentment ja que hi tinc família propera. El municipi es sitúa a uns 2o minuts de la ciutat, així que vaif aprofitar per fer una visita a la paradeta de Nadal de la Protectora Lydia Argilés. A la paradeta hi podem veure que hi ha diferents productes, des de samarretes suadores, imans, xapes, calendaris fins a loteria de Nadal. Hi havia una de les voluntàries que hi havia el dia 24 de novembre als passejos, la Gisela, portava l’organització de la paradeta de la protectora. En aquell moment només hi era ella, ja que la resta havien anat a buscar més merxandatge per vendre a la protectora.

Parlant amb la Gisela em comentat que, de moment, el matí no estava sent gaire animat, que s’esperaven que hi hagés més gent, però que espera que a la tarda s’animi la cosa. Comentem també que s’haurien de fer més taules com aquestes durant l’ant, que se’n fan poques i molt puntuals. La Gisela em diu que tenen una web que no fan servir, perquè van tenir problemes amb el informatic que els hi va fer i està inoperativa (https://protectoralydiaargiles.protecms.com/), i que la Lydia utilitza la plataforma Blogger(https://protectoraanimalslydiaargiles.blogspot.com/) per publicar notícies i contingut, però per aquesta plataforma no es poden vendre productes.

Vaig aprofitar per quedar-me una samarreta, un calendari i dos prticions de la loteria de Nadal.

DIA 3. Reflexions personals

Després de la conversa amb la Gisela, arribo a la conclusió que seria ideal plantejar una nova web on es poguessin vendre tots els productes de merxandatge de la protectora i facilitar els productes a la gent que volgués participar col·laborant amb la compra. Seria una bona manera de que es congués la protectora arreu del territori a través del merxandatge, que invitaria a fer més compres a través de l’autopublicitat que es fes la protectora. La convinació d’una web nova i la millora de les xarxes socials és una de les claus per conscienciar a la societat i per vendre productes per millorar la vida dels animals de la protectora.

Imatges de la taula informativa de Benavent de Segrià

Troballes o insights

Aquest treball etnogràfic posa de manifest com una petita comunitat de persones fa esforços per abordar una problemàtica social i supera els obstacles que es troba pel camí, a pesar les les dificultats econòmiques, la desconsideració de les institucions locals i  el pensament de la societat en matèria de cura dels animals. Els conceptes de solidaritat, espai social, dinàmiques col·lectives i associasionisme es sostenen a pesar de les dificultats, per un motiu i un objectiu comú.

L’observació participant m’ha ajudat a entendre les pràctiques quotidianes i totes les emocions associades al grup i els animals, formant part del grup i no només com a espectador.

A la Protectora cada persona assumeix tasques específiques segons la seva disponibilitat i capacitats. Els voluntaris estableixen vincles no només amb els animals, fent amistat inclús fora de la protectora.

Aprenentatges

He après que el benestar animal va més enllà de l’adopció; implica una tasca constant de manteniment, educació i conscienciació. Abans de començar, pensava que les protectores funcionaven amb recursos públics, però ara entenc que depenen gairebé exclusivament del voluntariat i les donacions. L’arrel del problema no és només econòmica, sinó educativa, sense una societat conscient i responsable, els abandonaments continuaran. També he descobert que el vincle afectiu entre els voluntaris i els animals és molt fort, amb les converses que vaig tenir amb les voluntàries, vaig entendre que els gossos i els gats, també fant de suport psicològic per les mateixes voluntàries  i voluntaris.

La necessitat d’una web operativa amb botiga, que pugui generar ingressos, és urgent. També caldria una major visibilitat en xarxes socials per captar més donants, encara que avui dia hi hagi molta activitat, una millora en la imatge gràfica, pot ajudar a “fidelitzar” i augmentar els i les donants.

Altres imatges preses durant la visita a la protectora

Per acostar-me a la Protectora d’Animals Lydia Argilés, desenvoluparé un kit de camp etnogràfic dissenyat per coneixer el funcionament intern de la protectora. El propòsit principal és comprendre quines són les necessitats d’aquesta comunitat.

Introducció: Què és l’etnografia?

L’etnografia és una metodologia de recerca que se centra en la immersió en una comunitat per a comprendre-la des de dins. Mitjançant l’observació i altres tècniques com entrevistes, registres visuals, i anotacions de camp, l’investigador/a es converteix en part de l’entorn que vol estudiar.

1. Eines del Kit de Camp

a) Observació Participativa

Participaré com a voluntari en la protectora per aconseguir una visió propera de les tasques diàries i les interaccions amb els animals. Concretament cada setmana els voluntaris de l’associació fan passejada amb els gossos, la meva idea és ser partícep. És un bon moment per:

• Observar les relacions entre els voluntaris, així com entre els voluntaris i els animals.
• Captar les activitats diàries.
• Entendre les jerarquies i els rols dins de la protectora.

b) Entrevistes

Faré diferents entrevistes amb membres de la comunitat: voluntaris, personal de direcció i adoptants. Aquestes converses em permetran aprofundir en qüestions com:

• Les motivacions que els han portat a col·laborar amb la protectora.
• Les seves opinions sobre les necessitats més urgents de la protectora i les limitacions.
• Les intencions futures de la protectora.

Planificaré les entrevistes de manera flexible per donar espai a les persones a expressar-se de forma lliure, ja sigui en persona, videotrucada o trucada. Concretament faré l’entrevista al Darío Mejón, co-fundador de la protectora, ja que el conec personalment i la Silvia Trasobares, adoptant de la protectora. Aquest serà el primer contacte pel que fa a les entrevistes, encara que en vull fer més.

c) Registre Visual (Fotografia i Vídeo)

Aquests vídeos i fotografies m’ajudaràn a visualitzar:

• L’estructura de les instal·lacions i les condicions dels espais que ocupen els animals.
• Les expressions i comportaments dels animals.
• Les accions quotidianes dels voluntaris.

d) Anàlisis de la seva comunicació online

Faré un anàlisi de la seva comunicació en Xarxes Socials. Les seves formes de comunicar-se és a través de Facebook, Instagram i Blogger. Actualment tenen una pàgina web que no utilitzen, ja que no es operativa.

e) Diari de Camp

El diari de camp serà una eina clau per documentar el procés de recerca. Aquí registraré observacions detallades, reflexions. Aquest diari m’ajudarà a:

• Identificar patrons i temes recurrents que apareguin durant la recerca.
• Reflexionar sobre el meu propi paper i qualsevol influència que pugui tenir en la comunitat.

3. Utilització del Kit per a la Recollida d’Informació

Durant la recollida d’informació, el kit permetrà la reflexió personal sobre la protectora. Els registres visuals, per exemple, seran una eina per ubicar-nos dins de la protectora, mentre que les entrevistes i el diari de camp revelaran la realitat del dia a dia de la comunitat.

En resum, aquest kit de camp m’ajudarà a obtenir una comprensió profunda de la protectora i a captar els valors, les pràctiques i les necessitats que defineixen aquesta comunitat. Així podré contribuir amb propostes més realistes i útils per la protectora en el futur.

PAC 1 Antropologia del disseny

La cafetera italiana

El fet de preparar un cafè implica un moment de pausa, un moment per connectar amb la tradició, en el meu cas, per exemple, un moment que m’evoca el record de quan la meva àvia preparava el cafè els dinars del diumenge, i amb la mateixa cafetera que avui dia utilitzo per preparar-me el cafè a diari. La cafetera és molt més que un objecte quotidià per a mi. És un record que em connecta directament amb ella, i amb la seva manera de cuidar-nos. Preparar-me un cafè em fa sentir una mica més a prop d’ella cada dia.

Història de la cafetera Italiana

El cafè arriba per primer cop a Itàlia al segle XVI, Essent presentat com un producte exquisit i luxós. Només les persones adinerades podien gaudir d’aquesta beguda a les cases de cafè, lloc on el preparaven a través d’una infusió calenta, com si es tractés d’un té. No va ser fins l’any 1884 que les màquines espresso van apareixer al territori italià, això els permetia servir moltes tasses de cafè recent fet en un temps rècord.

Però aquesta cafetera expresso tenia dos inconvenients, era molt gran i molt cara, això provocava que servir-se el cafè a casa fos molt complicat.  L’ any 1933 Alfonso Bialetti crea la cafetera italiana, o Moka, nom que prové de la ciutat de Moca, Yemen, famosa per la seva gran exportació de cafè durant els segles XV i XVII. Aquest invent neix a partir de la necessitat d’imitar la cafetera expresso però economitzant tant el preu com el tamany de la cafetera, ja que el mètode d’extracció del cafè és similar, el resultat és una nova cafetera domèstica.

Alfonso Bialetti, es consagra com el major fabricant de dispositius per praparar cafè durant els anys 50, a finals del segre XX, les ventes van arribar 220 millons. La comunitat italiana va jugar un paper molt important per la popularització de la beguda i de la mateixa cafetera, exporant la cultura cafetera a tots els racons del món per gaudir d’un bon cafè fet a casa.

Avui en dia podem considerar que la cafetera moka és un emblema de la cultura italiana arreu del món.

Anàlisi formal i funcional

La cafetera italiana, sol estar feta d’alumini o acer inoxidable i té una forma geomètrica cònica octogona. Consta de tres parts principals, un dipòsti d’aigua a la part inferior, un filtre per al cafè i una càmera superior on s’acumula el cafè preparat. També té una ansa per servir el cafè. L’aigua s’escalfa al dipòsti d’aigua inferior, puja a través del filtre del cafè degut a la pressió que fa el vapor d’aigua, extraient tots els sabors I aromes, s’acumula a la càmara de la part superior de la cafetera. Hi ha diferents tipus i tamanys, definit per tasses, i també són compatibles amb diferents tipus fonts de calor, ja sigui amb fogons, vitroceràmica o inducció.

Anàlisi cultural

La cafetera moka és aquella eina que necessitem per preparar un bon cafè, una de les begudes més populars a escala mundial. Aquelles persones que beuen cafè podriem dir que tenen un ritual, que a vegades, és purament social, a la hora d’esmorzar amb la familia, compartir un descans prenent un cafè a la oficina o quedant amb un amic de tota la vida per “fer un cafè”, l’excusa perfecta per veure als teus sers estimats. Aquest ritual està molt arrelat a la cultura mediterrània, concretament la italiana i l’espanyola.

Hi han moltes maneres de preparar el cafè, altres cultures utilitzen altres utensilis, com les cafeteres per filtració, les cafeteres de pistó o directament les màquines d’expresso, per tant podriem dir que no totes les cultures utilitzen o coneixen la cafetera moka. De fet, la variabilitat respon a la demanda cultural, amb diferents estils entre marques amb la necessitat de connectar amb diferents grups socials i les seves expectatives en disseny. Podem trobar des de cafeteres italianes bàsiques d’alumini fins a cafeteres especialment personalitzades.

Disseny i Antropologia

El disseny de la cafetera italiana es basa en una estètica que ressona amb el valor que la cultura italiana, senzillesa, funcionalitat i bellesa en els objectes quotidians. El concepte de cultura juga un paper fonamental a l’hora de definir què i com es dissenya i com aquests objectes arriben a formar part del dia a dia de la societat, tant en un context pràctic com simbòlic.