Per acostar-me a la Protectora d’Animals Lydia Argilés, desenvoluparé un kit de camp etnogràfic dissenyat per coneixer el funcionament intern de la protectora. El propòsit principal és comprendre quines són les necessitats d’aquesta comunitat.

Introducció: Què és l’etnografia?

L’etnografia és una metodologia de recerca que se centra en la immersió en una comunitat per a comprendre-la des de dins. Mitjançant l’observació i altres tècniques com entrevistes, registres visuals, i anotacions de camp, l’investigador/a es converteix en part de l’entorn que vol estudiar.

1. Eines del Kit de Camp

a) Observació Participativa

Participaré com a voluntari en la protectora per aconseguir una visió propera de les tasques diàries i les interaccions amb els animals. Concretament cada setmana els voluntaris de l’associació fan passejada amb els gossos, la meva idea és ser partícep. És un bon moment per:

• Observar les relacions entre els voluntaris, així com entre els voluntaris i els animals.
• Captar les activitats diàries.
• Entendre les jerarquies i els rols dins de la protectora.

b) Entrevistes

Faré diferents entrevistes amb membres de la comunitat: voluntaris, personal de direcció i adoptants. Aquestes converses em permetran aprofundir en qüestions com:

• Les motivacions que els han portat a col·laborar amb la protectora.
• Les seves opinions sobre les necessitats més urgents de la protectora i les limitacions.
• Les intencions futures de la protectora.

Planificaré les entrevistes de manera flexible per donar espai a les persones a expressar-se de forma lliure, ja sigui en persona, videotrucada o trucada. Concretament faré l’entrevista al Darío Mejón, co-fundador de la protectora, ja que el conec personalment i la Silvia Trasobares, adoptant de la protectora. Aquest serà el primer contacte pel que fa a les entrevistes, encara que en vull fer més.

c) Registre Visual (Fotografia i Vídeo)

Aquests vídeos i fotografies m’ajudaràn a visualitzar:

• L’estructura de les instal·lacions i les condicions dels espais que ocupen els animals.
• Les expressions i comportaments dels animals.
• Les accions quotidianes dels voluntaris.

d) Anàlisis de la seva comunicació online

Faré un anàlisi de la seva comunicació en Xarxes Socials. Les seves formes de comunicar-se és a través de Facebook, Instagram i Blogger. Actualment tenen una pàgina web que no utilitzen, ja que no es operativa.

e) Diari de Camp

El diari de camp serà una eina clau per documentar el procés de recerca. Aquí registraré observacions detallades, reflexions. Aquest diari m’ajudarà a:

• Identificar patrons i temes recurrents que apareguin durant la recerca.
• Reflexionar sobre el meu propi paper i qualsevol influència que pugui tenir en la comunitat.

3. Utilització del Kit per a la Recollida d’Informació

Durant la recollida d’informació, el kit permetrà la reflexió personal sobre la protectora. Els registres visuals, per exemple, seran una eina per ubicar-nos dins de la protectora, mentre que les entrevistes i el diari de camp revelaran la realitat del dia a dia de la comunitat.

En resum, aquest kit de camp m’ajudarà a obtenir una comprensió profunda de la protectora i a captar els valors, les pràctiques i les necessitats que defineixen aquesta comunitat. Així podré contribuir amb propostes més realistes i útils per la protectora en el futur.

PAC 1 Antropologia del disseny

La cafetera italiana

El fet de preparar un cafè implica un moment de pausa, un moment per connectar amb la tradició, en el meu cas, per exemple, un moment que m’evoca el record de quan la meva àvia preparava el cafè els dinars del diumenge, i amb la mateixa cafetera que avui dia utilitzo per preparar-me el cafè a diari. La cafetera és molt més que un objecte quotidià per a mi. És un record que em connecta directament amb ella, i amb la seva manera de cuidar-nos. Preparar-me un cafè em fa sentir una mica més a prop d’ella cada dia.

Història de la cafetera Italiana

El cafè arriba per primer cop a Itàlia al segle XVI, Essent presentat com un producte exquisit i luxós. Només les persones adinerades podien gaudir d’aquesta beguda a les cases de cafè, lloc on el preparaven a través d’una infusió calenta, com si es tractés d’un té. No va ser fins l’any 1884 que les màquines espresso van apareixer al territori italià, això els permetia servir moltes tasses de cafè recent fet en un temps rècord.

Però aquesta cafetera expresso tenia dos inconvenients, era molt gran i molt cara, això provocava que servir-se el cafè a casa fos molt complicat.  L’ any 1933 Alfonso Bialetti crea la cafetera italiana, o Moka, nom que prové de la ciutat de Moca, Yemen, famosa per la seva gran exportació de cafè durant els segles XV i XVII. Aquest invent neix a partir de la necessitat d’imitar la cafetera expresso però economitzant tant el preu com el tamany de la cafetera, ja que el mètode d’extracció del cafè és similar, el resultat és una nova cafetera domèstica.

Alfonso Bialetti, es consagra com el major fabricant de dispositius per praparar cafè durant els anys 50, a finals del segre XX, les ventes van arribar 220 millons. La comunitat italiana va jugar un paper molt important per la popularització de la beguda i de la mateixa cafetera, exporant la cultura cafetera a tots els racons del món per gaudir d’un bon cafè fet a casa.

Avui en dia podem considerar que la cafetera moka és un emblema de la cultura italiana arreu del món.

Anàlisi formal i funcional

La cafetera italiana, sol estar feta d’alumini o acer inoxidable i té una forma geomètrica cònica octogona. Consta de tres parts principals, un dipòsti d’aigua a la part inferior, un filtre per al cafè i una càmera superior on s’acumula el cafè preparat. També té una ansa per servir el cafè. L’aigua s’escalfa al dipòsti d’aigua inferior, puja a través del filtre del cafè degut a la pressió que fa el vapor d’aigua, extraient tots els sabors I aromes, s’acumula a la càmara de la part superior de la cafetera. Hi ha diferents tipus i tamanys, definit per tasses, i també són compatibles amb diferents tipus fonts de calor, ja sigui amb fogons, vitroceràmica o inducció.

Anàlisi cultural

La cafetera moka és aquella eina que necessitem per preparar un bon cafè, una de les begudes més populars a escala mundial. Aquelles persones que beuen cafè podriem dir que tenen un ritual, que a vegades, és purament social, a la hora d’esmorzar amb la familia, compartir un descans prenent un cafè a la oficina o quedant amb un amic de tota la vida per “fer un cafè”, l’excusa perfecta per veure als teus sers estimats. Aquest ritual està molt arrelat a la cultura mediterrània, concretament la italiana i l’espanyola.

Hi han moltes maneres de preparar el cafè, altres cultures utilitzen altres utensilis, com les cafeteres per filtració, les cafeteres de pistó o directament les màquines d’expresso, per tant podriem dir que no totes les cultures utilitzen o coneixen la cafetera moka. De fet, la variabilitat respon a la demanda cultural, amb diferents estils entre marques amb la necessitat de connectar amb diferents grups socials i les seves expectatives en disseny. Podem trobar des de cafeteres italianes bàsiques d’alumini fins a cafeteres especialment personalitzades.

Disseny i Antropologia

El disseny de la cafetera italiana es basa en una estètica que ressona amb el valor que la cultura italiana, senzillesa, funcionalitat i bellesa en els objectes quotidians. El concepte de cultura juga un paper fonamental a l’hora de definir què i com es dissenya i com aquests objectes arriben a formar part del dia a dia de la societat, tant en un context pràctic com simbòlic.