Publicat per

Antropologia del disseny. Repte 1

Publicat per

Antropologia del disseny. Repte 1

Carret Auxiliar RÅSKOG d’Ikea   Introducció i vinculació personal Aquest carret m’ha acompanyat des del primer pis que vaig poder llogar jo…
Carret Auxiliar RÅSKOG d’Ikea   Introducció i vinculació personal Aquest carret m’ha acompanyat des del primer pis que vaig…

Carret Auxiliar

RÅSKOG d’Ikea

 

Introducció i vinculació personal

Aquest carret m’ha acompanyat des del primer pis que vaig poder llogar jo sola, quan tenia uns 25 anys. Quan arriba aquest moment, família i amics et solen regalar objectes per poder moblar casa teva i poder-hi fer vida sense patir massa mancances. En aquest cas, dues amigues em van regalar aquest carret que ja sabien que m’agradava.

Es tracta del model RÅSKOG d’Ikea, que ha sigut replicat per altres dissenyadors i que inclou 3 lleixes i 4 rodetes.

Sempre he dibuixat i he fet manualitats, i m’agradava la idea de tenir-ho tot en aquest carret i poder anar amunt i avall, del sofà a la taula i de la taula al llit, amb totes les coses que pogués necessitar, ja que el fet que tingui rodes facilita la seva mobilitat.

Avui en dia, la meva vida ha canviat, i visc en un pis més gran que em permet tenir una habitació com a estudi, amb la qual cosa ja no haig d’anar d’una banda a l’altra de la casa. Ara la tinc sempre al costat del meu escriptori i hi guardo els materials que necessito tenir a mà. A més, tinc gats, i m’agrada que m’acompanyin mentre treballo. Per això, a la lleixa del mig hi ha una manta perquè s’hi puguin posar a dormir.

El que destaco d’aquest objecte és la seva versatilitat, tan aviat puc tenir-lo a l’estudi com em podria servir per guardar-hi verdures a la cuina o per posar-lo al bany.

Es tracta d’un model d’Ikea que actualment ha variat subtilment, però continua sent estèticament vigent.

Anàlisi cultural

El carret auxiliar sembla a primera vista un objecte modern, simple i contemporani, però m’ha sorprès indagar sobre els carrets auxiliars al llarg de la història. Al final, aquest objecte, com tots, reflecteix l’evolució de les necessitats humanes i les pràctiques culturals de diverses èpoques.

A l’antiguitat es feien servir carros pel transport de mercaderies i persones, i més endavant, a l’edat mitjana es van començar a fer servir als mercats, per poder moure el producte amb més facilitat. Més tard, durant el renaixement es feien servir carruatges (també pel transport de persones), i es decoraven amb tota mena d’ornaments. A més de ser un objecte molt útil per facilitar la mobilitat, se li atorgava una càrrega d’estatus social, ja que només era assequible per les classes benestants.

Compra a un supermercat d’Estats Units l’any 1957. (Imatge: https://tile.loc.gov/storage-services/service/pnp/ppmsca/51700/51714v.jpg)

Va ser durant la revolució industrial que van començar a aparèixer el carret auxiliar de mida petita tal com el de l’exemple del carret que he compartit. Es va començar a fer servir en entorns més variats, com hospitals, tallers, comerços i en l’àmbit domèstic.

Context Social i Cultural

El disseny del carret auxiliar pot semblar a simple vista un objecte massa bàsic per ser analitzat, però també reflecteix una complexitat que explica les necessitats i costums de la societat contemporània.

Avui en dia el trobem a cases, oficines, comerços, entorns mèdics, i una llarga llista i en trobem de tota mena. A algunes cases, per exemple, hi ha carrets que es fan servir per poder menjar davant del televisor. A les clíniques dentals, hi ha carrets per poder-hi posar les eines que el dentista puguis necessitar durant la visita, a les perruqueries n’hi ha per poder-hi posar tot el que van necessitant mentre treballen.

Sala d’operacions a un hospital de Bèlgica l’any 1918 amb dos carrets auxiliars. (Imatge: https://www.loc.gov/resource/anrc.06029/)

Així doncs, el carret és un objecte que ens facilita la mobilitat i la facilitat per emmagatzemar eines de treball, però si profunditzem, també podem entendre més coses sobre la nostra societat a través seu.

El carret auxiliar és un reflex de com ens relacionem entre nosaltres a la nostra cultura. D’aquesta manera, pot promoure la interacció social en el moment en què l’acostem a algú que visita casa nostra per tal de compartir un cafè. Per tant, un carret dissenyat per aquest propòsit reflecteix l’hospitalitat de la societat.

Arquitectònicament, cada dia les nostres cases són més limitades d’espais i sovint necessitem convertir una habitació o un menjador en un lloc de feina. Els carrets poden ajudar a fer més versàtils i polivalents els llocs on vivim, ja que podem portar els materials o eines d’una habitació a una altra amb gran facilitat.

Debat2el Antropologia del disseny. Repte 1

  1. Júlia Rius Sànchez says:

    Bon dia, Andrea! No crec que sigui un objecte simple, ja que té una àmplia varietat d’ús, com comentes i històricament necessari. És curiós com l’objecte ha anat variant si el reduïm a una caixa amb rodes que, segons l’alçada, la grandària, el nombre de caixes i com estan distribuïdes varia tant el context i la forma d’ús.

    També és molt interessant com ha canviat la part més “Humanista” (classe social) de l’objecte a analitzar, crec que és molt curiós entendre el perquè hi ha objectes que abans eren de domini de les classes més riques i actualment és més popular i perquè en altres objectes és al revés.

    Molt bona anàlisi!

    Júlia Rius.

  2. Marta Perez Zapata says:

    Bones,

     

    M’encanta aquest carret de sempre i en ting un.

    És veritat que serveix per infinitat de coses i el pots trobar en molts negocis per apilar coses diferents. Fa poc el vaig veure a una farmàcia i el tenien per promocionar solars a l’aparador.

    El meu a servit per moltes coses. Ara és un moble auxialr al bany on tinc els cosmètics. Per`ha estat a la cuina, al saló amb llibres, ha fet de carro per manualitats… És un tot terreny.

Publicat per

Antropologia del disseny

Publicat per

Antropologia del disseny

PAC 1 Antropologia del disseny La cafetera italiana El fet de preparar un cafè implica un moment de pausa, un moment per…
PAC 1 Antropologia del disseny La cafetera italiana El fet de preparar un cafè implica un moment de pausa,…

PAC 1 Antropologia del disseny

La cafetera italiana

El fet de preparar un cafè implica un moment de pausa, un moment per connectar amb la tradició, en el meu cas, per exemple, un moment que m’evoca el record de quan la meva àvia preparava el cafè els dinars del diumenge, i amb la mateixa cafetera que avui dia utilitzo per preparar-me el cafè a diari. La cafetera és molt més que un objecte quotidià per a mi. És un record que em connecta directament amb ella, i amb la seva manera de cuidar-nos. Preparar-me un cafè em fa sentir una mica més a prop d’ella cada dia.

Cafetera Moka o Cafetera Italiana

Història de la cafetera Italiana

El cafè arriba per primer cop a Itàlia al segle XVI, Essent presentat com un producte exquisit i luxós. Només les persones adinerades podien gaudir d’aquesta beguda a les cases de cafè, lloc on el preparaven a través d’una infusió calenta, com si es tractés d’un té. No va ser fins l’any 1884 que les màquines espresso van apareixer al territori italià, això els permetia servir moltes tasses de cafè recent fet en un temps rècord.

Màquina Espresso Italiana de l’any

Però aquesta cafetera expresso tenia dos inconvenients, era molt gran i molt cara, això provocava que servir-se el cafè a casa fos molt complicat.  L’ any 1933 Alfonso Bialetti crea la cafetera italiana, o Moka, nom que prové de la ciutat de Moca, Yemen, famosa per la seva gran exportació de cafè durant els segles XV i XVII. Aquest invent neix a partir de la necessitat d’imitar la cafetera expresso però economitzant tant el preu com el tamany de la cafetera, ja que el mètode d’extracció del cafè és similar, el resultat és una nova cafetera domèstica.

Imatge d’Alfonso Bialetti, Inventor de la Moka Express

Alfonso Bialetti, es consagra com el major fabricant de dispositius per praparar cafè durant els anys 50, a finals del segre XX, les ventes van arribar 220 millons. La comunitat italiana va jugar un paper molt important per la popularització de la beguda i de la mateixa cafetera, exporant la cultura cafetera a tots els racons del món per gaudir d’un bon cafè fet a casa.

Avui en dia podem considerar que la cafetera moka és un emblema de la cultura italiana arreu del món.

Anàlisi formal i funcional

La cafetera italiana, sol estar feta d’alumini o acer inoxidable i té una forma geomètrica cònica octogona. Consta de tres parts principals, un dipòsti d’aigua a la part inferior, un filtre per al cafè i una càmera superior on s’acumula el cafè preparat. També té una ansa per servir el cafè. L’aigua s’escalfa al dipòsti d’aigua inferior, puja a través del filtre del cafè degut a la pressió que fa el vapor d’aigua, extraient tots els sabors I aromes, s’acumula a la càmara de la part superior de la cafetera. Hi ha diferents tipus i tamanys, definit per tasses, i també són compatibles amb diferents tipus fonts de calor, ja sigui amb fogons, vitroceràmica o inducció.

Anàlisi cultural

La cafetera moka és aquella eina que necessitem per preparar un bon cafè, una de les begudes més populars a escala mundial. Aquelles persones que beuen cafè podriem dir que tenen un ritual, que a vegades, és purament social, a la hora d’esmorzar amb la familia, compartir un descans prenent un cafè a la oficina o quedant amb un amic de tota la vida per “fer un cafè”, l’excusa perfecta per veure als teus sers estimats. Aquest ritual està molt arrelat a la cultura mediterrània, concretament la italiana i l’espanyola.

Hi han moltes maneres de preparar el cafè, altres cultures utilitzen altres utensilis, com les cafeteres per filtració, les cafeteres de pistó o directament les màquines d’expresso, per tant podriem dir que no totes les cultures utilitzen o coneixen la cafetera moka. De fet, la variabilitat respon a la demanda cultural, amb diferents estils entre marques amb la necessitat de connectar amb diferents grups socials i les seves expectatives en disseny. Podem trobar des de cafeteres italianes bàsiques d’alumini fins a cafeteres especialment personalitzades.

Diferents estils de cafetera Italiana

Disseny i Antropologia

El disseny de la cafetera italiana es basa en una estètica que ressona amb el valor que la cultura italiana, senzillesa, funcionalitat i bellesa en els objectes quotidians. El concepte de cultura juga un paper fonamental a l’hora de definir què i com es dissenya i com aquests objectes arriben a formar part del dia a dia de la societat, tant en un context pràctic com simbòlic.

Debat3el Antropologia del disseny

  1. Guillem Vallecillos Roldan says:

    Bones Sergi, primerament m’agradaria comentar que trobo que has fet un treball molt interessant. Em semblen molt encertades i clares les explicacions efectuades i l’evolució que ha viscut el cafè com a producte al llarg de la història. Per altra banda, cal dir que em sembla molt interessant com segons quins objectes ens evoquen més enllà del que són, i es crea el seu propi context, història i simbologia.

    Arran d’aquest punt m’agradaria incidir en com es buida de contingut un objecte per donar-hi, o afegir un altre. Com el seu inici i la seva funció es deixen impregnar pel context i adquireixen un valor afegit o diferent. Aquesta capacitat inventiva i imaginativa és la que fa que el disseny evolucioni contínuament, i tenir en compte aquest aspecte quan es dissenya ajuda molt a millorar aspectes i la seva eficiència.

  2. Marta Perez Zapata says:

    Bones,

    Després de llegir el teu aport, em resulta curiòs com és totalment veritat que segons la nostra procedència, la imtge que se’ns vingui al cap en pensar en “cafetera” pugui ser tant diferent. I també segons el context d’ubicació, ja que si pensem en cafetera en un bar o cafeteria, segurament la imatge que ens vingui al cap sigui talment una altra.

    I ja ni pensem en el concepte “fer un café”, que pot ser un ritual molt comú entre uns i poc usual en altres.

    Gràcies per la teva aportació. Jo també tinc records molt bonics entorn la cafetera italiana.

     

  3. Maria Gimenez Baeza says:

    Hola!

    Considero que aquesta aproximació a la cafetera és totalment encertada! Jo mateixa he viscut considerar el cafè com un ritual. He anat a temporades… De vegades cafè Nespresso, d’altres comprar el cafè en gra i moldre-lo a casa. Els darrers anys he estat usuària de la cafetera italiana i considero que és de les maneres més accessibles de gaudir del cafè. Són barates, molt emmagatzemables i n’hi ha de moltíssimes mides! A més, és una mica l’origen de la febre del cafè que hi ha avui dia a la nostra societat. Les ciutats estan plenes de cafeteries de cafè d’especialitat, hi ha moltíssimes variacions de cafès. També em sembla curiós com parles de les diferents maneres de preparar cafè segons la cultura de cada zona.

    Si ho penses, hi ha mètodes, com la cafetera de filtre, en què la manera de preparar el cafè és molt semblant a la cafetera italiana! L’aigua vull i passa pel cafè per deixar en una altra càmera el cafè preparat. Podria considerar-se un avenç tecnològic d’aquest objecte. En conclusió, considero que has escollit un molt bon objecte amb una simbologia molt potent en la societat moderna en la qual vivim i n’has fet una bona anàlisi.

    Salut!

Publicat per

Reto 1 – La pluma estilográfica: diseño que escribe historia.

Publicat per

Reto 1 – La pluma estilográfica: diseño que escribe historia.

Buenas a todxs, He escogido la pluma estilográfica como objeto de análisis porque ha tenido un valor muy especial para mí desde…
Buenas a todxs, He escogido la pluma estilográfica como objeto de análisis porque ha tenido un valor muy especial…

Buenas a todxs,

He escogido la pluma estilográfica como objeto de análisis porque ha tenido un valor muy especial para mí desde hace varios años, especialmente desde el fallecimiento de mi abuelo. Él dedicaba muchas horas a la escritura a mano y valoraba profundamente cada línea, cada detalle y cada trazo que hacía con su pluma. En ese momento, no comprendía del todo lo que significaba, pero al sumergirme en el mundo del diseño gráfico, especialmente en la tipografía, comencé a entender la importancia de este objeto y de la escritura a mano.

Con el tiempo, he reflexionado sobre el contraste entre la digitalización y la escritura manual. Si bien las herramientas digitales han optimizado procesos, haciendo que escribir sea más rápido y eficiente, algo fundamental se ha perdido en el camino: la capacidad de transmitir ciertos matices y emociones que solo un trazo manual puede aportar. Me he dado cuenta de que, en los momentos en que quiero crear algo con profundidad y simbolismo, siempre recurro a la pluma. Es en esos momentos cuando el tiempo parece detenerse, y escribir a mano se convierte en un acto que va más allá de lo funcional, es casi ritual. Ya sea para un mensaje importante, un detalle personal o un regalo, la pluma me permite comunicar de una manera que ninguna herramienta digital puede igualar. Viendo como puedo transmitir esencia y mensajes a través de mi trazo.

Este objeto, entonces, no solo me conecta con mi abuelo, sino que también me permite reflexionar sobre la importancia del simbolismo en la escritura. La digitalización puede ser práctica, pero no puede transmitir el mismo nivel de sentimiento y significado que un trazo realizado a mano. Desde la muerte de mi abuelo, entendí ese concepto y el simbolismo que lleva consigo cada línea trazada con una pluma estilográfica, lo que ha profundizado mi aprecio por ella.

Análisis de la pluma estilográfica desde diferentes perspectivas

  1. Vinculación personal:
    La pluma estilográfica puede tener un profundo significado emocional para muchas personas. Es un objeto que solemos asociar con momentos importantes, como escribir cartas, notas o simplemente tenerla como un objeto de colección. Para mí, por ejemplo, tiene un vínculo sentimental que me conecta con mi abuelo, quien valoraba mucho la escritura a mano. Este tipo de apego personal es muy común, especialmente cuando el objeto evoca recuerdos o simboliza un acto más reflexivo y artesanal en un mundo cada vez más digital.
  2. Significados culturales e históricos:
    La pluma estilográfica tiene una rica historia. A lo largo de los siglos, ha simbolizado estatus, profesionalismo y educación, especialmente antes de la llegada de los bolígrafos y las herramientas digitales. En algunas culturas, todavía está asociada con la élite o con un sentido de nostalgia por la escritura a mano. Desde sus orígenes, cuando las plumas de ave eran el estándar, la estilográfica ha evolucionado significativamente, facilitando una escritura más fluida y rápida. Explorar su historia es fundamental para comprender su impacto cultural.
  3. Prácticas sociales y funciones simbólicas:
    Hoy en día, la pluma estilográfica ha adquirido un valor simbólico profundo, más allá de ser una simple herramienta de escritura. En muchos casos, es vista como un artículo de lujo o un objeto que se utiliza en momentos formales, como la firma de contratos o la escritura caligráfica. En un mundo digital, el acto de escribir a mano se convierte en algo casi ritual, un símbolo de concentración y reflexión frente a la inmediatez tecnológica.
  4. Relación entre diseño y antropología:
    A lo largo del tiempo, el diseño de las plumas estilográficas ha evolucionado para adaptarse a diferentes necesidades culturales y sociales. Desde los modelos más básicos hasta los de lujo, el diseño refleja el estatus social y el contexto histórico de su uso. Analizar el diseño desde una perspectiva antropológica nos ayuda a entender cómo la forma y la función de un objeto están influenciadas por las prácticas culturales de una sociedad.
  5. Variabilidad cultural:
    Aunque la pluma estilográfica está más asociada a la cultura occidental, su influencia se extiende a otras culturas que valoran la escritura, como las culturas árabes y orientales. Por ejemplo, la caligrafía es una forma de arte profundamente respetada en estos contextos, y la escritura manual tiene un significado cultural y espiritual que va más allá de lo funcional. Este análisis permite ver cómo el diseño y el uso de la pluma varían según las prácticas culturales.
  6. Simbología y significado:
    La pluma estilográfica puede simbolizar una resistencia al mundo digital, la velocidad y lo efímero. Invita a la pausa y a la reflexión, al igual que a la creación de algo duradero. En diferentes culturas, puede representar poder, intelecto o, simplemente, ser vista como una herramienta más. Esta dualidad le otorga un significado que trasciende su función práctica y la convierte en un objeto de análisis interesante desde una perspectiva simbólica.La pluma estilográfica me ha permitido profundizar en varios aspectos, tanto personales como culturales. A pesar de ser un objeto que puede parecer sencillo a primera vista, su simbolismo y su funcionalidad van mucho más allá de lo evidente. Este objeto refleja no solo cambios en la sociedad, sino también en los valores culturales que han ido evolucionando con el tiempo. Es una herramienta que, aunque tradicional, sigue teniendo una relevancia significativa en un mundo cada vez más digital.
  7. Percepción negativa o variada en diferentes culturas
    Es cierto, que en diferentes culturas, la pluma estilográfica puede tener connotaciones negativas o significados distintos. En algunos lugares, se asocia con el elitismo o el lujo excesivo, mientras que en sociedades muy digitalizadas se considera obsoleta. En comunidades rurales o menos desarrolladas, puede ser vista como un objeto de difícil acceso, reservado para las élites. Además, en culturas con tradiciones orales, la escritura y sus herramientas no tienen el mismo valor, por lo que la pluma puede carecer de relevancia o simbolismo especial.
  8. Diferentes usos
    La pluma estilográfica tiene múltiples usos que la hacen una herramienta versátil y apreciada por quienes la utilizan. Para empezar, es perfecta para la escritura diaria, ya que su fluidez y suavidad permiten escribir de manera más cómoda y menos agotadora que con un bolígrafo convencional. Esto la convierte en una excelente opción para tomar notas, escribir en agendas o hacer cualquier tipo de escritura prolongada.Otro uso importante es para la correspondencia personal o formal. Utilizar una pluma estilográfica para escribir cartas, invitaciones o tarjetas de agradecimiento añade un toque de elegancia y distinción que difícilmente se logra con otros instrumentos de escritura. La tinta y el estilo de escritura que proporciona hacen que el mensaje sea más personal y único.Además, quienes disfrutan del journaling o la escritura creativa suelen optar por plumas estilográficas. La sensación al escribir con ellas es más fluida, lo que facilita que las ideas fluyan sin interrupciones. También se puede personalizar mucho la experiencia de escritura utilizando plumines de diferentes grosores, lo que permite jugar con el estilo y la apariencia del texto.En el ámbito de las artes y la caligrafía, la pluma estilográfica es fundamental. Los plumines especializados permiten realizar trazos precisos y estilizados, lo que resulta ideal para caligrafía artística o diseños gráficos. Algunos artistas también las utilizan para dibujar o esbozar, ya que ofrecen un control excelente sobre los trazos.Finalmente, no podemos olvidar su uso en la firma de documentos. En contextos formales, una firma realizada con pluma estilográfica no solo se ve más elegante, sino que refleja profesionalismo y atención al detalle. En resumen, la pluma estilográfica es una herramienta con una rica historia de usos, que va desde lo cotidiano hasta lo creativo y lo formal.

    Sin duda, la pluma estilográfica ha demostrado ser un objeto que, a lo largo de los años, ha sabido reinventarse y adaptarse a las nuevas exigencias de la sociedad. Aunque ha sido en gran parte sustituida por las herramientas digitales, su esencia y simbolismo no han podido ser replicados ni reemplazados. Lo que distingue a la pluma no es solo su función como instrumento de escritura, sino el valor emocional y cultural que lleva consigo cada trazo hecho a mano. Ese acto personal, íntimo y artesanal de plasmar ideas o sentimientos sobre el papel, con una dedicación que desafía la inmediatez de la tecnología, es algo que ninguna herramienta digital puede igualar. La pluma estilográfica, por tanto, sigue siendo un símbolo de reflexión, cuidado y permanencia en un mundo cada vez más acelerado y efímero.

Debat1el Reto 1 – La pluma estilográfica: diseño que escribe historia.

  1. Vicent Casabó Escrig says:

    Hola Carles,

    Me parece interesante el objeto que has seleccionado porque también soy usuario de pluma y me resulta curioso que, a pesar de ser una minoría, a los escritores/as a pluma nos cuesta escribir con bolígrafo y solemos ser muy fieles a nuestro instrumento de escritura.

    Además, viendo la evolución de la pluma animal al cálamo, la pluma sin depósito hasta la pluma actual, podemos trazar una línea histórica que cons conecta con los inicios de la escritura (en occidente almenos).

    Si la comparamos con otros instrumentos de escritua tradicionales como los pinceles japoneses, podemos entender el por qué de las formas y trazos de los diferentes alfabetos, de manera que podemos entenderlos y ver la evolución formal a partir de los instrumentos que los generaron.

    Por tanto, me parece un instrumento de primer orden para entender la evolución de la escritura y la caligrafia.

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.